Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 25 de maig de 2012

Masia de Ca n'Aurell


La masia, que dóna nom al barri, estava a prop de la carretera de Martorell, entre els carrer de Mossèn Montcau i l’avinguda de Joaquim de Sagrera, en un lloc alt entre les rieres del Batlle i de Ca n’Aurell (actualment, el transvasament).
Masia de Ca n'Aurell1907 / Fons Ragon-AMAT
La trobem documentada en el segle XVI amb el nom de Mas Ametller. Ja amb el nom d’Aurell, era un dels masos de la part la Universitat Forana de Terrassa,  creada en el segle XVII. L’any 1800, arran de la independència del poble de Sant Pere de Terrassa, el mas Aurell passà a pertànyer al terme del poble. El seu propietari, Miquel Aurell, va ser alcalde de Sant Pere en dues ocasions (1853 i 1867-1868). Les seves terres ocupaven la part baixa de l’actual barri de Ca n’Aurell i quasi bona part del barri de la Cogullada. Entre el torrent del Batlle (carrer de Faraday) i el de la Maurina, i des del camí d’Olesa (carrer d’Antoni Torrella) fins al vessant baix del torrent de les Carbonelles. 

Terres de Ca n'Aurell / AHCT

Les primeres cases que es van urbanitzar com a vial foren les del “carrer de Ca n’Aurell” (començament del carrer Ramon Llull). L’any 1904, amb l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa, el sector de Ca n’Aurell, més els barris de la Riera i de l’Ombra Bona passaren a ser el barri de Ca n‘Aurell. Curiosament, quan es configurà el barri de la Cogullada, als anys setanta, el lloc que ocupava la masia passà a ser d’aquest últim barri.
El jardí de la masia era un lloc on es celebraven festes de societat. Els seus voltants eren concorreguts pels veïns de la contrada, que hi anaven per fer una sortida al camp, a dinar o a berenar.
L’últim propietari amb el nom d’Aurell, a finals dels any vint del segle XX, es va arruïnar, i va haver de malvendre la masia i les poques terres que li quedaven a la família Roca, de fora de Terrassa. Uns masovers van tenir cura de les propietats, però no vivien a la masia. Controlaven els terrenys, que havien arrendat en petites parcel·les a pagesos que pagaven amb una part de la collita. Finalment, les terres que envoltaven la masia es van requalificar com a urbanitzables i s’hi van edificar diversos edificis al llarg de la carretera de Martorell. La masia va quedar gairebé abandonada i es va anar degradant fins que va ser enderrocada per l’especulació urbanística.
El  de Ca n’Aurell es el barri més gran de Terrassa i pren el nom de l’antiga masia. Però curiosament, la masia en l’actualitat estaria fora del barri.

2 comentaris:

  1. Joaquim, on estava situat el barri l´Ombra bona

    Salutacions

    Rosendo.

    ResponElimina
  2. BARRI DE L’OMBRA BONA
    La part nord de l’actual barri de Ca n’Aurell era conegut com el barri de l’Ombra Bona. En aquesta zona el procés urbanístic s’inicià prop del camí de Montserrat (carrer del Pare Llaurador) on, a finals de segle XIX, prop l’era dels Plans d’en Vieta, hi havia una casa a la dreta i set a l’esquerra. Al mateix carrer Pare Llaurador, cantonada amb el carrer de Galileu, s’instal•là, a mitjans del segle XIX, l’antic escorxador municipal, que quedà inutilitzat l’any 1877 en inaugurar-se el nou escorxador de la carretera de Montcada. La construcció de la Masia Freixa, l’any 1899, obrí pas a l’obertura del carrer del Volta pel bell mig de la Sínia. Cap al nord, la ubicació del camp del Terrassa FC i la construcció de la fàbrica de l’“Anònima” i del Vapor Matarí, va propiciar l’eixample fins a la línia del tren.

    ResponElimina