Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 18 de maig del 2012

Pepe i Sandalio: D'El Toboso a Terrassa


Quelcom que va començar com una broma o ximpleria, va esdevenir un fet popular ciutadà que va merèixer l’atenció dels mitjans de comunicació locals i nacionals, inclosa la televisió estatal, que es van fer ressò puntualment de la caminada del pintor Josep Martínez Lozano “Pepe” i el seu burro Sandalio.

Tot va començar quan els tertulians d’una colla d’Amics de les Arts anomenada “Els Ximples”, van reptar al pintor Martínez Lozano, també component del grup, a fer un viatge pictòric i pintoresc des de La Manxa a Terrassa, apuntant la condició d’un dels tertulians que si acceptava, li costejava la compra del ruc.

Acceptat el repte per part del pintor, el dia 3 de maig de 1969, acompanyat d’un grup d’amics, es van traslladar amb automòbil fins a la població manxega d’El Toboso, on es va efectuar la compra de l’ase, que es deia Sandalio.

Un “Pepe” abillat amb una brusa morellana i boina i un Sandalio amb les seves beaces carregades amb les pertinences del pintor, de les quals en sobresortia un paraigua i la bandera de Terrassa penjada al costat, van sortir de la plaça major d’El Toboso, essent acomiadats pel grup de terrassencs que l’havien acompanyat, per l’alcalde de la població, el president de la Societat Cervantina, Jaime Olmo, un equip de la televisió d’Alcazar de San Juan, diversos periodistes i, fins i tot, alguns terrassencs residents a Madrid que s’havien desplaçat per aquesta ocasió i, és clar, tot el poble d’El Toboso.

El ingenioso hidalgo don José María de Tarrasa, tal com el va batejar el diari madrileny El Pueblo, va començar un viatge de cinc setmanes i un tram de 730 km., amb tot un seguit d’incidències  i anècdotes al llarg del camí vers els pobles de Mota del Cuervo, Belmonte, Conca. En aquesta última capital va ésser rebut per les autoritats, el Diario de Cuenca, la ràdio i la televisió.

Arribada de Pepe i Sandàlio a Terrassa


El viatge va continuar per Carboneras, Cañete, Teruel (on l’esperava la seva esposa acompanyada d’amics terrassencs i de Conca), fins arribar a Morella. En aquesta població va tenir una gran acollida per part de les autoritats i el poble en ple. Martínez Lozano mantenia unes bones relacions amb aquesta població des que havia guanyat el premi “Mompou” dintre de la Semana de Arte en Morella.
Més enllà, seguiren camí cap a Falset, Bellmunt, Reus, Bisbal del Penedès, L’Almúnia, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida, Martorell, on en moltes d’aquestes poblacions esperaven el seu pas com un gran esdeveniment.
Des de Martorell a Terrassa va ésser acompanyat a peu per un grup d’artistes barcelonins. Tots arribats als Quatre Vents, els esperaven la comissió organitzadora i un centenar de cotxes així com una dotzena de genets i amazones.

Tota aquesta epopeia  mereixé la seva compilació en un llibre, “Aventuras de Pepe y Sandalio” de Vicente Serrano

El 5 de juliol de 1969, dins els actes de Festa Major, s’inaugurava una exposició a la Sala d’Art del Amics amb les obres realitzades per l’artista en el seu viatge.

Josep Martinez Lozano


Josep Martínez Lozano va néixer a Barcelona, el 29 de març de 1923 i gaudeix un renom de prestigi com a pintor amb un seguit de premis com aa testimoni de la seva trajectòria artística. La seva relació amb Terrassa començà l’any 1963 quan es va presentar a la Biennal de Pintura, Premi Ciutat de Terrassa i, tot i no guanyar cap guardó,  la ciutat i el seu ambient, principalment el d’Amics de les Arts el van seduir, fent que s’instal·lés definitivament, dos anys més tard, a Terrassa amb la seva família, tot i alternar amb les seves estades a Llançà on feia anys havia fundat l’Escola d’Arts i Oficis i més tard creà la Fundació que porta el seu nom.
Després de l’aventura manxega, Terrassa el va distingir, l’any 1971, amb el guardó “Quixot” premi atorgat pels mitjans de comunicació terrassencs. Un any després, el 1972, era honorat com a “Terrassenc de l’any”.
L’any 1975 va fer donació a la ciutat d’una part de la seva obra pictòrica amb la qual es va obrir a la Casa Museu Alegre de Sagrera la Sala Martínez Lozano.

El desembre de 1989 es va celebrar a Amics de les Arts una mostra de l’artista titulada “25 anys a Terrassa”. Aquell mateix mes l’artista feia una segona donació a la ciutat de setze quadres per completar la col·lecció de la sala de la Casa Museu Alegre de Sagrera. Per aquest motiu el pintor va ser homenatjat i l’Ajuntament edità un opuscle sobre ell mateix.
Deu anys després, el 27 de maig de 1999, Terrassa tornava a tributar-li un nou homenatge. L'Ajuntament li feia lliurament de la medalla d'Argent de la Ciutat i li dedicaba un nou opuscle.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada