Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 25 de maig de 2012

Les masies


Després de la Sentencia arbitral de Guadalupe per part del rei Ferran II es donava per acabada la Guerra de Remences entre senyors feudals i els pagesos. La sentència donava fi al dret feudal dels Mals Usos i suavitzava les obligacions i gravàmens en que estaven sotmesa la pagesia. Abans el pagès sobrevivia amb el que l’hi quedava de la seva producció agrícola i ramadera. Amb la extinció de aquest dret feudal podia, fins i tot, vendre part de la seva collita. Terrassa i el seu entorn va enregistrà un creixement demogràfic i econòmic i, conseqüentment, una progressió en les explotacions agrícoles, d'on sorgiren noves famílies que, segles després, seran importants propietaris de terres. Guany d’aquest benestar en la pagesia va ser la reforma i, principalment, la construcció de la majoria de masos del terme de Terrassa.
Algunes d’aquestes masies, les reformades, són hereves de les antigues viles romanes i medievals, però la majoria foren de nova planta amb l’ocupació de nous espais forestals transformats en terres de conreu que verificaren una transformació del paisatge terrassenc
Fen un repàs de aquestes masies, s’han de diferencià tres demarcacions autònomes dins el terme del castell de Terrassa: Ell Delmari de Sant Fruitós,  és a dir el que és actualment el centre, el barri segle XX i la franja de Ca n’Aurell propera a la Rambla;  la Quadra de Vallparadís, que s’estenia pels actuals barris de Vallparadís i Can Palet; i, la Universitatt forana,  que agrupava la resta del terme i part dels de Sabadell, Sant Quirze i Viladecavall

Les masies del Delmari de Sant Fruitós eren: el mas Oller, a l’actual carrer del Nord; el de la Portella, on ara hi la Nova Jazz Cava; el mas Rossinyol o Sanllehi, situat prop d’on ara hi la Biblioteca Central; el de les Terrosses, emplaçat prop el carrer Blasco de Garay; Mas Adey, sobre el carrer de la Creu Gran; Mas Novell o del Puignovell al carrer del mateix nom; Mas del Puig Pascual, on ara hi ha l’Escola Pia: Mas Alcuba, al camí de Rubí (Sant Francesc Pare Font), prop la carretera de Montcada; mas del Pla, on ara hi ha la Masia Freixa, Mas del Palau Jussà, al final del carrer de Roger de Lluiria. Tots aquest masos varen ser engolits progressivament degut al creixement urbanístic de la ciutat

Mas Sanllehí / Fons Ragon-AMAT
Els masos de la Quadra de Vallparadís: Can Palet, Can Figueres de la Quadra, i el mas de la Castlania

Les dades sobre els fogatges o censos ens mostren l’existència més de cents cases de pagès en el terme de la Universitat forana. Fins el segle XXI han sobreviscut un total de 36 masos: Ca n’Anglada, Ca n’Arnella, Can Boada, Can Bonvilar, Can Parellada, Can Petit, etc.
De tot el seguit de masos de la part forana alguns dels més emblemàtics no han arribat fins els nostres dies, principalment pel seu enderroc per procedir a la urbanització de la zona.
Can Tusell estava situat a la cruïlla del carrer Ample amb la carretera de Matadepera. Eren populars els seus safareigs on rentava el veïnat.
El mas de Can Fatjó, arran de la carretera de Matadepera, va ser enderrocat per procedir a la continuació del carrer de l'Autonomia. Se ha de ressaltar les importants troballes arqueològiques de època romana al seu redós.

Can Boada del Pi / Fons Ragon-AMAT

Can Pous era al carrer de Francesc Salvans prop del convent dels carmelitans i pel seu costat passava el camí de Terrassa a Matadepera per Can Roca.
Can Bosch de Basea, una de les més antigues i prosperes masies del terme, estava ubicada cap el sud de la ciutat, es va abatre per donar pas a la construcció dels pisos de Can Jofresa.
Can Jofresa va ser enderrocada pel seu estat ruïnós i més tard el seu espai es va veure ocupat pel complex esportiu del mateix nom.
L'urbanització de l'avinguda de Barcelona es va portar per endavant el mas de Can Gorgs situat davant l'actual plaça de Catalunya.
Un altre construcció de d'un grup de pisos va emportar-se la masia de ca n'Aurell situada arran de la carretera de Martorell prop el pont del torrent de la Maurina.
Tots aquestes cases de pagès varen veure el seu final degut a l'expansió demogràfica i la conseqüent urbanització de les zones rurals pròximes al nucli urbà durant les dècades dels anys cinquanta als setanta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada