Terrassa mala raça, Sabadell mala pell

Hi ha vàries versions sobre aquesta dita.

Diuen que cal remuntar-se fins al segle XIV per entendre el seu origen.
La nit de Nadal de l’any 1350 l’abat Arnau Ramon de Biure de Sant Cugat va ser assassinat dins l’església del monestir. El Papa (que llavors s’estava a Avinyó), davant aquest fet va proclamar un anatema deixant escrit «gens Terracie et Sabadelli / gens inimica Dei». Que ve a dir que la gent de Terrassa i de Sabadell és enemiga de déu, ja que es culpava com a  criminals a Berenguer de Saltells i la seva banda de malfactors, de Terrassa i Sabadell.
El poble, que  no sabia llatí, va transformar l’anatema i va afegir-hi la rima, que és un dels recursos més antics per guardar les coses en la memòria. 

Una altre versió, tal com n’informa l’historiador Salvador Cardús en el seu llibre “Terrassa Medieval”, diu que el refrany complet és:

 «A Terrassa, mala raça,

la meitat en són jueus»

Això vé de que durant l’edat mitjana hi hagué a Terrassa una comunitat jueva relativament important que, segons Cardús, es dedicava al comerç.

Un altre dita deia:

« A Terrassa, mala raça

A Sabadell mala pell,

I a Granollers us prenen els diners»

També es recorda, sobre els terrassencs i sabadellencs la rima que es cantava amb la cançons “Carrascal, carrascal… que bonita serenata” que deia:

Las muchachas de Terrassa (-assa)
No saben fregar un plato (-ato)
Pero las de Sabadell (-e-ell)
Friegan uno y rompen cuatroooo…

La rivalitat entre ambdues ciutats era constat: en un llibre d’actes de l’Ajuntament de Terrassa consta que a la riera es situaven els dos  bàndols a banda i banda  per llançar-se pedrades mútuament.

Un altre antagonisme es presentava cada temporada futbolística que es celebraven els “derbis” entre les dues ciutats. La majoria de vegades acabaven a garrotades

Una anècdota és que els fabricants sabadellencs van col·locar un rètol a la entrada de la ciutat amb la llegenda següent:

«Sabadell primer centro textil lanero de España»

Un dia el rètol va apareixer “rectificat”:

«Sabadell primer centro textil pavero de España»

No se sap qui van ser el trapelles que ho van fer...

També hi ha la dita que el comerciants de Barcelona deien dels representants fabrils vallesans:

«Un home de Sabadell

un senyor de Terrassa»

L’any 1988 la Generalitat va crear la divisió administrativa de les comarques de Catalunya amb la seva corresponent capitalitat. Terrassa i Sabadell es disputaven la capitalitat del Vallès Occidental. Els terrassencs van fer campanya per la divisió en dues comarques, Terrassa volia comarca pròpia. Aquesta reclamació va comportar que la Generalitat prengués una solució salomònica proclamant la co-capitalitat de les dues ciutats.

No va caure gaire bé gens entre els terrassencs que el Corte Inglés s’instal·lés a Sabadell, i no va caure gaire bé gens entre els sabadellencs que el Vaticà, l’any 2004 atorgués a la nostra ciutat la seu del nou bisbat de Terrassa. Per acontentar als sabadellencs el bisbat va posar la diòcesi sota l’advocació de la Mare de Deu de la Salut.

Només una vegada les dues ciutats van estar de mutu acord. Va ser quan es van distribuir el terme del poble de Sant Pere, davant la supressió, l’any 1904, del municipi santperenc

Voldria acabar recordant a la meva avia Ramona, veïna del poble de Sant Pere i dona sàvia, sempre deia:

«Terrassa, mala raça

Sabadell Mala pell

A Barcelona corren pillos

I a Sant Pere bona gent»