El Vapor Aymerich, Amat i Jover es un complex
industrial construït l’any 1908 per l’arquitecte Lluís Muncunill. Al final del
segle XIX, tres industrials terrassencs, Josep Aymerich, Pau Amat y Francesc
Jover, es van associar creant la empresa Aymerich, Amat i Jover, per dedicar-se
ala fabricació de teixits de llana. Van estar rellogats en altres vapors fins que
van decidir construir el seu propi vapor. Triaren uns terrenys situats al pantà
de baix, al costat de la riera del Palau, encarrega’n a l’arquitecte Lluís
Muncunill l’edificació de la fàbrica. Les obres van començar l’any 1907 i un
any després, el novembre del 1908 s’inaugurava.
L’edifici de l’antiga fàbrica de vapor consta de dos cossos independents: la nau de
la fàbrica amb la sala de màquines i la façana ocupava una superfície total de 15.000 m², L’edifici de
la sala de màquines (12.000
m²) és de planta rectangular i de grans proporcions, desperta
el seu interès en el tractament de les cobertes i claraboies. Aquestes reben la
llum per 90 obertures orientades al nord. La coberta adopta la clàssica
disposició de dents de serra però amb voltes a la catalana. Tot l’edifici és
bastit amb totxo vist.
La xemeneia té una base octogonal, amb un fust
troncocònic i una alçada de 42 metres, s’hi pot
accedir pel seu interior, per mitjà
d’una escala de gat. Entre el primer i el segon collarí de ceràmica hi ha
l’anagrama del museu. Va ser restaurada l’any 1993.
El vapor està considerada com un dels millors de l’anomena’t
modernisme català
 |
| El vapor Aymerich, Amat i Jover / Fons Ragon-AMAT |
L’empresa en un principi es va dedicà a la fabricació
de teixits de llana. En la fàbrica hi havia multitud de màquines que eren
mogudes inicialment per la força proporcionada per una màquina de vapor, el
qual era generat per la combustió del carbó. Aquest provenia d’Astúries i
d’Anglaterra. El carbó arribava per via marítima al port de Barcelona i es
transportava a Terrassa amb tren i de l’estació fins a la fàbrica amb carros;
un cop allà es dipositava a les carboneres a través d’unes trampes situades al
pati d’entrada de la fàbrica. Però a partir de 1914 es va abandonar i l’ús de
la màquina de vapor i es va implantar l’electricitat com a font d’energia a la
fàbrica.
A la fàbrica hi treballaven homes, dones i nens a les
diferents seccions, l’any 1915 van arribar a 400 persones.
El 1912 moria
Francesc Jover i la seva vídua va decidir separar-se de la societat, no així de
la propietat del vapor. L’any 1920 el vapor acollí diverses empreses arrendatàries.
L’any 1962 el vapor va quedar greument afectada per les rierada del 25 de
setembre. Finalment amb la crisi del tèxtil dels anys 70 l’empresa Aymerich i
Amat tancà les seves portes l’any 1976.
Davant el projecte especulatiu immobiliari que
contemplava l’enderroc del vapor, una campanya popular va aconseguir la seva
salvaguarda aconseguint que la novella Generalitat de Catalunya compres el immoble
l’any 1983. Posteriorment el va destinar a Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
 |
| El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya / Foto Jordi Canyameres-AMAT |
Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis
d’interès històric-artístic. Fitxa 57. Terrassa 1981
COMAS, Rafel. Aymerich, Amat i
Jover (1). Butlletí del Grup
Filatèlic i Numismàtic de Terrassa. Núm 310, aig 1996
COMAS, Rafel. Aymerich, Amat i
Jover (2). Butlletí del Grup
Filatèlic i Numismàtic de Terrassa.
Núm. 311 juny 1996
SOLER I CAMPINS, Mercè. Aymerich,
Amat i Jover. Història Industrial de
Terrassa II. Diari de Terrassa- Lunwerg Edicións SA. Fascicle 5, lliurat el
25 nov. 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada