Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 7 de juny de 2012

El tren del Nord (1): l'arribada del tren a Terrassa


A meitat del segle XIX la vila de Terrassa començava a trobar el camí cap a la industrialització mecanitzada, amb la instauració del vapor dins les fàbriques. Però tota aquesta revolució industrial xoca amb la lentitud del transport.  El tràfic entre Terrassa i Barcelona, principalment el port, era lent, amb caravanes d’unes dotzenes de carros i carretes transportant mercaderies amb les preuades teles terrassenques i, de retorn, el traginar del carbó anglès per la indústria del vapor. També calia afegir en aquest parsimoniós anar i venir per les pedregoses carreteres el transport públic amb diligències dels benestants, i en tartana o carros de camperols, els més humils. L’avenç industrial estava en contradicció amb la lentitud del transport.

Però la solució arribà amb un dels últims invents de l’home: el ferrocarril, el vapor sobre rodes. El tren va arribar a Terrassa l’any 1856
El tram fins a Terrassa es va construir en dos anys treballant-hi 500 operaris, entre els quals hi havia 200 penats cedits pel govern sota la vigilància d’alguns soldats de la guarnició. L’enginyer va ser Pere d’Andrés.
Ja que el preceptors o interessats eren els terrassencs, l’estació es va construir dins el terme de Terrassa tot i que les cases que hi havia més a prop eren les del poble de Sant Pere de Terrassa.

L'antiga estació del Nord / Fons Ragon-AMAT

El dia 16 de març de 1856, un diumenge de Rams, a les 9 del matí es concentraven a l’estació del Nord de Barcelona les autoritats i convidats, encapçalats pel capità general de Catalunya, Juan Zapatero, el governador civil, Ignacio de Llácera, i el caporal segon de capitania, Joaquim Bassols, per tal d’assistir a la inauguració del tram de via de ferro de Sabadell a Terrassa. El comboi ferroviari estava integrat per dos cotxes amb carcassa tancada sobre dos eixos i amb enganxaments que, a cada arrancada del tren, provocaven la conseqüent sotragada. La locomotora portava el nom de Zaragoza.
El trajecte entre Barcelona i Sabadell es va cobrir, a una velocitat entre 30 i 40 quilometres/hora, amb trenta-quatre minuts. Arribats a Sabadell els esperaven les autoritats eclesiàstiques, el rector de Sabadell i el prevere Joaquim Coll i Torras i el vicari Magi Morgades, ambdós en representació del prior de Terrassa, Francesc Casals, agreujant per una malaltia, tots els quals procediren a la primera benedicció, la de la sortida.
En menys d’un quart el tren feia la seva entrada a la nostra ciutat. A Terrassa era festa gran i els terrassencs omplien a vessar l’estació i l’entorn proper a la via, i en arribar el comboi expressaren el seu entusiasme amb visques, aplaudiments i música. A les andanes l’alcalde Miquel Vinyals i el consistori en ple i altres autoritats de la vila feien els honors de rebuda, mentre la banda municipal amenitzava l’acte. Es procedí a una segona benedicció, la d’arribada i els parlaments protocol·laris i, acabada la cerimònia la comitiva es va dirigir a l’església parroquial del sant Esperit per celebrar un solemne Te Deum, alhora que a l’estació arribava el primer tren oficial de servei públic.
El fum, el vapor i el soroll varen ser les noves sensacions que van experimentar els bocabadats vallesans al pas del tren. Els primers dies funcionaren quatre trens diaris, dos al matí i dos a la tarda i el preu del bitllet en primera classe era de 12 cèntims, en segona de 9’5 i en tercera de 7 cèntims. Un comboi estava estructurat en un vagó de primera classe amb carruatge tancat, un de segona amb cortinetes de lona amb una capacitat per a 38 passatges i el de tercera sense sostre amb 138 places. Normalment els trens ordinaris només portaven segona i tercera i el trajecte fins a Barcelona durava prop dels tres quarts d’hora, per tal com una diligència invertia prop de les cinc hores.



Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Tarrasa Centenario del ferrocarril 1856-1956. Terrassa 1956
AMAT. Llibre d’actes del Ple. Sessió celebrada el 28 març 1856. foli 55
BELLÉS GRAS, Núria i LÓPEZ DIAZ, Elvira. Camins de ferro que comuniquen Terrassa, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1983.
BENAUL I BERENGUER, Josep M. Història de Terrassa. Industrialització i liberalisme 1808-1874. Ajuntament de
BOIX, Josep. La Estación del Norte, ayer. Tarrasa Información. 1 abril 1967
BOIX, Josep. Hace 125 años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 19 febrer 1981
BOIX, Josep. Hace 125 años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 23 febrer 1981
BOIX, Josep. Hace 125 años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 24 febrer 1981
BOIX, Josep. Hace 125 años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 26 febrer 1981
BOIX, Josep. Trenes i estaciones terrassenses. Diario de Terrassa. 21 febrer 1987
BOLADERAS, Mercè. El primer tren del Nord a Terrassa llegó en marzo de 1956. Diario de Terrassa. 27 abril1991
CABEZA SABATER, Francisco. Los primeros tiempos del ferrocarril en Tarrasa. Butlletí de la Cambra Oficial de Comerç i indústria de Terrassa. núm. 494. desembre 1948
Diario de Barcelona. 17 març 1856
LLONCH, Jordi. Ciento veintiséis años de tren en Terrassa. Diario de Terrassa. 20 novembre 1982
PUIG I MASAGUÉ, Josep. El dia 16 marzo de 1856 llegó a Tarrasa el ferrocarril.
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa 1929

2 comentaris:

  1. Tinc una pregunta, quan va arribar la RENFE a Terrassa? si pot contestar el més aviat possible li agrairia molt. És per un treball d'escola i l'haig d'entregar el dimarts com a molt tard. gràcies.

    ResponElimina
  2. El tren de Nord va arribar a Terrassa el 1856, tal com diu aquest article.
    RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Espanyoles) es la nacionalitxació de tots el ferrocarrils espanyols en època franquista, l'any 1941

    ResponElimina