El poble de Sant Pere de Terrassa

 

A Terrassa i al bell mig del Parc de Vallparadís s’alça el barri de l’Antic Poble de Sant Pere que ocupa el morrot solcat a banda i banda pels torrents de Vallparadís i de Santa Maria o Monner. Aquest barri i tot Terrassa celebra enguany el centenari de l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa.

En el segle XVI els pagesos del terme de Terrassa amb una població molt disseminada, van aconseguir la seva pròpia autonomia creant l’anomenada Universitat Forana de Terrassa, això si, amb un batlle comú per la vila i la forana.

El dia 7 d’agost de 1800 el rei Carles IV signava la resolució de la Real Mandatoria aprovada pel Consejo de Castilla en la qual decretava la separació total de la Universitat Forana creant-se el nou municipi de Sant Pere de Terrassa

El poble de Sant Pere 1885 / Fons Ragon-AMT

El municipi de Sant Pere abastava l'actual terme de Terrassa (llevat del centre i  barri Segle XX), Viladecavalls, Sant Quirze i part de Sabadell (Creu Alta, Jonqueres i Sant Julià d'Altura). Així, doncs, encerclava la vila de Terrassa sense deixar-la expandir, cosa que provocà un litigi constant en perseguir aquesta vila i la de Sabadell l'annexió del municipi de Sant Pere, per tal que tornés a formar dels seus termes.

A meitat del segle XIX el poble de Sant Pere de Terrassa tenia 2.638 habitants, i els seus tres nuclis urbans principals eren: Sant Pere amb el seu carrer Major i algunes cases al camí de Montserrat (actualment carrer de Bonaventura Castellet) i a redós de la placeta de la Creu; el carrer Major de Sant Martí de Sobert; i el veïnat del carrer Major de la Creu Alta. La resta eren masies disseminades pel terme.

Després de diversos intents d’annexió durant el segle XIX, l’any 1903 dos polítics, un de monàrquic i un altre de republicà, es van posar d’acord per fer desaparèixer el poble de Sant Pere. L’un, Alfons Sala i Argemí, més tard comte d’Egara, industrial monàrquic conservador, diputat a les Corts de Madrid pel Districte de Terrassa, al qual pertanyia Sant Pere de Terrassa. L’altre, Francesc Pi i Arsuaga, republicà federalista, diputat a les Corts pel Districte de Sabadell, i fill de qui va ser ministre de Governació i president de la Primera República, Francesc Pi i Margall.

El carrer Major del poble / Fons Ragon -AMT

Per a Sala, la Creu Alta, a la part dels terme municipal que feia frontera amb Sabadell, era un focus creixent de republicanisme, per tant, de vots contraris a la seva opció que no li interessava tenir-lo al seu Districte electoral. Per aquest motiu, no va dubtar a pactar amb el representant dels republicans federals de Sabadell i accelerar les gestions a Madrid per la desaparició del municipi de Sant Pere de Terrassa i l’agregació de la Creu Alta republicana a Sabadell i de Sant Pere – el nucli més conservador – a Terrassa.

El dia 5 d’abril de 1904 el rei Alfons XIII signava la Llei d’Agregació i l’endemà es publicava a la Gaceta de Madrid.

La divisió i annexió del municipi del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell va quedar fixada amb la seva partició. La majoria del terme passà a Terrassa, mentre que a Sabadell l’hi correspongué les parròquies de Sant Vicenç de Jonqueres i gran part de la de Sant Julià d’Altura.

El dia 11 de juliol 1904 es reunia, per últim cop, el Ple de l'Ajuntament de Sant Pere i es procedia a la seva dissolució.

Joaquim Verdaguer i Caballé