Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimarts, 29 de maig de 2012

Les heroiques dones de Terrassa


Amb la signatura de la sentència arbitral de Guadalupe el rei Ferran II extingí el Mals Usos, i fixà una nova situació jurídica que produís un equilibri en el camp per tal d'acabar amb la servitud. Havien acabat les guerres civils o de remenses i semblava que creixement econòmic i demogràfic lliuraria al país de calamitats, i tragèdies encetant un temps d'emperança en la pau.
Però no va ser així ja que tres nous flagells assolaren Catalunya durant els segles XV i  XVI: el bandolerisme, la pirateria turca i la pesta, al que s'havia d'afegir les constants guerres europees en les quals estaven esmerçats els Austries espanyols.

En el segle XVI pràctica del bandorerime s'estengué creant vertaderes partides de bandolers que assolaren el país, fins i tot, atacant nuclis de població. Les partides de malfactors més properes a Terrassa operaven en el camí ral de Barcelona a Manresa que passaba per la serra del’Obaci, també pels camins que portaven a Sant Llorenç Savall i a la conca del Ripoll
La pirateria fou un torment pels habitats de la costa, per les escomeses dels pirates del Magrib i dels corsaris turcs.  El problema començar a ser greu fins el punt que els habitans començaren a endinsar el seu habitat alguns quilometres terra endins. Els que quedaren a la costa fortificaren el litoralamb la construcció torres, fortificacions, atalaies o refent les existents i organitzat la defensa amb crides al sometent per les comarques del pre-litoral.  Fins i tot les esglésies foren adaptades amb espitlleres, merlets, i troneres
El tercer dels flagells va ser les epidèmies de pesta bubònica que assolaren Catalunya durant els segles XVI i XVII. Concretament la de l’any 1589  va ser de les que van causar més estralls. Aquesta epidèmia, que va començar a l’Empordà, va provocar que Terrassa prengués severes mesures per prevenir-ne el contagi. Tot i això, no fou suficient i el mal contagi entrà a la vila ocasionant que prop d’un 10 per cent dels habitants de la vila fossin víctimes mortals. El pànic provocava la fugida cap als masos i les muntanyes properes per evitar-ne el contagi. Tot i això la vila de Terrassa era, de les poblacions del voltant de Barcelona, de les menys malura degut a les precaucions sanitàries, el control en els seus portals i al estar recolzada en un extrem del Vallès, fora de les rutes principals. Per aquest motiu es donà el cas que la vila acollir en més d'una ocasió les institucions governamentals de Barcelona.
Aquestes tres circumstàncies, el bandolerisme, la pirateria i la pesta, es conjugaren en un fet d'armes ocorregut a Terrassa l'any 1558.

Totes aquestes circumstàncies es conjugaren en un fet d'armes ocorregut a Terrassa l'any 1558
La vila  en aquella època amb una població de poc més de dos milers de habitats,  era molt important per la fabricació dels seus draps. La Terrassa medieval, a redós del castell palau i encerclada per muralles, torres, portals i els corresponents fossats, en un moment de creixement demogràfic, donaria, un segle més tard, aixopluc fora muralles als forans nou vinguts d'arreu del país, així com als primers emigrats francesos anomenats gavatxos que edificaren llur cases a llevant de la vila

Dibuix de la vila de Terrassa segle XVI / Il·lustració Goliard-Museu de Terrassa
 En aquestes circumstancies es trobava la vila quan es donà la situació de que, com altres vegades, la Diputació del General es trobava refugiada a Terrassa ja Barcelona estava contagiada per la pesta. Era el 20 de juliol de 1558, quan de matinada arribaren missatges amb la noticia de l'avistament a l'alçada de Roses i Blanes d'un gran estol de vaixells turcs que anaven en direcció a Barcelona. Assabentat el govern de Catalunya manà la crida a sometent per les comarques barcelonines i al seu front sortir cap a la defensa de Barcelona. 

Dibuix de Joan LLuc

Al estar instal·lat el govern a Terrassa va ser del lloc on es va proveir massivament amb els seus habitants pel reclutament d'una host de socors. A la tarda sortien   la majoria dels homes la vila cap a Barcelona. Només havien passat dues o tres hores quan arribà l'alerta de que s'acostaven a la vila un gran nombre de bandolers. Al pànic del primer moment se sobreposar el crit de via fora, cuitant a la defensa del vilatge tots els presents. Gent gran, sacerdots, nens, especialment les dones, tots ells armats amb llances, forques, bastons i eines del camp i altres estris corregueren a tancar els portals i a defensar les muralles aconseguint salvaguardar la població, tot posant als més dèbils sota la protecció del castell palau, mentre els bandolers saquejaven les cases dels ravals. La resistència de las coratjoses dones terrassenques aguantar fins a rebutjar als atacants i amb la tornada de la gent de armes que havien anat a la defensa de Barcelona, que amb la seva presència mitigaren el perill.

Aquest fet consta en el Dietari de la Diputació guardat al Arxiu de la Corona d’Aragó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada