Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimarts, 22 de maig de 2012

El Pantà de la Xoriguera

 

Aquest embassament, també conegut popularment com el “lago gran”, va ser construït l’any 1898 per pal·liar la necessitat d’aigua que patia la ciutat de Terrassa, principalment per abastir les indústries que, mancades del necessari subministrament, emigraven cap a les vies fluvials del Llobregat i del Ripoll.

Per tal de frenar aquesta desbandada, que feia perillar seriosament el procés d’industrialització, la Cambra de Comerç i l’Institut Industrial van fer el suggeriment que es construís un embassament a la riera de Gaià, per tal que s’aprofitessin les aigües pluvials, així com la de les fonts, principalment de les deus intermitents dels Caus.

La Mina d'Aigües va decidir, l'any 1897, portar a terme aquest projecte, que durant quaranta anys complementà el subministrament principal, provinent de les mines, tot i la seva insuficiència de cabal a causa de la irregular climatologia que pateixen les nostres contrades.

El pantà dissenyat per l’arquitecte Joan Baptista Feu tenia una alçària de quaranta metres, els mateixos que el seu basament. Els cinc metres d’amplada de la part superior feien possible el pas de carruatges. El lloc triat per a la seva ubicació va ser a l’alçada del quilòmetre 4,5 de la carretera de Rellinars, on la riera de Gaia oferia una amplària de 120 metres.

El pantà de la Xoriguera 1925 / Fons Ragon-AMT


Les obres van durar tres anys i es van inaugurar l’any 1902. La conducció de l'aigua a la ciutat es feia mitjançant un tub que, riera avall, empalmava amb la mina Matalonga, a l'alçada de ca n'Amat, des d'on l'aigua arribava a l'estació receptora del pla de l'Ametllera.

Les deficiències en la construcció del pantà i la precarietat dels materials emprats van ser detectades, anys més tard, per l’arquitecte Lluís Muncunill, que ja va  advertir del perill d’enfonsament.

El pantà era, també, un lloc d’esbarjo, on la pesca i l’esplai que oferia el passeig en petites barques feien les delícies de molts terrassencs.

La nit del 23 al 24 de febrer de 1944, a causa d’uns forts temporals, el pantà de la Xoriguera s’esfondrà i va deixar anar gairebé un milió de metres cúbics riera de Gaià avall, tot provocant grans estralls, amb vuit víctimes i danys irreparables a l’agricultura. La providencial arribada de les aigües de Llobregat mig any abans va evitar la dramàtica situació que la ciutat es quedés sense subministrament d’aigua. Amb el nou abastament, que ja era suficient, es va desistir de la reconstrucció del pantà.

Actualment encara es poden veure, arran de la carretera, les restes del gruixut mur del llac.

Esfondrament del pantà 1944 / Fons Ragon-AMT

1 comentari: