Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimarts, 29 de maig de 2012

El Ball de Plaça


Per la Festa Major de Terrassa a la sortida de l’ofici religiós té lloc, a la plaça Vella, el Ball de Plaça o treure ball a Terrassa, dansa popular genuïnament terrassenca, tot i que en altres indrets de Catalunya sembla que es dansava quelcom similar. Al programa de la Festa Major de l’any 1959 s’anunciava, pel diumenge 5 de juliol una “Gran audición  folklórica a la plaza de España, a la terminación de la procesión de las Sagradas Reliquias, a cargo del «Esbart Dansaire» del Centro Social Católico, que interpretará el tradicional «Ball de plaça» o «Treure ball de plaça» a Terrassa.” Amb aquest fet es recuperava un antic ball popular terrassenc que, definitivament, passaria a formar part dels actes tradicionals de la Festa Major.

Ball de plaça 1876 / Fons Ragon-AMAT
Aquest ball es dansava principalment per les festes de la Candelera, encara que esporàdicament també per la Festa Major; les parelles casades benestants vestides amb les millors gales assistien a l’ofici de la parròquia del Sant Esperit. A la sortida tothom es dirigia a la Casa de la Vila  des d’on, encapçalats per l’alcalde i les autoritats, s’iniciava una comitiva que, amb pas airós i acompanyats de la banda de música, marxaven cap a la plaça Major on, després de posar-se aparellats i en rodona, dansaven el Ball de Plaça. El diumenge següent es repetia la ballada però en aquest cas dedicat als solters i el tercer diumenge a les minyones i gent del poble.
El ball era contemplat per una multitud que s’aplega al voltant de la rotllana. En els balls del segle XIX l’expectativa es centrava en veure ballar a les novelles parelles de casats, a l’espera dels balls més populars per afegir-se a la festa.

El ball de plaça 1960 / AMAT

La noticia gràfica més antiga que tenim d’aquest ball és del 12 de març de 1876. El fotògraf barceloní Adrià Torija va fer una imatge gràfica del Ball de plaça dansat per les autoritats, quan la vila celebrava les Festes de la Pau, és a dir, celebrava el final de les guerres carlines. És l’última referència que es té sobre el mateix. No és fins el 8 d’abril de 1934 que, per iniciativa de Baltasar Ragón, es va tornar a celebrar en el marc d'una vetllada folklòrica celebrada al Centre Social. En posterioritat, el Raval de Montserrat el tornà a acollir per la festa Major de l’any 1943. Així mateix, l'any 1951 l'Esbart Vallparadís del Casal de Sant Pere el ballava durant el Casament Vuitcentista de l’antic poble de Sant Pere. Com que aquest esbart el va incorporar dins del seu repertori, quan l'any 1958 passava a incorporar-se al Centre Social Catòlic, primer com a Esbart Dansaire i després com a Esbart Egarenc, també l'inclogué.


Finalment, l’any 1959 es va recuperar el ball a nivell popular dins els actes de la Festa Major. Des de llavors i de forma ininterrompuda es balla aquesta dansa amb el protocol següent: en sortir de l'ofici i després de la traca, les autoritats encapçalades pel Penó de la ciutat fan una rotllana on s’hi aboquen els espectadors. En un costat es situen l’alcalde i els membres del consistori acompanyats dels convidats de torn: el bisbe, alcaldes forans (en alguns casos, de les ciutats agermanades), entre d'altres. Els dansaires aparellats fan una volta al cercle tot acostant-se a les autoritats, moment en què el capdanser cedeix la pubilla a l’alcalde i, successivament, la resta de dansaires s’aparellen amb els regidors i regidores. Després de donar un tomb tot caminant, retornen la seva parella als dansaires, els quals, de nou aparellats, comencen el Ball de plaça.

El ball de plaça / 1985

En un principi, i fins a finals dels anys setanta, el capdanser acompanyava a la pubilla a cercar l’alcalde, el qual s’aparellava amb la donzella donant un tomb pel cercle per retornar al ballador i iniciar el ball de plaça. Cap els any vuitanta els regidors s’incorporaren a la volta d’honor i a mitjans dels noranta, previ un dia d’assaig abans de la Festa Major, les autoritats s’incorporaren definitivament a la tradició de dansar el Ball de plaça.
Actualment i de la mateixa manera que durant el segle passat, els terrassencs s’apleguen al voltant del cercle, contemplant les evolucions de les autoritats i de les diverses actuacions dels grups de cultura popular, tot esperant per desplaçar-se al raval de Montserrat per seguir les evolucions dels castellers.

El ball de Plaça 2006 / foto Joaquim Verdaguer
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada