Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 24 de maig de 2012

El tren vertebrat


Dels projectes que no s’han portat a terme a Terrassa al llarg de la seva història, alguns són emblemàtics perquè la seva execució hauria variat considerablement la configuració urbanística  i paisatgística de la ciutat. Un d’aquest grans projectes és el del tren vertebrat.
Al Ple de l’Ajuntament del 7 d’abril de 1971 s’aprovava el projecte d’un tren aeri vertebrat que fes les funcions de metro o autobús. El projecte fou presentat pel sr.  Andreu Fresnadillo aleshores tinent d’alcalde de Serveis Municipals i Habitatge. L’ideòleg era l’enginyer Dr. Goicochea, inventor del Talgo. La característica principal del tren era que circularia sobre pneumàtics que amortiguarien el soroll i cada roda portaria un motor elèctric, per tant no es produiria pol·lució. El tren aniria sobre pilastres elevades sobre els diferents vials terrassencs.

El tren vertebrat / AHCT

El projecte presentava una primera línia que anava des de els grups Sant Llorenç a la plaça Clavé i estava dividit en dues fases. La primera des dels esmentats grups a la plaça Dr. Robert i la segona des de dita plaça a la del Clavé, però aquesta última fase estava subjecte a l’execució de l’eixamplament del carrer de la Font Vella o en cas contrari, contemplava el soterrament de la línia en aquesta zona. Les estacions s’ubicarien; una dins el parquing que es volia construir a la plaça Vella i un altre, com a terminal, dins el parquing del Portal de Sant Roc.

La primera fase contemplava 5 estacions: l’inicial dels grups de Sant Llorenç, grups Egara, Laniseda, Escola Industrial i a la plaça Dr. Robert. Tal com hem dit, en aquesta fase el tren aniria elevat en pilastres al bell mig  de la carretera de Castellar i Avinguda de Jacquard. El problema es presentava al pont del passeig, ja que la seva poca amplada no permetia el seu pas. En el projecte es contemplava, o bé eixamplar-lo, o bé aixecar pilastres al torrent fent un pont paral·lel.

Simulació del tren vertebrat / fotos Francino-AMAT
El projecte aprovat tenia un pressupost de 26 milions. Diferents inconvenients i problemes econòmics i també la defecció general, van diluir en el temps i la memòria l’esment projecte i ara 40 anys després sona com una llegenda terrassenca.
 
Dins l’amplitud del projecte també es contemplava, pel futur, un total de 5 línies més: una segona seria de nord a sud, seguint el llit del torrent de Vallparadís, des de la carretera de Matadepera a la avinguda de Santa Eulàlia. La suma d’una tercera, quarta, i cinquena fase serien el resultat d’una circumval·lació a la ciutat: des de la rambla d’Ègara, avingudes de Santa Eulàlia, del Vallès, de Bejar i finalment altre cop a la rambla.
La sisena línia era una supletòria de circumval·lació que seguiria el trasvassament o ronda de Ponent.


Silumació del tren vertebrat / fotos Francino-AMAT





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada