Terrassa
ha gaudit de tot un seguit d’elements arquitectònics que per desídia, defecció
o ordenació urbanística han desaparegut del paisatge terrassencs. El retard en
l’aprovació d’un pla especial que permetés la regulació del patrimoni
històricoartístic va fer possible aquesta defecció. L’enderroc d’un edifici
històric, que actualment seria un despropòsit i que té l’emparança municipal,
pels terrassecs del finals del mil vuit-cents era una millora urbana. L’any
1891 els terrassens celebraven, amb una gran festa popular, la demolició de les
anomenades Cases del castell i que
donava pas al projecte de donar al perímetre de la plaça una forma quadrada.
 |
| La festa de l'enderroc / Frederic Miralda-Arxiu Tobella |
Les
cases derruïdes corresponien a la part davantera del, en altres temps,
Castell-Palau de Terrassa, edifici emblemàtic de la vila durant mil anys i que
havia estat residència circumstancial dels comtes de Barcelona i més tard dels
comtes-reis i que al llarg del temps va passar per diferents nobles i senyors
propietaris, a més d’hostatjar, al segle XVII el Consell de la Vila, fins que l’edifici va
acabar transformant-se en paupèrrims
habitacles de veïns, després que feia molts anys que havia perdut la seva
funció i que s’havia anat degradant el seu aspecte primitiu. Per tant, la seva
evolució seguí el ritme de les notables transformacions al llarg del temps.
 |
| Restes del castell / Rafael Aróztegui |
A
principis de l’any 1891 l’Ajuntament, davant la manca d’espai a la plaça Major
per allotjar el mercat, va decidir quadrar-la. L’únic obstacle per fer-ho eren
les Cases del castell que
sobresortien de l’alienació de la resta de cases de la part nord de la plaça.
És
per això que el Ple del Consistori celebrat el dia 21 de març de 1891 aprovava
l’expropiació de les cases amb el número
9, 12 i 13 que corresponien a l’antic castell de Terrassa, per tal de procedir
al seu enderrocament. «... Señalar el dia treinta del actual, á las diez i media de su mañana el
comienzo del derribo de los edificios que se adquieren con destino á la
realización del proyecto de ensanche de la Plaza Mayor...»
 |
| Part de claustre del castell / Rafael Aroztegui |
A
la part dreta de les Cases del Castell, al racó de les altres cases alineades
més endins es va muntar un cadafal guarnit amb un arc ornamental d’entrada i
des d’on es van fer els parlaments, precedits per la lectura d’una ressenya
explicant les vicissituds de l’expedient de rectificació i eixamplament de la
plaça Major. Tot seguit l’alcalde va donar tres cops de martell a les
cantonades que formaven les cases 12 i 13 per significar simbòlicament
l’enderroc de l’edifici. Simultàniament des de dalt del teulat de les Cases del castell es feia un simulacre
d’enderroc de “la primera pedra”, mentre tot l’acte era amenitzat per l’orquestra
Els Trullassos.
En
la premsa de l’època es va fer esment que durant l’acte un fotògraf va fer dues
instantànies, les quals els historiadors no van poder localitzar fins 100 anys
després, quan l’Arxiu Tobella va descobrir entre el fons particular del
terrassenc Frederic Miralda, la tan desitjada fotografia, que il·lustra la
festa popular i que és l’única imatge real que es conserva del Castell-Palau de
Terrassa.
 |
| Espai on hi havia les cases del castell / Fons Ragon AMT |
Josep
Soler i Palet pogué disposar i salvaguardar tot allò de valor arquitectònic i
arqueològic. Actualment tots aquests testimonis de l’antic Castell-Palau els
podem admirar a l’exposició permanent del Museu del Castell de Vallparadís i al
Museu Maricel de Sitges i, la resta estan guardats als magatzems del Museu de
Terrassa.
Per
tal d’alliberar la mala imatge de les runes en què havia quedat la resta de
l’edifici després del seu enderroc, el 15 de juliol de 1894 es construïren cinc
quioscos de lloguer, que la veu popular anomenà barraques, destinat a llocs de venda i per a la inspecció de les
gallines.
L’any
1927 s’inaugurava el cafè Colón, que és l’edifici actual.
A
principis dels anys noranta amb motiu de fer obres al bar cantoner del carrer
Cremat amb la plaça Vella, va aparèixer una de les pilastres del claustre del
castell i també, quan es va reformar la plaça Vella, es va poder resseguir el
perímetre del basament de la part de la façana enderrocada el segle passat
Com
hem pogut veure, l’enderroc de les cases del castell va ser un dia de festa i
gatzara pel terrassencs, la qual cosa estaria en contradicció amb el tarannà
actual dels seus conciutadans del segle XX i que faria que aquests es posessin
les mans al cap davant aquest atemptat al patrimoni històricoartístic de la
ciutat.
Fonts consultades:
AMAT. Llibre d'actes del Ple núm. 21, 1891. 21 març 1891,
folis 180,181,182,183 i 184
FIGUERA, Pere; VERDAGUER, Joaquim. Les cases del castell. Clàxon núm. 21. 8 d’abril 1985
Arxiu Tobella. Clixé 1-71757. Fotografia enderroc del
Castell-Palau de Terrassa. Procedència Frederic Miralda.
CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i
Palet. Terrassa1960
El Tarrasense. Núm. 112. 19 d’abril de 1891.
RAGÓN,
Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any
1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
TAPIOLAS, Judit – PEREGRINA, Neus. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa 1996
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada