Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dilluns, 21 de maig de 2012

Rambla d'Ègara 1: Riera del Palau

 


Quan Terrassa era una vila medieval les aigües de la riera del Palau lliscaven a tocar de les muralles de la part de ponent del municipi. Davant del portal Major la riera formava un ampli areny: la riba esquerra de la riera, en arribar a l'alçada de la Rasa, entrava per on ara hi ha el mercat de la Independència i, resseguint els actuals carrers de la Cisterna i de Vinyals, arribava a la carretera de Martorell, on es tornava a enllitar.


</></></></></></></></></></></>
La riera del Palau 1885/Fons Ragon AMT
   
L'expansió de la vila cap a l'oest es produí guanyant terreny a la riera, fins a encaixonar-la en una canalització recta, des de la Rasa fins a la carretera de Martorell.
La població va créixer fins a fer el salt a la riera; l'any 1860 es van construir les primeres cases a l'altre costat. Això va fer necessària la construcció d'un pont davant de l'actual carrer de Gutenberg. Hi havia altres ponts per salvar la riera: un més amunt, davant del carrer de la Rasa, que donava pas des del portal de la Guia al camí de Montserrat, i un tercer pont construït l'any 1884 per enllaçar la carretera de Montcada amb la de Martorell. Davant del que seria el carrer de Cervantes hi havia una passarel·la que permetia el trànsit al camí de Sant Pere a Montserrat. El pont més antic sobre aquesta riera, però, és el del ferrocarril de RENFE, que es va construir cap a l'any 1856.
L'any 1903 s'inaugurava la primera canalització coberta de la riera, des de la Rasa fins al portal de Sant Roc; posteriorment, l'any 1926, es procedí a cobrir el tram entre el portal de Sant Roc i la carretera de Martorell, la qual cosa va fer innecessari el pont d’aquesta carretera. Alguns anys després, la canalització arribava al carrer de Cervantes, per la part nord de la riera.
Cap als anys seixanta es va canalitzar per la part sud, fent passar la riera coberta per la rambla del Pare Alegre i desvinculant-la del seu pas natural pel barri del Segle XX. A la part nord, amb la urbanització de l'avinguda de Josep Tarradellas, durant els anys setanta, es finalitzava el col·lector fins a l'avinguda de l'Abat Marcet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada