Amb
la signatura de la sentència arbitral de Guadalupe el rei Ferran II extingí el Mals Usos, i fixà una nova situació
jurídica que produís un equilibri en el camp per tal d'acabar amb la servitud.
Havien acabat les guerres civils o de remenses i semblava que creixement
econòmic i demogràfic lliuraria al país de calamitats, i tragèdies encetant un
temps d'emperança en la pau.
Però
no va ser així ja que tres nous flagells assolaren Catalunya durant els segles
XV i XVI: el bandolerisme, la pirateria
turca i la pesta, al que s'havia d'afegir les constants guerres europees en les
quals estaven esmerçats els Austries espanyols.
En
el segle XVI pràctica del bandorerime s'estengué creant vertaderes partides de
bandolers que assolaren el país, fins i tot, atacant nuclis de població. Les
partides de malfactors més properes a Terrassa operaven en el camí ral de
Barcelona a Manresa que passaba per la serra del’Obaci, també pels camins que
portaven a Sant Llorenç Savall i a la conca del Ripoll
La
pirateria fou un torment pels habitats de la costa, per les escomeses dels
pirates del Magrib i dels corsaris turcs.
El problema començar a ser greu fins el punt que els habitans començaren
a endinsar el seu habitat alguns quilometres terra endins. Els que quedaren a
la costa fortificaren el litoralamb la construcció torres, fortificacions,
atalaies o refent les existents i organitzat la defensa amb crides al sometent
per les comarques del pre-litoral. Fins
i tot les esglésies foren adaptades amb espitlleres, merlets, i troneres
El tercer dels
flagells va ser les epidèmies de pesta bubònica que assolaren Catalunya durant
els segles XVI i XVII. Concretament la de l’any 1589 va ser de les que van causar més estralls.
Aquesta epidèmia, que va començar a l’Empordà, va provocar que Terrassa prengués
severes mesures per prevenir-ne el contagi. Tot i això, no fou suficient i el mal contagi entrà a la vila ocasionant
que prop d’un 10 per cent dels habitants de la vila fossin víctimes mortals. El
pànic provocava la fugida cap als masos i les muntanyes properes per evitar-ne
el contagi. Tot i això la vila de Terrassa era, de les poblacions del voltant
de Barcelona, de les menys malura degut a les precaucions sanitàries, el
control en els seus portals i al estar recolzada en un extrem del Vallès, fora
de les rutes principals. Per aquest motiu es donà el cas que la vila acollir en
més d'una ocasió les institucions governamentals de Barcelona.
Aquestes tres
circumstàncies, el bandolerisme, la pirateria i la pesta, es conjugaren en un
fet d'armes ocorregut a Terrassa l'any 1558.
Totes
aquestes circumstàncies es conjugaren en un fet d'armes ocorregut a Terrassa
l'any 1558
La
vila en aquella època amb una població
de poc més de dos milers de habitats,
era molt important per la fabricació dels seus draps. La Terrassa medieval, a
redós del castell palau i encerclada per muralles, torres, portals i els
corresponents fossats, en un moment de creixement demogràfic, donaria, un segle
més tard, aixopluc fora muralles als forans nou vinguts d'arreu del país, així
com als primers emigrats francesos anomenats gavatxos que edificaren llur cases
a llevant de la vila
 |
| Dibuix de la vila de Terrassa segle XVI / Il·lustració Goliard-Museu de Terrassa |
 |
| Dibuix de Joan LLuc |
Al estar instal·lat el govern a
Terrassa va ser del lloc on es va proveir massivament amb els seus habitants
pel reclutament d'una host de socors. A la tarda sortien la majoria dels homes la vila cap a
Barcelona. Només havien passat dues o tres hores quan arribà l'alerta de que
s'acostaven a la vila un gran nombre de bandolers. Al pànic del primer moment
se sobreposar el crit de via fora, cuitant
a la defensa del vilatge tots els presents. Gent gran, sacerdots, nens,
especialment les dones, tots ells armats amb llances, forques, bastons i eines
del camp i altres estris corregueren a tancar els portals i a defensar les
muralles aconseguint salvaguardar la població, tot posant als més dèbils sota
la protecció del castell palau, mentre els bandolers saquejaven les cases dels
ravals. La resistència de las coratjoses dones terrassenques aguantar fins a rebutjar
als atacants i amb la tornada de la gent de armes que havien anat a la defensa
de Barcelona, que amb la seva presència mitigaren el perill.
Aquest
fet consta en el Dietari de la
Diputació guardat al Arxiu de la Corona d’Aragó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada