Quelcom
que va començar com una broma o ximpleria, va esdevenir un fet popular ciutadà
que va merèixer l’atenció dels mitjans de comunicació locals i nacionals,
inclosa la televisió estatal, que es van fer ressò puntualment de la caminada
del pintor Josep Martínez Lozano “Pepe”
i el seu burro Sandalio.
Tot
va començar quan els tertulians d’una colla d’Amics de les Arts anomenada “Els Ximples”, van reptar al pintor
Martínez Lozano, també component del grup, a fer un viatge pictòric i pintoresc
des de La Manxa
a Terrassa, apuntant la condició d’un dels tertulians que si acceptava, li
costejava la compra del ruc.
Acceptat
el repte per part del pintor, el dia 3 de maig de 1969, acompanyat d’un grup
d’amics, es van traslladar amb automòbil fins a la població manxega d’El
Toboso, on es va efectuar la compra de l’ase, que es deia Sandalio.
Un “Pepe”
abillat amb una brusa morellana i boina i un Sandalio amb les seves beaces
carregades amb les pertinences del pintor, de les quals en sobresortia un
paraigua i la bandera de Terrassa penjada al costat, van sortir de la plaça
major d’El Toboso, essent acomiadats pel grup de terrassencs que l’havien
acompanyat, per l’alcalde de la població, el president de la Societat Cervantina,
Jaime Olmo, un equip de la televisió d’Alcazar de San Juan, diversos
periodistes i, fins i tot, alguns terrassencs residents a Madrid que s’havien
desplaçat per aquesta ocasió i, és clar, tot el poble d’El Toboso.
El ingenioso hidalgo don José María
de Tarrasa, tal com el va batejar
el diari madrileny El Pueblo, va
començar un viatge de cinc setmanes i un tram de 730 km., amb tot un seguit
d’incidències i anècdotes al llarg del
camí vers els pobles de Mota del Cuervo, Belmonte, Conca. En aquesta última
capital va ésser rebut per les autoritats, el Diario de Cuenca, la ràdio i la televisió.
Arribada de Pepe i Sandàlio a Terrassa |
El
viatge va continuar per Carboneras, Cañete, Teruel (on l’esperava la seva
esposa acompanyada d’amics terrassencs i de Conca), fins arribar a Morella. En
aquesta població va tenir una gran acollida per part de les autoritats i el
poble en ple. Martínez Lozano mantenia unes bones relacions amb aquesta
població des que havia guanyat el premi “Mompou” dintre de la Semana de Arte en Morella.
Més
enllà, seguiren camí cap a Falset, Bellmunt, Reus, Bisbal del Penedès,
L’Almúnia, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida, Martorell, on en moltes d’aquestes
poblacions esperaven el seu pas com un gran esdeveniment.
Des
de Martorell a Terrassa va ésser acompanyat a peu per un grup d’artistes
barcelonins. Tots arribats als Quatre Vents, els esperaven la comissió
organitzadora i un centenar de cotxes així com una dotzena de genets i
amazones.
Tota
aquesta epopeia mereixé la seva
compilació en un llibre, “Aventuras de
Pepe y Sandalio” de Vicente Serrano
El
5 de juliol de 1969, dins els actes de Festa Major, s’inaugurava una exposició
a la Sala d’Art
del Amics amb les obres realitzades per l’artista en el seu viatge.
Josep Martinez Lozano |
Josep
Martínez Lozano va néixer a Barcelona, el 29 de març de 1923 i gaudeix un renom
de prestigi com a pintor amb un seguit de premis com aa testimoni de la seva
trajectòria artística. La seva relació amb Terrassa començà l’any 1963 quan es
va presentar a la Biennal
de Pintura, Premi Ciutat de Terrassa i, tot i no guanyar cap guardó, la ciutat i el seu ambient, principalment el
d’Amics de les Arts el van seduir, fent que s’instal·lés definitivament, dos
anys més tard, a Terrassa amb la seva família, tot i alternar amb les seves
estades a Llançà on feia anys havia fundat l’Escola d’Arts i Oficis i més tard
creà la Fundació
que porta el seu nom.
Després
de l’aventura manxega, Terrassa el va distingir, l’any 1971, amb el guardó
“Quixot” premi atorgat pels mitjans de comunicació terrassencs. Un any després,
el 1972, era honorat com a “Terrassenc de l’any”.
L’any
1975 va fer donació a la ciutat d’una part de la seva obra pictòrica amb la
qual es va obrir a la Casa
Museu Alegre de Sagrera la Sala Martínez
Lozano.
El
desembre de 1989 es va celebrar a Amics de les Arts una mostra de l’artista
titulada “25 anys a Terrassa”. Aquell
mateix mes l’artista feia una segona donació a la ciutat de setze quadres per
completar la col·lecció de la sala de la Casa Museu Alegre de Sagrera. Per aquest motiu el
pintor va ser homenatjat i l’Ajuntament edità un opuscle sobre ell mateix.
Deu
anys després, el 27 de maig de 1999, Terrassa tornava a tributar-li un nou
homenatge. L'Ajuntament li feia lliurament de la medalla d'Argent de la Ciutat i li dedicaba un nou
opuscle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada