Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 24 de maig de 2012

La "gran plaça Vella"



Aquella petita plaça Major de la vila de Terrassa del segle XV davant del castell Palau que va ser ampliada arran l’enderrocament de l’hospital del Sant Esperit, va acabar de completar la seva quadratura, l’any 1891, amb l’enderroc de les cases del castell.
Durant un segle la plaça s’ha bastit amb diferents reformes des del seu empedrat i il·luminació de finals del segle XIX fins a l’enjardinament i la instauració d’un monument dedicat Alfons Sala o la última remodelació de principi dels anys 90.
Si més no la fisonomia de la plaça seria un altre si hagués prosperat el projecte sobre la plaça redactat en el Pla d’Ordenació 1953/56.

Dibuix del projecte de la nova plaça Vella / AHCT
        La remodelació de la plaça Vella juntament amb el del Parc de Vallparadís, eren els dos projectes més  ambiciosos del Pla. La plaça Vella de 2.790 m2 passaria a 10.000 m2. Aquesta amplia plaça sorgiria de l’enderroc total de dues grans illes de cases. La compresa entre els carrers Gavatxons, placeta de la Font Trobada, Raval de Montserrat, Cremat i plaça Vella quedant com a testimoni al bell mig de la plaça la torre del Palau.
Projecta de remodelació del centre

Un altre bloc a enderrocar seria la illa de cases des de la plaça Vella al carrer de Baix i del carrer de l’Església al de Jaume Cantarer. A tot això se li afegia el projecte de reforma del carrer de la Font Vella que davallava un espai obert entre la Font Vella i el lateral de tramuntana de la Basílica del Sant Esperit. També es preveia l’alineament d’algunes façanes del carrers Cremat, de l’Església i Jaume Cantarer, donant pas a una amplia plaça  on des de l’Ajuntament podia guaitar-se el Sant Esperit o la Caixa de Terrassa. Tot això suposava la desaparició del centre històric.
El cost de l’obra principalment la del enderroc de l’illa de la torre del Palau on hi habitaven 251 persones i 31 comerços va fer desistir de projecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada