Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 16 de maig de 2012

Les Fires a Terrassa - Fira Modernista

Fira de Terrassa / Fons Ragon / Arxiu Municipal de Terrassa

Unes de les dates més esperades pels terrassencs, principalment pels més menuts, eren els dies de la fira a Terrassa. L’any 1338 el rei Pere el Cerimoniós confirmava, a la vila de Terrassa, el privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1228, de poder celebrar una fira cada any per la Festa de la Santa Creu de maig. Així mateix, també va ratificar cinc anys després, el 1343, que la seva durada fos de vuit dies.

Al llarg de la història la data de la seva celebració ha anat variant segons els diferents acords dels consells o ajuntaments.  A partir la segona meitat del segle XX, es celebrava tradicionalment la Fira de Primavera el primer diumenge de maig i la Fira de Tardor el tercer diumenge de novembre. La fira era una mostra de productes agrícoles, bestiar i altres materials de primera necessitat com vestits i calçats, i també l’exposició de diverses innovacions tècniques. A finals del segle XIX s'havia arribat a completar la fira amb alguna atracció per a la mainada, com cavallets moguts a mà i altres distraccions com barraques de vistes fixes, de figures de cera, d’ocells de la bonaventura, entre molts d'altres. Ja entrat el segle XX, i principalment durant la seva segona meitat, la fira de productes va anar decaient, guanyant terreny les atraccions. La imatge d’una fira dels anys 50 ens mostrava una grapat de parades de roba, de calçat i de joguines, i, fins i tot, encara s'hi podia veure la venda de porcs i cavalls, però les atraccions n'eren l’element principal.  L’essència de la fira, és a dir la mostra i venda de productes, reneix cap a la dècada dels anys vuitanta amb la instauració del Consorci de la Fira de Terrassa que, sota els auspicis de la Cambra del Comerç i l’Ajuntament de Terrassa, engloba un seguit de mostres (L’Expo-Vallès, la Fira del Turisme, Fira del Vehicle, Expo-cerimònia) totes elles hereves de l’antiga fira del segle XIV, i què té per marc el recinte de la Fira de Terrassa, al passeig del Vint-i-dos de juliol.

L’emplaçament de les antigues fires sempre havia estat la plaça Major, fins que pel seu volum es decidí que passessin a ocupar els carrers dels Gavatxons i de la Font Vella. L’any 1883 l’Ajuntament va decidir que la fira s’allargués fins al Passeig per donar cabuda a la gran quantitat de firaires. Aquest fet va provocar la protesta dels venedors, perquè era un lloc massa allunyat del centre. Com que la seva ubicació al centre s'havia fet insuficient, però l'allargament de la fira era inviable, es va començar un pelegrinatge per diversos indrets de la ciutat. La de més llarga durada va ser la del tram sud de la Rambla, amb les atraccions a la Rambleta del Pare Alegre. La seva última ubicació va ser als entorns de l’estadi municipal.  La decadència de la fira i la proliferació, arreu del país, de parcs d’atraccions, temàtics i aquàtics, i la imminent posada en marxa de les obres de remodelació de l’àrea olímpica, van provocar la desaparició de les tradicionals fires de primavera i tardor. Amb l’arribada de l’ajuntament democràtic i la rehabilitació de la Festa Major com a festa popular, la fira de juliol va anar agafant consistència i es va convertir en la instal·lació d'atraccions i parades de joguines i tómboles a l’antic camp del Terrassa del carrer de Pasteur i, més recentment, al parc dels Catalans. Finalment l’any 1991, aquesta fira va acabar absorbint les tradicionals fires de primavera i tardor, que deixaren de celebrar-se per unificar-se en la de la Festa Major.

LA FIRA MODERNISTA

L’any 2003 l’àrea de comerç organitzà, per primera vegada, una Fira Modernista al bell mig de la ciutat, Aquesta fira ha esdevingut “una festa major de primavera de Terrassa”, segons paraules de l’alcalde Pere Navarro. Terrassa és una de les ciutats que integren la ruta modernista de Catalunya pel seu patrimoni arquitectònic. La ciutat ofereix, principalment, un patrimoni industrial únic en el seu gènere a Catalunya, així com un seguit d’habitatges, magatzems, xemeneies d'estil modernista que n'incrementen el seu valor patrimonial. Amb el rerafons d’aquest escenari arquitectònic la regidoria de Comerç de l’Ajuntament va decidir organitzar, a principis del mes de maig, la Fira Modernista. Aquesta fira pretén aproximar als terrassencs i a aquells forans que s'hi atansin, la vida quotidiana d'un cap de setmana de finals del segle XIX i principis del XX, tot recuperant tradicions i fets històrics de l’època modernista. Tot el centre de ciutat es transforma en una gran fira amb un seguit de mostres, conferencies i visites guiades que fan que els dos dies que dura la fira aquesta estigui plena de gom a gom, tant de visitants com d'actors, col·laboradors i participants espontanis vestits al més pur estil de l’època modernista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada