Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 30 de maig de 2012

Els burots a Terrassa


Antigament, fins l’any 1963, es podia veure a Terrassa una sèrie de petites casetes distribuïdes estratègicament a les entrades de la ciutat, tant per carretera com per ferrocarril.
Eren els burots; oficines dels funcionaris encarregats de vigilar i cobrar els drets d’entrada de productes de consum a la població, cos que fou abolit el 1962.

A la dreta, la caseta del burot de la ctra. Castellar / Fons Ragon-AMAT

Els més antics estaven als portals d’entrada al municipi i al pas que la vila o ciutat s’anava expandint, la situació dels burots varià el seu emplaçament, com  exemple; el de la carretera de Castellar que el trobem, a principi del segle davant del pont del Passeig, després, prop l’Escola Industrial, més tard passat el pas a nivell, després davant el Grup Egara i últimament abans de passar el pont de la riera de les Arenes.
A principi dels anys seixanta del segle XX la resta de burots estaven situats: a la carretera de Matadepera davant del carrer de Santa Magdalena; a la carretera de Rellinars davant de Can Colomer; a la carretera de Martorell cruïlla amb la d’Olesa; a la carretera de Rubí a la cruïlla amb l’actual avinguda de Santa Eulàlia; i a la carretera de Montcada, davant del cementiri.
També ni havia a l’estació del Nord, del tren de Baix i en el Pes Públic del passeig Vint-i-dos de Juliol. 

Enderroc d'una caseta dels burots / AMAT

L’any 1963 l’alcalde Josep Clapés, com acte simbòlic, enderrocà la caseta-burot de la carretera de Rubí.


Un dels més històrics va ser el del pont de Sant Pere quant el poble i la Vila eren diferents municipis. A l’entrada del pont per la part de Terrassa i havia una casa burot anomenada també fortí que va ser testimoni d’innumerables litigis.

El pont de Sant Pere es convertí en un constant anar i venir de gent, els uns, els santparencs, per anar a treballar a Terrassa i els altres, els terrassencs, per anar a comprar queviures a Sant Pere, ja què, al ser els impostos més baixos els proveïments eren  més assequibles econòmicament. El resultat era que el treballador santperenc gastava el seu sou en el poble i els terrassencs hi deixaven els seus diners. Davant d’aquesta circumstància l’Ajuntament de Terrassa prengué mesures per frenar la situació instal·lant un control de consums a la seva part del pont , on el burot o funcionari de consums arbitrava el pas del comerç amb la imposició de taxes sobre els productes.

El burot del pont de S. Pere / Dibuix Mateu Avellaneda-Museu de Terrassa

També al final del carrer de Sant Joan hi havia un control per vigilar els què, saltant-se el pas pel pont, passaven per l'antic camí de Sant Pere al Mas Adei que tenia la seva entrada al carrer de Sant Joan. Era singular la presència en aquest lloc d'una burota o senyora guàrdia de consums, que tenia cura de revisar a les dones que anaven i venien de Sant Pere, les quals podien amagar sota les seves amples faldilles els productes que compraven al poble, per tal d'estalviar-se la taxa municipal.

Cobert amb la manta, el burot del pont / Fons Ragon-AMAT
També la barriada santperenca de la Creu Alta estava afectada pel mateix problema de límits fiscals. Però en aquest cas el problema era més radical. L'entrada a Sabadell per altres punts de la vila eren més permeables; des d'altre poblacions com Sant Quirze o Barberà els productes càrnics i d'altres camuflats en carros i tartanes passaven amb el vist i plau conxorxat dels funcionaris de consum. Els productes per la indústria com el carbó i l'oli no pagaven taxes. En canvi per la franja de la Creu Alta els burots eren més estrictes. La prepotència dels funcionaris, les sancions o el comissat dels productes eren a l'ordre del dia davant els enutjats obrers sabadellencs que anaven a comprar a la Creu Alta o als creualtencs que traginaven amb els productes. Amb els ànims exasperats es va arribar al punt de la insubordinació civil amb diversos aldarulls que comportaren l'incendi, per part dels revoltats, de les casetes de burots. Fins hi tot hi va haver un mort d'un tret. Davant el fet que l'Ajuntament tornava aixecar noves casetes que eren retiradament incendiades de nou es va arribar a l'enfrontament entre grups de dones i la Guardia Civil amb el resultat de varis detinguts. No seria fins el 1911 que es van suprimir les barreres duaneres.


Fonts consultades:
LAUDO, David. La Creu Alta, Jonqueres, Sant Pere de Terrassa (1700-1904. Fundació Ars. Sabadell 2005.
VERDAGUER, Joaquim. Història del poble de Sant Pere. Inédit
LÖPEZ, Roser. Els burots a Terrassa. Treball inedit. Arxiu Municipal de Terrassa. 1995

2 comentaris:

  1. Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina