Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 23 de maig de 2012

Perquè Terrassa té dues parelles de gegants?

 
 L’any 1850 l’artista terrassenc Francesc Torras i Armengol, per encàrrec de l’Ajuntament, va esculpir un gegants perquè la ciutat gaudís d’una parella en les seves festes tradicionals. El gegant, que representa un noble del segle XV,  va ser abillat amb vestidures de l’època i era conegut com el Robesa i les seves mides són: 4’20 m d’alçada i 98 kg. de pes. La geganta, coneguda popularment com la Pepona té 4’10 m. d’alçada i 92 de pes i la seva vestimenta, així com el pentinat, seguia, cada any, la moda del temps.
Els gegants vells 1925 / fons Ragon AMT

 

 

Aquests gegants, per la seva alçada i pes, es feien molts difícils de portar i eren constants les seves caigudes, cosa que provocava constants reparacions.

L’any 1950, amb motiu de la festa del centenari d’aquests gegants i en  homenatge seu, va tenir lloc la celebració d’un concurs provincial de gegants. Dins d’aquesta trobada es va procedir al bateig d’uns nous gegants de Terrassa encarregats per l’Ajuntament i que havien de substituir al vells. Aquests gegants eren més baixos i més manejables que els seus predecessors i eren obra de l’artista olotí Lluís Carbonell. El gegant representa el comte Ramon Borrell i porta a la mà dreta un ceptre rematat amb l’escut de la ciutat. És conegut com Ramon o Ramonet i les seves característiques són: 3’73 m. d’ alçada i 85’5 kg. de pes. La geganta reprodueix la comtessa Ermesenda tot i que és coneguda com l’Estefania. La seva alçada és de 3’65 i el pes de 85 kg. Ambdós gegants llueixen la corona comtal.

La trobada de gegants formava part del conjunt d’actes que es van programar, al llarg dels anys 1950 i 51, amb motiu del XV centenari de la fundació de la Seu Episcopal d’Ègara. L’acte, que a Catalunya tenia algun precedent, com la trobada de l’any 1902 a Barcelona i a Sabadell el 1930, va ser una idea de Jaume Cos i Gibert el qual va tenir cura de l’organització i de la coordinació, ajudat pel secretari de la Comissió de Festes, Francisco Pérez. Als anys cinquanta no eren fàcils les comunicacions i el transport de gegants es va fer per mitjà d’atrotinats camions, carros i per ferrocarril. La comissió organitzadora va pagar un tant per cada quilòmetre pel transport com a ajut als diversos gegants.

El diumenge de festa major, el 2 de juliol de 1950, van concentrar-se davant l’Ajuntament un total de 17 parelles de diverses poblacions de la província: de Badalona, Barcelona, Berga, Capellades, Cardedeu, Cardona, Igualada, Manlleu, Manresa, Mataró, Molins de Rei, Sabadell, Sallent, Sant Sadurní d’Anoia, Torelló, Vic i Vilafranca del Penedès i els quatre gegants de Terrassa.
A les deu del matí una comitiva encapçalada per les autoritats, seguits per l’aplec de gegants, va fer el recorregut des de la Casa de la Vila al Sant Esperit, on les autoritats entraren per assistir al sant Ofici en honor als Patrons de la Terrassa. Mentre, els gegants s’arrengleraven enfront del temple on eren contemplats pels terrassencs, els més menuts s’apropaven per tocar-los i els que disposaven de màquina de fotografiar immortalitzaven aquell moment.
A la sortida d’ofici es va reprendre la cercavila pels principals carrers plens de gent, tot fent camí cap a la plaça del Progrés, lloc disposat per la concentració, on s’hi havia instal·lat un semi-envelat per celebrar el concurs. Durant el trajecte els gegants anaven precedits per un estendard amb el nom de la població de procedència mentre eren admirats per milers de terrassecs. A la plaça del Progrés primer hi va haver una actuació conjunta, on els gegants ballaren un vals-jota. Després cada parella va oferir el seu ball, davant d’un jurant format per Josep Boix, Cèsar Cabanes, Jaume Cos, Santiago Padrós, Carme Roig, Salvador Salvatella, Cándido Villanueva, Mercè Viver i Tomàs Viver. Aquest va deliberar com a parella guanyadora els gegants de Berga, quedant en segon lloc els barcelonins de la Casa de la Caritat. Pel seu mèrit escultòric foren premiats els de Molins de Rei i els de Vilafranca del Penedès.
La trobada va tenir un gran ressò de la premsa de l’època i va ser enregistrat pel No-Do i exhibit pels cinemes de tot el país.
En acabar l’acte, davant un acord pres prèviament, on es deia que els gegants vells serien cremat i, després, que serien retirats al museu, l’alcalde Alfons Vallhonrat, fent-se ressò del desig popular, els va indultar, decidint que continuessin apareixent  junt amb els nous en les solemnitats tradicionals.

Presentació dels nous gegants 1950 / Fons Ragon-AMT

L’any 1966 varen ser jubilats, pel seu estat lamentable, i dipositats al museu de Terrassa. L’any 1981 eren recuperats i arranjats pel nou grup de geganters i tornaren a sortir acompanyant el gegants nous en les seves actuacions tradicionals de Festa Major i en el recuperat  Carnestoltes.
Dels gegants nous, l’any 1989, l’artesà terrassenc Jordi Grau en va construir unes rèpliques més lleugeres, que es van estrenar per la Festa Major de 1990. Els originals de l’any 1950 van passar a l’exposició permanent del Museu de Terrassa, al castell de Vallparadís.


Pel maig de l'any 2000, Terrassa tornava a gaudir d'una gran festa gegantera. Es celebrà la commemoració del 150 aniversari dels gegants vells. Durant tot el mes es van realitzar diversos actes que van tenir com a inici, el 5 de maig a la Sala Muncunill, amb l'exposició "Gegants centenaris" on hi havia reunides 15 parelles de gegants de més de cent anys d'arreu de Catalunya. En l'acte d'inauguració es va presentar la novedosa indumentària dels gegants vells de Terrassa amb vestits dissenyats per Ramon Roig i pentinats del perruquer Pere Vilagrassa.
El dissabte dia 29 va tenir lloc la cercavila, pels carrers cèntrics de la ciutat, d’una gran trobada de gegants no centenaris.
Com a clausura de la commemoració i com a acte principal, el diumenge 30 es van reunir, a la plaça Didó, 21 parelles de gegants centenaris que van acompanyar als gegants vells fins al Parc de Vallparadís, tot passant per la Rasa, Creu Gran, pont i l'antic poble de Sant Pere. Al parc varen ser rebuts per una gran multitud que va esclatar amb grans aplaudiments amb l'arribada dels gegants homenatjats. Després de diversos actes d'exhibició la festa es va clausurar amb un dinar per a 600 persones.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada