Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimarts, 29 de maig del 2012

La plaça del Progrés

 
El seu nom recull l’esperit del conjunt de noms de carrers de l’entorn, dedicats a científics i inventors. Des de l’any 1940 fins el 1979 portà el nom del General Primo de Ribera.
A finals del segle XIX amb la urbanització de les terres de l'altre banda de la riera del Palau, es va deixar un ampli espai per una gran plaça que esdevindrà la plaça de Progrés.
L’any 1882 Josep Bardier va fer aixecar les primeres cases, però no seria fins el 1905 que l’Ajuntament procediria a la seva urbanització envoltant-la de una vorera i de arbres. Per la banda de ponent la plaça no va tenir sortida fins que es va rebaixar el desnivell de dos mestres d’alçada que hi havia prop el carrer de Galileu
Poc a poc es varen anar construint cases d’un pis al seu voltant .

La plaça de Progrés 1925 / Fons Ragon-AMAT

L’any 1946 es procedia a la remodelació suprimint la vorera del voltant per una lleixa que ha servit durant molts anys com a complement dels bancs per asseure. Per salvar el desnivell de la plaça es van construir tres accessos amb esglaons a la banda del carrer de Gutemberg. Cap els anys cinquanta es van instal·là el primer parc infantil de Terrassa amb el seu tobogan, gronxadors, etc.
La plaça els anys 60 / Fotos Francino-AMAT
 L’any 1961 es va presentà un projecte, no reeixit, de transformà el centre de la plaça en una estació d’autobusos.
A mitjans dels anys vuitanta la plaça estava descuidada: els aparells de jocs infantils destrossats, la jardineria abandonada, la font quasi no rajava i l’enllumenat més aviat trist. A l’estiu força pols per la falta de grava i a l’hivern ple de bassals i fang quan plovia. L’Ajuntament procedir a la seva remodelació enllosat el seu centre i agrupant el jocs infantil en una banda, mentre que al altre, la del carrer del Dr. Salvà, s’instal·lava un escenari en una banda i en l’altre un bar.
Tot i ser un dels centre neuràlgic de la barriada la plaça no ha estat mai zona comercial. Només tres comerços emblemàtics han sobreviscut el pas del temps: la farmàcia, l’estanc i el Forn del Progrés. Aquest últim, situat un casal més amunt de l’actual, tenia molta fama durant els anys 50 fins el punt que era molt freqüentat per ciutadans del altres barris què, essent usuaris dels autobusos de les parades de la Rambla, aprofitaven l’espera per anar-hi a proveint-se de pa

L’any 2007 s’inaugurava l’ultima remodelació, aquesta vegada aixecant del tot la plaça per construir-hi un pàrquing subterrani. Només un element recorda temps passat; la font.

Una plaça de braus a la plaça del Prògres / Fons Ragon-AMAT
 La seva situació prop del centre i per les seves dimensions han fet possible l'acolliment de diverses activitats: en un principi era el lloc ideal per celebrar-hi el castell de focs i més endavant per l'emplaçament de l'envelat de Festa Major. També s’emprava  emparat la instal·lació d'atraccions de circ i fins i tot una plaça de braus. L'any 1950 va ser el marc d'una trobada de gegants amb motiu del bateig del nous de Terrassa. En dos períodes diferents la plaça a albergat el Mercat del Dimecres. El primer l'any 1926 fins el 1934 i el segon després de la Guerra Civil. Durant els anys 90 acullí la nadalenca Fira de l'artesania

L'"envalat" de Festa Major a la plaça / Fotos Ramírez-AMAT


Festa de la font de la plaça del Progrés

El 18 d’agost de 1887, el terrassenc Vicenç Catá, va demanar a l’Ajuntament la instal·lació d’una font a l’espai que encara no era plaça. Però no seria fins l’any 1921 que es procediria al seu bastiment, a la part de ponent de la plaça, davant el carrer del Dr. Salvà.
La font, d’estil modernista tardà, està formada per un banc de pedra de dues cares; a la part que dóna a la plaça hi ha la font amb un broc i a la base un escut de Terrassa, situat en el respatller interior. La font és coronada per una estructura amb forma de canelobre que donava cabuda a alguna llanterna.
La font, que ofereix generosament aigua, ha estat testimoni de les transformacions urbanístiques de la plaça. En l’última remodelació, l’any 2007, i amb motiu de la construcció del pàrquing subterrani, fou necessari retirar-la per primera vegada, després de 86 anys de la seva instal·lació. Amb la inauguració de la plaça, la font retornà al seu lloc una mica desplaçada cap al nord.

La Festa de la Font / Foto Joan Manel Oller

El 26 d’octubre de 1996 el veïnat de Ca n'Aurell celebrava el 75 aniversari de la font amb actes lúdics i reivindicatius per al barri. Amb aquesta celebració quedà instaurada la Festa de la Font que any rere any se celebra independentment de la Festa Major del barri o de la Festa de la Santa Creu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada