El cavaller fantasma: Pere de Jodis

L’any 1880 l’ex-regidor de l’Ajuntament de Terrassa, Antoni Torrella, aleshores exercint la seva professió d’advocat a Barcelona, va convidar a Romà Arnet (o Amet)*, erudit barceloní i un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, precursora del Centre Excursionista de  Catalunya, a visitar el conjunt de les esglésies de Sant Pere, que tot i el seu mal estat era una de les joies del romànic català, malgrat ser una de les grans desconegudes pels excursionistes científics o estudiosos de l’art romànic. Arnet en la seva visita va elaborar un informe que va publicar aquell mateix any, titulat “Breus noticies sobre las esglesies que existexen en l’antiga Egara, avuy dia Sant Pere de Terrassa” i que va publicar en les “Memòries de la Associació Catalana d’Excursions Científiques”. En un dels paràgrafs ens diu “ En la part exterior y sobre la portalada principal de dita església de Santa Maria, hi ha un petit marbre negre quals lletres se coneix que havian sigut daurades, bastant ben conservat, escrit en lletra monacal o llemosina, la qual diu així:

Obit Petrus de Jodis miles

Undecimo Kalendas octobris hoc anno

MCCXLIX

Hi va llegir que el 22 d’octubre de 1248 havia mort el cavaller Pere de Jodis

“Aquest Pere de Jodis – continua dient – fou un valent militar que per haver salvat la població de Terrassa meresqué que’es posés lo seu nom en el paratje que’s veigés y servis de recort”

Aquest Jodis era un autèntic únicum, un cognom raríssim a la història de Terrassa.

Arran d’aquesta lectura, Antoni Torrella va proposar que al nou barri a l’altra banda de la riera del Palau, on s’havien assignat els noms dels patricis egarencs, Granio i Ireneu, se li dediqués un carrer a aquest “heroi i valent” terrassenc. L’actual carrer del Doctor Ullés inicialment va rebre el nom de “Jodis” que segons va detallar el mateix Torrella “fue un militar que salvó a Tarrasa en un dia de conflicto”.

  

A Terrassa el juliol de 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil,  els escamots revolucionaris l’emprengueren  amb la destrucció de patrimoni immoble i moble bàsicament religiós. Esglésies i convents foren assaltats i incendiats, com per exemple l’església del Sant Esperit on es va destruir el retaule barroc de Joan Monpeó, un dels més valorats de Catalunya. A les esglésies de Sant Pere, malgrat la crema bancs, altar, imatges i l’orgue, s’aconseguí aturar la destrucció d’edificis i salvar els retaules gòtics gràcies a la intervenció de Josep Rigol i altres  membres de la Junta de Museus.

Durant la guerra, varis membres de la junta dedicaren hores i dies en recuperar patrimoni i coordinar alguns dels projectes de restauració que estaven en curs abans de la guerra. Els principals artífexs de la salvaguarda de tot aquesta tasca foren Josep Rigol, Conrad Padrós, Salvador Cardús, Baltasar Ragon i el paleta Fidel Rius.

Salvador Cardús es va interessar per saber qui era el cavaller Jodis que portava el nom d’un carrer. Regirà tota la documentació medieval en busca de l’”heroi” terrassenc sense èxit. Per fi un dia va llegir l’informe que Romà Arnet havia fet, el 1880, al butlletí de l’associació excursionista de Barcelona. Així va entendre que Arnet es referia a la làpida que hi havia sobre la façana de Santa Maria. Després d’estudiar-la va trobar l’errata: el cavaller Jodis no va existir mai. Arnet havia llegit la làpida erròniament. En ella posava un altre nom: Pere del Toudell. I aquest cognom sí que era significatiu i lògic. Els Toudell tenien el castell a la parròquia del Toudell, al terme municipal de Viladecavalls.

L’any 1939 en el diari Tarrasa va aparèixer un article signat amb l’enigmàtic nom d’Scrutanus (Salvador Cardús) on posava llum a l’entrellat. Salvador Cardús acabava el seu article on denunciava l’errata amb la reflexió següent: “Dejemos, pues, en paz al heroico tarrasense Jodis, que no representa nada ni a nadie, aunque una calle perpetúe años ha su nombre y su fama, cuyo nombre sólo podrá recordarnos la tan singular anécdota de la equivocacion sufrida por el mencionado señor Arnet”.

Làpida de Pere del Taudell / Fotos Francino

Durant 50 anys el carrer havia portat el nom de Jodis. Davant l’evident equivocació el Ple de l’Ajuntament del dia 13 de desembre de 1940, va decidir canviar el nom de Jodis, però no pel de Pere del Toudell sinó pel del Doctor Ullés. La ciutadania s’havia acostumat al nom de Jodis i molta gent gran encara l’assenyalen com el carrer de Jodis

Restes del castell del Toudell / Foto Joaquim Verdaguer

* Romà Arnet segons Salvador Cardús

  Romà Amet segons la WEB del Centre Excursionista de Catalunya

  Romà Armet segons Baltasar Ragón

Fonts consultades:

SCRUTANUS. Jodis: nombre y héroe...por equivocación. Tarrasa, 3 juny 1939. pàg. 1.

CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa 2007.