Després de la Sentencia arbitral de
Guadalupe per part del rei Ferran II es donava per acabada la Guerra de Remences entre
senyors feudals i els pagesos. La sentència donava fi al dret feudal dels Mals
Usos i suavitzava les obligacions i gravàmens en que estaven sotmesa la
pagesia. Abans el pagès sobrevivia amb el que l’hi quedava de la seva producció
agrícola i ramadera. Amb la extinció de aquest dret feudal podia, fins i tot,
vendre part de la seva collita. Terrassa i el seu entorn va enregistrà un
creixement demogràfic i econòmic i, conseqüentment, una progressió en les
explotacions agrícoles, d'on sorgiren noves famílies que, segles després, seran
importants propietaris de terres. Guany d’aquest benestar en la pagesia va ser
la reforma i, principalment, la construcció de la majoria de masos del terme de
Terrassa.
Algunes d’aquestes masies,
les reformades, són hereves de les antigues viles romanes i medievals, però la
majoria foren de nova planta amb l’ocupació de nous espais forestals transformats
en terres de conreu que verificaren una transformació del paisatge terrassenc
Fen un repàs de aquestes
masies, s’han de diferencià tres demarcacions autònomes dins el terme del
castell de Terrassa: Ell Delmari de Sant Fruitós, és a dir el que és actualment el centre, el
barri segle XX i la franja de Ca n’Aurell propera a la Rambla; la
Quadra de Vallparadís, que s’estenia pels actuals barris de
Vallparadís i Can Palet; i, la
Universitatt forana, que agrupava la resta del terme i part dels de
Sabadell, Sant Quirze i Viladecavall
Les masies del Delmari de
Sant Fruitós eren: el mas Oller, a l’actual carrer del Nord; el de la Portella, on ara hi la
Nova Jazz Cava; el mas Rossinyol o
Sanllehi, situat prop d’on ara hi la Biblioteca Central;
el de les Terrosses, emplaçat prop el carrer Blasco de Garay; Mas Adey, sobre
el carrer de la Creu Gran;
Mas Novell o del Puignovell al carrer del mateix nom; Mas del Puig Pascual, on
ara hi ha l’Escola Pia: Mas Alcuba, al camí de Rubí (Sant Francesc Pare Font),
prop la carretera de Montcada; mas del Pla, on ara hi ha la Masia Freixa, Mas del Palau
Jussà, al final del carrer de Roger de Lluiria. Tots aquest masos varen ser engolits
progressivament degut al creixement urbanístic de la ciutat
 |
| Mas Sanllehí / Fons Ragon-AMAT |
Els masos de la Quadra de Vallparadís: Can Palet,
Can Figueres de la Quadra,
i el mas de la Castlania
Les dades sobre els fogatges
o censos ens mostren l’existència més de cents cases de pagès en el terme de la Universitat forana.
Fins el segle XXI han sobreviscut un total de 36 masos: Ca n’Anglada, Ca n’Arnella,
Can Boada, Can Bonvilar, Can Parellada, Can Petit, etc.
De tot el seguit de masos de
la part forana alguns dels més emblemàtics no han arribat fins els nostres
dies, principalment pel seu enderroc per procedir a la urbanització de la zona.
Can Tusell estava situat a la
cruïlla del carrer Ample amb la carretera de Matadepera. Eren populars els seus
safareigs on rentava el veïnat.
El mas de Can Fatjó, arran de
la carretera de Matadepera, va ser enderrocat per procedir a la continuació del
carrer de l'Autonomia. Se ha de ressaltar les importants troballes
arqueològiques de època romana al seu redós.
 |
| Can Boada del Pi / Fons Ragon-AMAT |
Can Pous era al carrer de
Francesc Salvans prop del convent dels carmelitans i pel seu costat passava el
camí de Terrassa a Matadepera per Can Roca.
Can Bosch de Basea, una de
les més antigues i prosperes masies del terme, estava ubicada cap el sud de la
ciutat, es va abatre per donar pas a la construcció dels pisos de Can Jofresa.
Can Jofresa va ser
enderrocada pel seu estat ruïnós i més tard el seu espai es va veure ocupat pel
complex esportiu del mateix nom.
L'urbanització de l'avinguda
de Barcelona es va portar per endavant el mas de Can Gorgs situat davant
l'actual plaça de Catalunya.
Un altre construcció de d'un
grup de pisos va emportar-se la masia de ca n'Aurell situada arran de la
carretera de Martorell prop el pont del torrent de la Maurina.
Tots aquestes cases de pagès
varen veure el seu final degut a l'expansió demogràfica i la conseqüent
urbanització de les zones rurals pròximes al nucli urbà durant les dècades dels
anys cinquanta als setanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada