Dels projectes que no s’han portat a terme a Terrassa al
llarg de la seva història, alguns són emblemàtics perquè la seva execució
hauria variat considerablement la configuració urbanística i paisatgística de la ciutat. Un d’aquest
grans projectes és el del tren vertebrat.
Al Ple de l’Ajuntament del 7 d’abril de 1971 s’aprovava el
projecte d’un tren aeri vertebrat que fes les funcions de metro o autobús. El
projecte fou presentat pel sr. Andreu
Fresnadillo aleshores tinent d’alcalde de Serveis Municipals i Habitatge.
L’ideòleg era l’enginyer Dr. Goicochea, inventor del Talgo. La característica
principal del tren era que circularia sobre pneumàtics que amortiguarien el
soroll i cada roda portaria un motor elèctric, per tant no es produiria
pol·lució. El tren aniria sobre pilastres elevades sobre els diferents vials
terrassencs.
 | |
| El tren vertebrat / AHCT |
El projecte presentava una primera línia que anava des de els
grups Sant Llorenç a la plaça Clavé i estava dividit en dues fases. La primera
des dels esmentats grups a la plaça Dr. Robert i la segona des de dita plaça a
la del Clavé, però aquesta última fase estava subjecte a l’execució de
l’eixamplament del carrer de la
Font Vella o en cas contrari, contemplava el soterrament de
la línia en aquesta zona. Les estacions s’ubicarien; una dins el parquing que
es volia construir a la plaça Vella i un altre, com a terminal, dins el
parquing del Portal de Sant Roc.
La primera fase contemplava 5 estacions: l’inicial dels
grups de Sant Llorenç, grups Egara, Laniseda, Escola Industrial i a la plaça
Dr. Robert. Tal com hem dit, en aquesta fase el tren aniria elevat en pilastres
al bell mig de la carretera de Castellar
i Avinguda de Jacquard. El problema es presentava al pont del passeig, ja que
la seva poca amplada no permetia el seu pas. En el projecte es contemplava, o
bé eixamplar-lo, o bé aixecar pilastres al torrent fent un pont paral·lel.
 |
| Simulació del tren vertebrat / fotos Francino-AMAT |
El projecte aprovat tenia un pressupost de 26 milions.
Diferents inconvenients i problemes econòmics i també la defecció general, van
diluir en el temps i la memòria l’esment projecte i ara 40 anys
després sona com una llegenda terrassenca.
Dins l’amplitud del projecte també es contemplava, pel
futur, un total de 5 línies més: una segona seria de nord a sud, seguint el
llit del torrent de Vallparadís, des de la carretera de Matadepera a la
avinguda de Santa Eulàlia. La suma d’una tercera, quarta, i cinquena fase
serien el resultat d’una circumval·lació a la ciutat: des de la rambla d’Ègara,
avingudes de Santa Eulàlia, del Vallès, de Bejar i finalment altre cop a la
rambla.
La sisena línia era una supletòria de circumval·lació que
seguiria el trasvassament o ronda de Ponent.
 |
| Silumació del tren vertebrat / fotos Francino-AMAT |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada