Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimarts, 22 de maig de 2012

El Vint-i-dos de juliol

 

Sobta que un vial de la ciutat, un dels més llargs amb 4’5 km, porti el nom de una data i que se’n consideri un passeig, per quant, des de que es va soterrar la línia del tren podem gaudir d’una gran avinguda, eix vertebrador d’est a oest al mig de la ciutat. L’any 1883 el Ple de l’Ajuntament acordà posar el nom de «Vint-i-dos de Juliol» al carrer o passeig que anava paral·lel a la línia del tren. El nom es refereix a la data de la victòria de la vila de Terrassa sobre les tropes carlines, el 1872.
El 22 de juliol d’aquell any fou rebutjat un ataca carlí per sorpresa sobre la vila de Terrassa, amb un balanç d’una desena de morts - entre els quals hi havia Valentí Alagorda i el regidor Jaume Jover - i diversos ferits


El convuls i caòtic reinat de Ferran VII va esclatar, arran de la seva mort l’any 1833, amb les carlinades; tot un seguit de periòdiques guerres que es van desenvolupar per espai de quasi mig segle: anys 1833 –1839, 1846 – 1849 i  1872 - 1876
La derogació per part del rei Ferran de la Llei Sàlica substituïda per la Pragmàtica Sanció per la qual no es feia distinció de sexes en la successió del tron, va portà a un plet successori plantejat a la seva mort i a la entronització de la seva filla Isabel. Carles Maria Isidre de Borbó, germà del rei Ferran no acceptà la situació que una dona amb minoria d’edat i amb la seva mare, Maria Cristina com a regenta de la nació. El país es dividí entre els partidaris d’Isabel i de Carles; els liberals s’agruparen entorn de la reina i els absolutistes foren partidaris de Carles. La veu popular es dividí com isabelins i carlistes.


L’any 1872 va esclatar la tercera i última guerra carlina i aquesta vegada els carlins foren més agosarats al envair poblacions importants com Berga, Vic, Sallent, Igualada i Terrassa.
El motiu de la incursió a Terrassa no era l'ocupació la de població, propòsit no gaire viable al ésser una vila amb 9.000 habitants i molt propera a Barcelona. Sembla ser que els carlins havien exigit al Consistori terrassenc una contribució especial a la seva causa a compte de no endenyà la vila. També les ànsies de venjança de les batudes que el sometent terrassenc feia per la serra de l'Obac, on els carlins tenien ubicat un hospital de sang a la Cort Fosca

El 22 de juliol de 1872 les tropes carlines comandades pel general Joan Castells segrestaren, a dos quarts de set del mati, un tren a l’estació de Viladecavalls i, camuflats en el seu interior, s’introduïren a l’estació de Terrassa. Dividits amb dues columnes, la primera baixa pel carrer del Mas Adey fins arribà al carrer de Sant Pau on tenien intenció de segrestar a l’alcalde Joan Vallhonrat. Aquest alertat pel veinat havia saltà a temps la paret dels darreres de casa seva escapan-se i reunin-se amb el somatent. L’altra columna d’assaltats, seguint carrer del Nord avall, arribaren fins l’Ajuntament (en aquells temps on hi havia fins ara el Centre Excursionista) on van fer varies destrosses en el mobiliari, en la documentació i destrossant el retrat del rei Amadeu. Mentrestant, alertant pels tocs de campana cridant a sometent i assabentats del fets, el primer tinent d’Alcalde i capità de la milícia urbana, Jaume Jover acompanyat de Valentí Alagorda, s’emboscaren enfront la casa de la vila quant es va produir un intercanvi de trets, alguns d’elles impactaren en els dos vilatans; Jover va caure mort mentre que Alagorda ferit moriria uns quants dies desprès. Els terrassencs alertats i amb l’ànim encès vam rebutjar l’envaïment carlista que, amb la seva fugida cap l’estació del Nord,  es van trobar amb el ciutadans disparant-los des de les finestres i balconades. Els carlins morts foren vuit. El cronista Baltasar Ragón en fa una detallada descripció d'aquests; En baixar l'escala de l'Ajuntament caigué ferit d'una bala el cap un dels carlins. Quan s'entornaven carrer de Sant Pere amunt, un terrassenc nomenat Masdeu, des d'una finestra del carrer de la Palla endegà un tret i en ferí un que anà a caure sota la reixa de cal Amat. Aquest ferit fou traslladat a l'hospital, on morí poques hores després. En diversos carrers de Terrassa moriren en la lluita els següents carlins: un xicot de vint-i-dos anys d'una bala al cap; un de setze, d'una bala a l'orella esquerra: un home de quaranta-cinc anys, d'una bala al coll; un de vint-i-set, d'una bala al cor; un de vint-i-tres i un de trenta-dos, ferits ambdós del cap
Els carlins aconseguiren fugir amb el mateix tren que havien arribat  en direcció a Manresa tot i que abans segrestaren els caps d’estació que trobaven al seu pas per aconseguir amb el seu intercanvi  la llibertat dels presoners carlins.

Una reproducció dels fets / AMT

El dia 27 de febrer de 1876 el pretenent carlí a la corona d’Espanya deixava el país i amb aquest fet es va acabar la tercera guerra carlina fent que, arreu de Catalunya, els pobles celebressin la tant desitjada pau.
Pocs dies després, el 2 de març, el Ple de l’Ajuntament de Terrassa  acordava adherir-se a les manifestacions d’alegria decretant un seguit d'actes, pels dies 10,11 i 12 del mateix mes i  que es van anomenar Festes de la Pau.

Remenbrant-se de aquell fet a Terrassa:
Passeig del 22 de juliol
Placa d`homenatge a la cantonada de l’antic ajuntament
Monument a Jover i Alagorda
Plaça dedicada a Jover
Processó consistorial al cementiri durant 50 anys
Plaça dedicada a Alagorda



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada