Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimarts, 19 de juny de 2012

Etimologia del nom "Terrassa" *



El nom de Terrassa, segons l’historiador Salvador Cardús, prové de l’antic Terracium castellum, que literalment vol dir "castell de material de terra", i, per tant, es podria referir als materials emprats en la construcció d’una edificació anterior a l’actual torre del Palau. És una hipòtesi, a la qual s’ha objectat, en estudis posteriors, que l’expressió Terracium castellum és insòlita, no es troba als documents de Terrassa i prové d’un document escrit a França. Pràcticament, l’únic que es pot assegurar sobre l’origen del nom és que prové d’un nom llatí i que té relació amb terra.

L’evolució del nom de la ciutat des de Terracia, que és la forma llatina normal des del segle X, s’escriví en català Terraça i Terrassa. Al segle XVI s’imposà la forma Tarrassa, usada fins que Josep Soler i Palet, a la fi del segle XIX, impulsà la recuperació etimològica de la e: Terrassa. De fet, el primer document escrit en català a Terrassa que data del 1274, ja surt el nom Terrassa.

Recentment, s’ha demostrat que la forma etimològica més pura seria Terraça, però la tradició secular d’usar la ss ha fet desaconsellable l’adopció de la ç. Des de mitjans segle XIX ja s’havia utilitzat el nom castellanitzat de Tarrasa, però tingué especial fortuna durant tota l’època franquista.

Com a resultat d’una àmplia campanya ciutadana es va aconseguir que es recuperés el topònim original a la nostra ciutat, ratificat en un acord del Consell de Ministres de 23 de juliol de 1977. La Generalitat de Catalunya, en la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya de 4 de febrer de 1983 va establir definitivament TERRASSA com a nom oficial de la ciutat.


 L’evolució del nom de la ciutat de Terrassa ha estat el següent:

CASTELL DE TERRASSA [844-1193] L’any 844 es documenta per primera vegada un “Terracium castellum”, el qual ha estat acceptat per la historiografia com la referència més antiga del castell de Terrassa. Tanmateix es tracta de l’única vegada de la historia en què surt aquesta denominació. A partir dels segles X i XI començarem a trobar la definitiva denominació “Castrum Terracie”, és a dir, Castell de Terrassa. 
Aquest nom, a partir del segle XIII, perdurarà indicant dues coses diferents. En primer lloc designarà el terme jurisdiccional de Terrassa fins els segles XVII i XVIII. La seu del terme era el Castell-Palau de Terrassa. En segon lloc servirà per denominar durant els segles XII i XIV el castell “dels Terrassa”, edifici inicial de l’actual Castell de Vallparadís, que es construí com a residència de la família Sanlà a partir del 1110, el quals van adoptar més tard el nom de Terrassa com a cognom.

VILA DE PALAU DE TERRASSA [1193-c.1281]. La nova vila de Palau de Terrassa neix a finals del s.XII, es diu que entre el 1180 i el 1193. La denominació de “Palau de Terrassa” respon a la presència d’una residència comtal des d’antic a la zona de l’actual Plaça Vella. Amb la nova vila, aquesta adoptà el nom del lloc on s’instal·là. A partir de 1201, però, la vila començarà a anomenar-se, “vila del Palau del senyor rei a Terrassa”, denominació que donarà pas a “vila de Palau de Terrassa” fins a finals del s.XIII en què es consolidarà de forma definitiva el nom de “vila de Terrassa”.
 
VILA DE TERRASSA (1281 – 1876). La vila es perllonga al llarg de l’edat mitjana i moderna, fins que el 1877 va rebre el títol de Ciutat per part del rei Alfons XII. Al llarg d’aquests anys la vila va anar creixent de forma sostinguda al principi, i de forma més evident a partir  de mitja segle XVI en què el rei carles I va permetre cobrir els fossats de l’antiga muralla i edificar a l’exterior d’aquestes.
A partir del segle XIX amb la construcció de molts vapors industrials, l’extensió del perímetre de la vila augmentà significativament. 

CIUTAT DE TERRASSA [1877-2007].El 9 de març de 1877 es publicà el Reial Decret de 29 de març que concedia el títol de Ciutat a la vila de Terrassa. Els habitants de Terrassa passaven a rebre la condició jurídica de ciutadans, en comptes de simples vilatans o pobletans, el que psicològicament era gran punt enfront la resta de poblacions properes. Però sobretot, la concessió del títol va permetre fer front a les constants bregues que a finals del segle XIX van enfrontar polítics i industrials per al domini del partit judicial i per assolir certa independència a l’hora de dissenyar circumscripcions electorals.
La concessió de títol de Ciutat s’ha d’emmarcar en el moment polític de la Restauració de la monarquia espanyola després de la I República espanyola, i no tan sols com un benefici clar de cara als seus habitants.
 SABATASA DEL CAUDILLO  A inicis dels anys setanta del segle XX el Ministerio de Obras Públicas va voler donar un fort impuls a l’àrea de la Mancomunitat entre Sabadell i Terrassa. A més d’activar industrialment aquella zona, la qual estava dotada de bones xarxes (autopista, carretera, ferrocarril), es proposà la creació d’un nou nucli de població destinat a 100.000 persones. Quan la idea va arribar a les orelles de terrassencs i sabadellencs, ràpidament es va estendre la denominació popular de Sabatasa del Caudillo, com a presumpte nom que es posaria a la nova ciutat. La proposta de nova ciutat i la del nom, absolutament delirants, no van anar enlloc i tot plegat va quedar en un no res. 
Rètol indicador a la entrada de la ciutat / AMAT
 * del llibre Els noms de Terrassa. Editat per l’Ajuntament de Terrassa. 2007. del qual sóc co-autor juntament amb Teresa Cardellacch i Joan Soler.

Fonts consultades:
CARDÚS, Salvador. Nom i escut de Terrassa. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1961
MARTI BONET, Josep M.; PUIG USTRELL, Pere; SANLLEHI UBACH. Josep. Evolució paleogràfica del nom de Terrassa. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1975
MASDEU, Ramir. Tarrasa. Un nombre absurdo. Tarrasa Información, 6 nov. 1969, p. 2
PUIG USTRELL. Pere; VIVES JORBA, Pere. Terrassa “versus” Terraça.. Terme, núm. 2, nov. 1987, p. 15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada