El parc de Sant Jordi

 

El parc de Sant Jordi està ubicat entre el carrer Pare Llaurador, places Zamenoff i Sant Oleguer, Dr. Ullés i plaça Freixa i Argemí.

Documents antics mencionen el Mas del Pla com situat en el pla que hi havia entre la riera del Palau (Rambla d’Ègara), camí de Montserrat (carrer Pare Llaurador), torrent del Batlle (plaça Zamenoff) i camí d’Olesa (carrer Dr. Ullés). Per tant ens fa suposar que podria estar situada on ara hi ha la Masia Freixa.

En el segle XIX trobem a la família Freixa com a propietaris d’aquest terrenys on instal·laren una fàbrica de teixits on ara hi ha la masia.

L’any 1907 l’industrial Josep Freixa i Argemí va decidir convertir la fàbrica en residència familiar, per la qual cosa va encarregar a Lluís Muncunill i Parellada el projecte de remodelació de l’edifici. L'arquitecte va concebi un edifici modernista d'inspiració gaudiniana amb una torre-mirador al cantó est, transformant-lo amb un dels edificis més reeixit d'aquest estil a Catalunya

Lluis Muncunill / Fons Ragon-AMT

Encara no s’havia acabat de construir la masia quant un dels fill de Josep Freixa i Argemí es va fer construir la seva nova residència dins la finca arran d’on ara hi ha la plaça Freixa i Argemí. Curiosament en plena època modernista, la nova casa es va projectar com un xalet i jardins d’inspiració anglesa.

Durant els anys 20 es completà amb una piscina i un camp de tenis.

Durant la Guerra Civil la finca fou incautada passant a ser un parc popular.

Després de la guerra la finca retornà al seus propietaris. Aquests abandonaren com a residència la Masia Freixa, instal·lant-se en una nova residència de luxe, amb jardins, piscina i camp de tenis en la zona propera al carrer Galileu.

L’any 1958 l'Ajuntament adquirí la masia i part dels jardins, mentre que la part frontal del carrer Galileu va sucumbir a l'especulació urbanística transformant-se en la plaça Freixa i Argemí amb edificis d'alt estandig.

Per la Festa Major de l'any 1959 es va inaugurar l'espai com a Parc de Sant Jordi i en la masia es va instal·là la nova seu de l'Escola Municipal de Música

El gran jardí, ara parc, es va conservar amb les seves característiques, tant d’estructura, com de vegetació i viabilitat, a l'estil de principis de segle. El recinte es completava amb un petit estany i una zona de jocs infantils. També s’instal·là un solàrium envidriat per la gent gran, un gimnàs i un petit bar.

Els antics safareigs, també construïts per Lluís Muncunill a la part nord, es van transformar en lavabos.

Dins la masia s’instal·là la Escola de Música o Conservatori.

El parc deu el seu nom a un dels seus elements decoratius dels jardins; l’estàtua d’una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que fou portada a Terrassa des d’ Itàlia a començaments de segle.

També pel parc s’instal·laren altres elements decoratius com dues estàtues que es van treure del monument Alfons Sala de la Plaça Vella.

A mitjans dels anys 60 es va construir un amfiteatre a cel ras en el fondal del torrent del Batlle.

Durant els anys 80 es va  ampliar el parc, tot recuperant l’espai dels darreres que formaven part, antigament, del torrent del Batlle on s’encetà una zona de lleure amb picnic, nous jocs infantils, etc.

El parc es el marc de diverses activitats: la festa Major infantil, Treure ball o la Fira modernista.

La Masia Freixa / Teresa Llodés-AMT

L’any 2002 es va enderrocà una antiga nau industrial al carrer del Pare Llaurador convertint part de l’espai lliurat en la plaça de Adelina Gregoriano i obrin una nova entrada al parc per la part nord.

Actualment la Masia Freixa acull la Regidoria de Projecció de la Ciutat i Turisme i, també, la Sindicatura de greuges.