Les cavalcades de Festa Major 1967-1979

L’any 1967 quan la participació popular a la Festa Major era més baixa, a iniciativa del regidor Llorenç Padró, s’introduïa un nou al·licient per atraure i involucrar a la població a un acte que esdevindria el de major poder de convocatòria, segons les cròniques, de totes les festes majors.  A la tarda del diumenge de Festa Major milers de terrassencs i forans s’aplegaven al llarg de la rambla d’Ègara i el Portal de Sant Roc per veure el pas de les diferents carrosses i comparses que, any darrera any, desfilaren en mig de batalles de confetti i serpentines entre els espectadors i els ocupants de les carrosses.

La cavalcada en el Portal de Sant Roc / Foto Josep M. Albero-AMAT

 El primer any, el 1967, la cavalcada va ser dedicada a Walt Disney, productor i director cinematogràfic que havia mort feia un any. Probablement la idea d’incorporar la cavalcada a les festes s'hauria emmirallat en les passades americanes dels parcs temàtics dedicades a aquest ninotaire.

  Els primers anys, les entitats presentaven els seus exponents més representatius: l’esportista, la pubilla, el sardanista, el personatge dels pastorets, etc. La participació d’alguna casa regional, unitats militars i agrupacions folklòriques completaven la desfilada.

Al llarg dels anys l’escenificació va orientar-se més cap a l’espectacularitat amb la incorporació de les més diverses comparses i bandes de músiques, majorettes i, fins i tot, saltant-se les normes puritanes establertes, la pubilla típicament catalana va derivar cap a la “miss”, amb més o menys roba. D'altra banda, moltes comparses han primat en alguns casos l’exhibició, derivant cap a formes més brasileres o carnavalesques.

Als primers anys es donaven dos tombs a la rambla: el primer d’exhibició i el segon per la batalla. En els últims es va suprimir una de les passades. 

Una de les carrosses de la cavalcada / Foto Eduard Bros-AMAT

 A la cavalcada de l’any 1975 hi van participar una seixantena de comparses, que va convocar una extraordinari nombre d’espectadors. L’any 1977 i per decisió consistorial es van reduir els actes de Festa Major, ja que segons deien les arques municipals estaven buides. La cavalcada, suprimida en un principi per la comissió de festes, va dur-la a terme la Coordinadora d’Associacions de Veïns, prenent un caire reivindicatiu i de protesta, tot fent paleses les necessitats dels barris. Més que una cavalcada va ser una cercavila, atès que no hi van intervenir cap tipus de carrosses. L’any 1979, acabat d’entrar el nou consistori democràtic, es va celebrar l’última cavalcada de Festa Major que, com la de feia dos anys, tot i amb carrosses tenia el caire de reivindicació. El 1980, amb la reestructuració dels actes de Festa Major, la passada, ja tradicional, es va suprimir.