Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dilluns, 11 de juny de 2012

El carrer Cremat

 
La denominació popular de carrer Cremat es remunta a mitjans s.XV en què es produí un incendi que cremà el portal nord o d’en Aymerich,  A partir del 1461 ja trobem documentat el nom de carrer del Portal Cremat, i per associació, el carrer que menava des de la plaça Major cap al portal Sobirà adoptà el nom definitiu de carrer Cremat vers el 1540
El carrer Cremat formava part del camí ral de Barcelona a Montserrat
L’any 1441 Antoni Guillem de Muntanyans, propietari del castell-palau i el Consell de la vila signaven una concòrdia per la instal·lació una font i un abeurador. Aquest servei es va instal·lar a la part frontal de la paret del castell que enfilava cap el carrer Cremat.
L’any 1891 es van enderrocar les anomenades cases del castell, es a dir, tota la part davantera de l’edifici per quadrar la plaça. Amb aquest enderroc va desaparèixer l’antiga font. Però se’n va construir una altre al xamfrà ara endarrerit, l’alçada del carrer de les Parres, on es va construir una torre o repartidor d’aigua de la Mina que alimentava la font que hi havia al seu repeu. A finals dels anys seixanta del segle XX la font va ser suprimida quedant en peu la torre d’aigües.

A finals del segle XIX el carrer va agafar protagonisme per la seva vitalitat social: L’any 1883 s’inaugurava el cafè Español, que deu anys més tard, passaria dir-se cafè Colon. En el núm. 15, on a principi d’aquell segle hi havia la farmàcia Ventalló s’instal·la el cafè de la Unió que seria una de les primeres seus del Centre Social. El carrer també albergaria la casa del Poble, seu dels republicans
En aquest carrer va néixer l’escriptor i polític Josep Roca i Roca, i també hi havia la casa pairal de la família Busquets. El febrer del 1897 en el carrer Cremat es van instal·lar per primer cop les primeres màquines de subministrament de llum elèctrica, abans de fer-ho al carrer de la Unió

El carrer Cremat 1930 / Fons Ragon-AMAT
 A l’alçada del primer pis de l’actual botiga de pernils hi havia una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, patrona del carrer. El 1824 la capelleta es va subtituir per un plafó de dotze ceràmiques amb la imatge de la Mare de Déu. A començament de la Guerra Civil la Brigada Municipal va arrencar acuradament les rajoles per reguardar-les, més endavant, al Museu de Terrassa. Són 12 rajoles de majòlica amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. A la part baixa un 1824 ens indica l’any en que es va col·locar el mosaic.

El dia 26 de maig de 1976 s’inaugurava el carrer Cremat com a zona de vianants i el seu nou paviment, una iniciativa dels comerciants i veïns de l’esmenta’t carrer. Amb la presència del regidor Eusebi Cima i del president de la agrupació de comerciants del carrer, Jaumel Canyameres. Va ser una iniciativa dels comerciants amb un cost de dos milions de pessetes.
En l’environament del vial es va procedir a la col·locació, al principi i al final del carrer, de dos murals idèntics de ceràmica en què hi ha la llegenda següent:
«BREU HISTÒRIA DEL NOM D’AQUEST CARRER / Vianant que passa per aquest cèntric carrer, sàpigues que és un dels més antics de la ciutat. En altres temps, al seu extrem tocant al raval hi hagué el portal de les muralles, anomenat Superior o Sobirà. Per això aquest carrer, format a principis de l’any 1200, portà el nom de Superior o de Dalt. Més endavant se’l coneix pel carrer de Na Morella i vers l’any 1342 portà el nom de N’Aymerich, prohom i batlle de la vila. Per la seva proximitat al Castell Palau és conegut l’any 1357 pel carrer del Palau. Un incendi ocorregut l’any 1450 fa conèixer popularment l’indret com a carrer del Portal Cremat. A mitjan segle setze, quan l’eixampla de la vila ultrapassà el portal, és tot el carrer que esquemàticament pren el nom de Cremat / I avui encara perdura el nom de carrer Cremat».
Al llarg del carrer hi ha unes altres rajoles de ceràmica amb motius de l’Auca del Sr. Esteve., i al final, tocant al raval, en el lloc on hi hagué el portal medieval, hi ha un rètol de ceràmica amb el nom «Portal Cremat».
Es completar l’environament al llarg del carrer amb unes ceràmiques amb motius de “l’Auca del sr. Esteve”.

Remodelació del carrer Cremat / Manuel Coll-AMAT
A principis dels anys 90 s’inicià una gran operació urbanística per a obrir a la ciutadania la nova plaça de la Torre del Palau. Per aquest motiu es van haver d’enderrocar un seguit d’antigues cases i se’n edificà de noves. Les ceràmiques d’aquesta zona no es va tornar a reposar. Per tant l’auca al llarg del carrer es incompleta. Rematava les reformes del 1976 del carrer Cremat una escultura “Nena amb Cérvol” de l’escultor Ferran Bach Esteve, situada a l’accés al carrer pel raval. A causa de les bretolades i la decapitació del cap, va fer que fos retirada. Actualment està resguardada al Museu de Terrassa

Amb el pla urbanístic del centre de la ciutat portat a terme de finals del segle XX, el paviment del 1976, molt deteriorat, fou substituït per un empedrat similar a la resta dels carrers

Fonts consultades:
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
BOIX, Josep. El Portal Cremat. Diario Terrassa. F.S., 26 nov. 1988, p. 10
BOIX, Josep. Los Veinte años de historia de la popular calle Cremat. Diari de Terrassa. 11 gen. 1997, p. 29

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada