La torre
del Palau és un dels pocs elements conservats in situ de l’antic Castell Palau de Terrassa, construït a partir
del segle XII. Constitueix l’edifici més emblemàtic de la ciutat perquè és el
referent visible de la vila medieval de Terrassa, origen de la ciutat de
Terrassa.
És una edificació romànica
de forma cilíndrica, construïda amb còdols de riera i carreus de pedra, de
planta circular, de 26,70 m
d'alçada i un diàmetre de 7,5
m a la base. Es divideix en diferents nivells;
l'inferior, mig soterrat, està cobert per una volta de pedra i comunica amb la
primera planta, subdividida per un forjat de fusta, des d'on arrenca una escala
de cargol que enllaça amb els dos nivells superiors, coberts amb volta de
rajola. El coronament, del final del segle XIX, obra de Lluís Muncunill,
consisteix en un fris de merlets
de maó damunt una cornisa per sota de la qual hi ha una sèrie d'arcuacions
cegues. L'accés originari és a uns 7
m de la base i actualment s'hi puja per una escala
metàl·lica moderna; de la porta romànica només se'n conserva un arc de mig punt
adovellat. La torre presenta un parell d'obertures, de les quals destaca el
finestral gòtic a l'alçada de la primera planta, afegit cap al segle XVI.
Al castell de Vallparadís se'n conserven els
finestrals i els portals gòtics originaris.
El castell i la torre de l’homenatge formaven
part de la línia defensiva del riu Llobregat en front dels sarrains, essent els
seus propietaris els comtes de Barcelona. Quan el perill musulmà va minvà els
reis transformaren el castell en un palau residencial, on feien estada en el
seu camí cap l’Aragó o en les seves anades a Montserrat. El castell-palau
estava custodiat i governat per un castlà. Durant més d’un segle el castlà va
ser un membre de la família dels Terrassa,
propietaris del Castell de Vallparadís. Els seu dominis es van estendre des del
Llobregat
fins al Ripoll
i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages.
 |
| La torre del Palau sense merlets- 1885 / Foto Adrià Torija-Fons Ragon-AMAT |
El Castell Palau i
la torre passà de mans en mans de varis castlans i propietaris, principalment
dels Cardona. En el segle XV Guillem de Muntanyans va comprar-lo i l’any 1661
Pere Fizes, una mercader de Barcelona el va adquirir per la quantitat de 32.200
lliures. La compra comportà que és convertís en castlà de la vila. En un
principi Pere de Fizes passa llargues temporades a Terrassa, fins que la va
convertir en residència fixa.
La torre,
que fou presó fins a ben entrat el segle XIX,
fou l'única estructura que restà dreta dins els patis de
la illa de cases.
quan l’any 1891 l’Ajuntament decidir enderrocar el que quedava del castell palau
o “cases del castell”, per quadrar la plaça Vella.
 |
| La torre 1955 / Fons Ragon-AMAT |
L’any 1990
la família Badia, propietària de la torre, la cedien a la ciutat. Aquí
començava un procés de urbanització de l’interior de la illa de cases del que
esdevindria la plaça de la Torre
del Palau, amb entrades pel carrer de Gavatxons i Cremat. La torre oculta
durant segles a la vista dels terrassencs es feia visible en tota la seva magnitud
al mig de la plaça.
El dia 2 de juliol de 1994, dins els actes
de la Festa Major,
es va inaugurar la nova plaça de la
Torre del Castell Palau. En l’acte, presidit per l’alcalde
Manuel Royes i amb la presència del Sr. Joaquim Badia en representació de la
família Badia i el director general d’Arquitectura de la Generalitat de
Catalunya, Francesc Ventura, es va descobrir una placa metàl·lica col·locada a
la paret de la torre prop de la nova porta d’accés, amb la inscripció següent:
«Aquesta torre va ser cedida per la família Badia a la ciutat de Terrassa,
sent Alcalde l’Excm. Sr. Manuel Royes / Terrassa, 2 de juliol de 1994».
 |
| La torre del Palau 1998 / Foto Jordi Canyameres-AMAT |
Fons colsultades:
MASDEU, Ramiro. La torre del Palau y su història.
Tarrasa Información, 13 oct. 1964, p.1
MORO. Antoni. Ja es nostra. Diario Terrassa, 14 jul.
1990, p. 7
GARRETA, Jordi. La Torre del Palau y los
origenes de la Terrassa Medieval.
Diario Terrassa, 10 nov. 1990, p. 21
MORO, Antoni. La torre del Palau. Terme, núm. 8, nov.
1993, p. 19
Museu de Terrassa. La Torre del Palau. El Castell i la vila de
Terrassa. Quaderns del Museu 3. Terrassa 1999
Qui es el propietari de la Torre que decideix encomanar a Moncunill la restauració?
ResponEliminaUn dels ultims propietaris de la torre del Palau va, Joaquim de Càrcer i d'Amat
ResponEliminaMarquès de Castellbell i de Castellmenyà Aquest va vendre la torre, el dia
1 de maig de l'any 1874, davant el notari de Barcelona Joaquim
Serra, al notari de Terrassa Joan Carranca i Busquets, qui
anys després el vengué al notari Ramón Estalella i ultimament
aquest el vengué a l'actual propietari, el notari Francesc
Badia.
El notari Carranca fou el qui feu la restauració del cim de
la Torre. Hi construí una galeria des d'on s'ovira la ciutat i els
seus bells encontorns.
Gràcies, moltes gràcies.
ResponEliminaQuins criteris es segueixen en la restauració de Muncunill? Segueix algun criteri històric, interpretatiu, pintoresc?, o és totalment aleatori al gust artístic de l'època?
ResponEliminaA finals del segle XIX, com es pot veure a la foto, la part alta de la torre estava escapsada.Quan li van encomenar a Muncunill la restauració es va inventar un coronament i uns merlets tal com havia vist en altres torres, però amb el seu toc modernista. El fet es que el cororament i els merlets semblen llogics si ens enmirallent amb els dibuixos de l'escut de Terrassa, els actuals com els medievals.
ResponElimina