Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 25 de maig de 2012

El carrer Major


La vila medieval de Terrassa a redós del Castell Palau, situada entre la riera del Palau i el torrent del Palau, encerclada per muralles, torres, portals i fossats, donava cabuda a un traçat de carrers típics de l’època amb una plaça porticada, un carrer principal i altres superiors i inferior. El carrer principal o del mig coincidia amb l’actual carrer Major però amb unes dimensions molt més reduïdes. Connectava la Plaça amb el portal Major, ubicat a l’alçada de l’actual carrer Unió. En el segle XVII el carrer, en forta pendent, ja arribava a l’actual Portal de Sant Roc. 
El carrer Major 1890 / Fons Ragon-AMAT
L’arribada del tren de Baix el 1917 va comporta un canvi urbanístic substancial al voler transforma el carrer Major en un vial adient d’una gran ciutat que donés vistositat a la sortida de la nova estació. Per començar es van enrunar de cases del carrer Major que hi havia davant de la estació, es a dir l’espai de l’actual plaça Clavé. La polèmica s’encetà quan es proposa en la part alta del carrer Major, la que toca a la plaça Vella. En un principi es volia ampliar enderrocant algunes cases i fent una senzilla ampliació. Però les pressions polítiques opositores fent ús dels mitjans de comunicació pretenien una ambiciosa ampliació de casi 30 metres d’amplada amb el conseqüent enderroc de les cases compreses entre el carrers Major i de les Parres. La pressió provocà que l’arquitecte municipal fes un projecte en el qual s’enderrocaven les cases des del carrer de la Unió fins a la plaça Vella. Però l’altre tros, des del carrer Cisterna al carrer de la Unió, va topar amb els interessos de la Casa Vinyals, per tant l’ampliació es feria per la part sud del carrer Major, és dir sacrificant els jardins Vinyals on ara hi ha el Banesto.

Dibuix idealitzat de la rambla del carrer Major / AHCT

No serià fins el 1928 que es portaria a terme la reforma d’ampliació urbanitzant-se amb parterres i alzines. 


Moltes entitat bancàries és van establir en el lloc, és per això que el carrer Major també es conegut com el «carrer del bancs». El 1941 d’enderrocada la casa Vinyals, edifici senyorial que havia hostatjat reis i polítics. El 1944 es construïa l’edifici de la Telefònica, actalment ederrocat. A finals del segle XX es porta a terme la millora urbana del centre de Terrassa reurbanitzant el carrer Major com a vial semipeatonal amb entrada al parquing de la plaça Vella

El carrer Major 2001 / Jenar Indurain

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada