Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimarts, 22 de maig de 2012

La troballa de les relíquies dels Sants Màrtirs

 

L’any 1610 el terrassenc mossèn Joan Arnella era anomenat vicari i en prendre possessió del càrrec es va trobar amb unes paupèrrimes esglésies i una defecció total en la seva administració i documentació. Durant trenta anys, mossèn Arnella, va procurar posar en ordre l’arxiu parroquial. Els seus coneixements van fer possible aquesta reordenació i fins i tot que fes una recopilació d’una Breu relació de les grandesas y antiguitats de la parroquial Iglesia de St. Pera y vila de Terrassa. Pel que fa a l’estat deteriorat de les esglésies, procedí a la seva restauració posant en marxa les tasques de rehabilitació, començant per l’església de Santa Maria.
Esglèsia de S. Maria 1890 / Fons Ragon AMT

Durant els treballs de la instal·lació del retaule a l’altar major, en retirar l’ara, es van trobar les relíquies de Sant Julià, Sant Sever i, sobretot, les de Sant Valentí, que havien estat dipositades en aquell lloc el 2 de gener de l’any 1112 quan es procedí a la consagració de l’església.

La troballa va ser una gran esdeveniment per la comarca, si bé per mossèn Arnella no deuria ser una sorpresa, ja que devia estar al corrent de la possibilitat de l’existència de les relíquies en tenir documentació del segle XII sobre la consagració de l’església però, si més no, devia estar entusiasmat, enfervorit i angoixat per saber si, després de quatre segles, les relíquies encara serien al seu lloc.
La notícia de la troballa s’estengué per la parròquia i el fet va estar acompanyat d’un seguit de celebracions: Amb gran solemnitat, les relíquies, prèvia autorització del bisbe, van ser col·locades en un reliquiari d’argent a la sagristia de l’església de Sant Pere on tant la feligresia de Sant Pere com la de la vila de Terrassa les podien venerar.
Però el principal festejament va ser el dia 5 de febrer de 1612 quan es retornaren les relíquies al seu lloc a l’altar de Santa Maria. Per aquest motiu es va celebrar una gran processó amb un recorregut pel voltants del Pla de Sant Pere i pel carrer major, el qual els veïns havien enramat tapant les façanes de les cases. Aquest costum d’engalanar el carrer enramant-lo, que ja la trobem en diversos Corpus barcelonins del segle XV, era la manera que la gent senzilla aportava pel seu environament i que econòmicament els resultava gratuït, donat que només havien d’anar al bosc i recollir branques i heures pel seu bastiment. Aquesta vella tradició, a l’antic poble de Sant Pere ha subsistit al llarg dels anys, fins als nostres temps, principalment pel Corpus i últimament en la seva reindivicació a les festes majors de l’antic poble de Sant Pere.

A la processó, possiblement la primera que sortia del clos de les esglésies de Sant Pere pel novell carrer major, hi assistiren tota la comunitat del Sant Esperit: els canonges Pere Rosell i Joan Fonollet, el vicari perpetu Jaume Goschs, el preveres Josep Aymerich, Bernat Aymerich, Joan Ramoneda, Pere Andosillo, Joan Martí Coll, Rafael Fumantés, Pau Rossell, Miquel Boada, Francesc Vinyes, Maties Cadevall, Joan Vilar i el sots-diaca Joan Villar i és clar, del vicari de Sant Pere, Joan Arnella. També les autoritats civils, encapçalades pel batlle de la vila i part forana Antic Gonteres i el conseller Joan Gorchs, tots acompanyats per una gran multitud de feligresos, vilatans i curiosos.

Dels tres sants dels quals es van trobar les relíquies, el més venerat a Terrassa ha estat Sant Valentí que, conjuntament amb Sant Pere i Sant Cristòfol, és patró de la ciutat. A l’església de Sant Pere, al nord, hi ha un altar barroc dedicat a aquest sant.

2 comentaris:

  1. Hola, amic Joaquim; Felicitats per ser aquí. Deixa'm que per trencar el gel en aquest blog t'aconselli canviar el text final de la capella de Sant Valentí: A l'església de Sant Pere, al nord, hi ha una capella i un altar dedicats a aquest sant.

    Bon viatge, amic. A. Moro

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic Antoni
      Tens raó, l'altar de Sant Valentí no esta en el creuer nord, sinó al espai nord del Sant Crits que dona pas a la capella del Santissim.
      Rectificat
      gracies

      Elimina