Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 24 de maig de 2012

El Casament vuitcentista

Tot i l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa el 1904, els santperencs  conservaren, al llarg del segle XX, llurs festes i costums: el seu Corpus amb l’embrancada de les façanes de les cases o la “Festa Major”, una festa de barri que conservà les essències de quan era poble, fent-la diferent a la de Terrassa o altres barris. El santperencs, captivats i nostàlgics de les seves tradicions, han volgut revifar les velles estampes del seu passat. Una d’aquestes remembrances és el Casament Vuitcentista, simulacre d’un casament tradicional i costumista tal com es celebrava a l’antic poble de Sant Pere.
El Casament vuitcentista 1930 / Fons Ragon-AMAT
 La primera vegada que es va rememorar un casament vuitcentista va ser l’any 1930 i el van organitzar terrassencs seguint un guió dels folklorista Joan Amades, que va reconstruir un casament segons l’antic costum català entre persones d’estament benestant. El simulacre de casament es fa fer a les esglésies de Sant Pere durant la Festa Major de Terrassa, però la festa es va celebrar a l’envelat instal·lat a la plaça del Progrés, on es va celebrar un festival folklòric amb la participació de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona.
L’any 1951, tot celebrant la seva Festa Major, el santperencs varen voler revifar aquella primera representació fent-la seva. Aquesta vegada el guió, seguint les directrius de Joan Amades, era de Francesc A. Izquierdo que va reproduir el casament de forma tradicional evocant la cerimònia i els costums populars vuitcentistes del poble.
El Casament vuitcentista 1951 / proc. Joaquim Verdaguer
 A les festes de l’any 1981 es va recuperar el Casament Vuitcentista que va continuar representant-se fins l’any 1987. Després, intermitentment, l’any 1992, en motiu de l’Olimpíada de Barcelona i els anys 1997 i 2002. En dues ocasions, l’any 1982 i el 1992, el casament va ser de debò, és a dir, de veïns del barri que van aprofitar el seu propi casament real i no imaginari, per celebrar-lo en el marc de les festes del casament vuitcentista.
El Casament Vuitcentista 1997 / Foto Xavier Verdaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada