Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dilluns, 21 de maig del 2012

La Rambla d'Ègara 2: Projecte de prolongació



A finals del segle XIX la Rambla estava canalitzada des de la Rasa fins a la carretera de Martorell. El mestre d'obres Joan Carpinell, seguint les instruccions de la Comissió de Foment de l’Ajuntament de Terrassa, redactà un projecte de prolongació de la futura rambla en direcció nord, des de la plaça d' Enric Granados, confluència amb el carrer de Volta i la Rasa, seguint la mateixa línia recta de l'eix del tram central de la Rambla és dir, no per l'actual traçat que fa corba cap a l'esquerra amunt, seguint el llit de la riera del Palau.

Projecte de prolongació / Arxiu Municipal Terrassa

La projectada configuració en línia recta tindria la sortida al passeig Vint-i-dos de juliol a l'alçada del carrer Sant Gaietà (fent xamfrà), donant-se el cas que el carrer Mare de Deu dels Àngels tindria sortida a la Rambla en diagonal a l'altura del carrer Montserrat.
El projecte va ser presentat i aprovat pel Ple de l’Ajuntament del 28 d’octubre de 1886. Però, no es feren esperar les al·legacions i pressions de notables terrassencs, com Joaquim de Paz, advocat i ex-senador, aleshores resident a Barcelona, així com la d'Antoni Sala i Sallés, pare del que més tard seria el comte d'Egara, Alfons Sala. Aquests dos prohoms de la ciutat eren els propietaris de les terres, les quals, la projectada Rambla dividia en diagonal.
Les seves al·legacions feien referència a la precària situació econòmica del país i perquè, en aquests terrenys tenien projectades la construcció de naus industrials que serien beneficioses per a la ciutat.
Només un mes més tard, el 2 de desembre, les pressions donaren els seus fruits i el Ple de la Corporació va acordar desistir de l'esmentat projecte, donant prioritat a les iniciatives industrials com van ésser, anys després, la fàbrica  Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i la Tècnica, i els vapors dels voltants del carrer dels Àngels.
No serà fins ben entrat el segle XX que es canalitzaria l'actual rambla fins el carrer de Cervantes, seguint el curs de la riera, bastint-se sobre seu el passeig de la Rambla similar a la part central.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada