El “Moulin Rouge”

Si hi ha un terrassenc realment universal, després del Xavi del Barça, aquest és, sense cap mena de dubte, Josep Oller. Potser el seu nom no us sonarà d’entrada, però segur que us sonarà la seva creació més important: el «Moulin Rouge», el més famós dels club nocturns de París i del món sencer. 

Josep Oller / proc. Ferran Canyameres

Pot sorprendre, però és així: el fundador d’aquest club de la «Belle Epoque» era un terrassenc, Josep Oller i Roca, nascut a la placeta de Saragossa  de Terrassa, al lloc que avui ocupa el Magatzem Farnés (Arxiu Tobella), l’any 1839. Tenia tres anys quan els seus pares varen anar a viure a París. La seva empenta era tal que a finals del segle XIX el trobem convertit com el més important empresari del món de l’espectacle.

La placeta de Saragossa. A la dreta la casa on va neixer Josep Oller

El 1864 es celebra el Primer Gran Premi de París d’hípica. Josep Oller reforma el sistema d’apostes hípiques a tot el país. Tres anys després crea el «Pari-Mutuel»: sistema d’apostes mútues que deixava al públic la llibertat d’escollir el cavall i totalitzar les apostes, alhora que permetia al guanyador percebre les quantitats que els altres perdien. La fundà el «Bulletin des Courses», primera publicació que tractava el tema dels cavalls i les curses. El 1878 va inaugurar el «Théâtre des Nouveautés». També es dedicar a la cria de cavalls de pura sang. Va funda`d’hipòdrom de Saint-Germain (1882) i va crear la «Grande Piscine Rouchechourd» (1885). Va crear el primer parc d’atraccions «Les Montagnes Russes» (1887). 

El Moulin Rouge

El 1889 paris celebrava el centenari de la Revolució francesa amb una brillantíssima Exposició Universal i la inauguració de la Torre Eiffel. Aquell any Josep Oller associats amb Charles Zidler obre el Moulin Rouge dins el barri de Montmatre amb l’atractiu de les ballarines desvergonyides ballant el Can Can

L’any 1892 inaugura el «Jardín de París». Va patentà un aparell de projeccions animades

Un comentarista  el considerà com «l’home que va fer-se l’amo de Paris en una època en què fer-se l’amo a París volia dir fer-se l’amo del món». Era la vigília de l’obertura de l’Exposició Universal del 1889 quan el famós cabaret va començar a fer vibrar les nits parisenques. Segons Gustave Frejaville, «el nom de Josep Oller no podia anar separat de la història dels espectacles de Paris durant el darrer quart de segle dinovè (...) Cadascuna de les seves empreses l’apassionava fins que la seva perfecta posta en marxa li n’assegurava l’èxit (...) I havent servat sempre una tendresa profunda pel seu país natal, aquest home extraordinari, podia recordar-se’n (en el moment dels seu traspàs, l’any 1922) amb la satisfacció malenconiosa d’haver estat, veritablement, un dels reis de París». A la seva tomba i resta l’epitafi següent: La seva intel·ligència iguala el seu cor

Fonts consultades

BOIX, Josep. Josep Oller. Diario Terrassa. F.S., 9 gen. 1988, p. 6

Arxiu Tobella. El “Moulin Rouge” de París i de Terrassa (Josep Oller). Claxon, núm. 85, 1 jul. 1986

BOIX, Josep. Josep Oller. Diario Terrassa. F.S., 4 març 1989, p. 10

VILADOMAT, Ramon.  Josep Oller inaugurà fa cent anys el Moulin Rouge de París. Diario Terrassa. F.S., 13 gen. 1990, p. 7 i 8

OLLER, Joan Manuel. El Olympia de París fundado por Josep Oller, cumple un siglo. Diario Terrassa, 1 maig 1993, p. 23          

OLLER, Joan Manel.  Josep Oller i Roca de Terrassa a París.  Diario Terrassa. F.S., 22 maig 1993, p. 9

CANYAMERES, Ferran. Josep Oller i la seva època. Ed. Aedos