Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 9 de juny de 2012

L'escut de Terrassa


L’evolució de l’escut de Terrassa al llarg de la història, l’hem de cercar, al principi, en el testimoniatge sobre pedra que s'esculpí en edificis comunals.

Escut de la font de la vila de Terrassa / Museu de Terrassa
 La reproducció en pergamins la trobem en llibres dels consells del segle XV, en els quals només figura en fons güella i el castell en el seu centre. No és fins al segle XVII que hi apareixen incorporades les quatre barres. Periòdicament s'hi anaren incorporant altres atributs com branques de llorer, la corona reial, etc., fins arribar l’any 1884, en què el Ple de l’Ajuntament adoptà un acord sobre l’escut, en què es presentava en forma ovalada.

Armes de Terrassa / Llibre de Consells ( 1414-1421) / AHCT

Al llarg del segle XX s'hi havien produït diverses modificacions fins a adoptar la forma de rectangle posat en vertical, amb una punxa a la part central inferior. L’any 1944 s'hi va afegir la Corbata d’Alfons X, el Savi.

El historiador Salvador Cardús, l’any 1961, en el seu llibre Nom i escut de Terrassa, denunciava les múltiples irregularitats que s’havien comès en la composició de l’escut al llarg dels temps. La darrera renovació, la de l’any 1988, retornava l’escut als seus orígens, atès que l’escut de Terrassa no complia les normes d’heràldica internacional, s’efectuà un estudi per tal d’adequar-lo a les recomanacions de la Conferència Internacional d’Heràldica que havia tingut lloc a Roma l’any 1958. El dia 28 de gener de 1988 el Ple de l’Ajuntament de Terrassa aprovava les definitives modificacions de l’escut d’armes de la ciutat. L’aprovació definitiva es publicà al DOGC núm. 1029, del 10 d’agost del 1988.

L'escut durant la República

Les característiques tècniques de l’actual escut són les següents: escut caironat partit; al 1er, de gules, un castell d’argent tancat de sabre, i al 2on, d’or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat.
El castell de l’escut representa el castell de Terrassa i és un símbol de reialesa. Des d’antuvi aquest castell havia estat relacionat amb els comtes de Barcelona i es convertí en residència comtal i reial durant tota la edat mitjana. Les quatre barres representen les armes dels reis catalans. La corona mural, en canvi, simbolitza el títol de Ciutat concedit l’any 1877.

L'escut actual

Donant un tomb pels carrers i places de la ciutat trobem una diversitat de representacions de l’escut de Terrassa, en pedra, mosaics, relleus o metàl·lics.
L’emblema esculturat en pedra més antic es trobava a la font monumental construïda el 1441, en el carrer Cremat a tocar a les parets del castell Palau. Aquest escut representa un castell amb tres torres amb una finestra a cadascuna, emmerletades amb tres merlets. L’escut petri es conserva al Museu de Terrassa.

La Universitat de la vila de Terrassa, el 19 de febrer del 1622, comprà el Castell-Palau, el qual el posseí fins el 1661 que se’l va vendre a Pere Fizes. Mentrestant la vila tingué el senyoriu el municipi terrassenc féu col·locar un escut de Terrassa esculpit en pedra, damunt el Portal major del Castell-Palau, el qual escut ostenta les armes tradicionals de Terrassa: castell amb torres emmerletades i la llegenda 1622.

En l’antic edifici de l’Ajuntament de Terrassa del Raval de Montserrat es va inaugurar el 30 de maig de 1836, com a Casa de la Vila i que va fer la funció municipal fins el 1898. Com a testimoni de ser l’Ajuntament té dos relleus de dues torres de l’escut de la ciutat representats a la seva façana sobre les finestres laterals del primers pis

L'escut en la façana de l'Ajuntament

Altres escut petris els trobem: a la façana de l’Escola Industrial; El Banc de Terrassa del carrer de Sant Jaume; a la font de la plaça del Progrés; en el monument a Alfons Sala; a les restes del monument al caiguts dipositats al Cementiri Municipal; i en l’escut de 2 m. x 2m. en el paviment del raval davant de l’Ajuntament de Terrassa.
Amb mosaic: a les façanes del Parc de Desinfecció i de la farmàcia Albiñana al carrer del “Peix”.
També trobem escuts de ferro forjat: A les tres façanes del Mercat de la Independència; A la font del Rasot del carrer Sant Genís; i, en el serveis soterrats de enllumenats, mines, clavegueram, semàfors.
 
Fonts consultada:
CARDÚS, Salvador. Nom i escut de Terrassa. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1961
CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007
DOGC núm. 1029, del 10 d’agost del 1988.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada