L’any 1968 l’Ajuntament va voler crear una divisa que tingués un caràcter més ciutadà, popular i festiu, desvinculada de la representativitat solemne del penó de la ciutat.
El municipalisme de l’oposició democràtica de Barenys, Fresnadillo i Padró, va aconseguir substituir les banderes de la Falange i la Tradicionalista que acompanyaven a l’espanyola, en el trio de banderes en que environava la ciutat durant les festes oficials i la Festa Major. Un grup d’estudiosos, per encàrrec de l’Ajuntament, van dissenyar la nova bandera en base a la simbologia que representen els fets i les virtuts més remarcables, així com les distincions i els honors que aquests actes exemplars han merescut, i que es tradueix en el reflex de l’escut de la ciutat.
La nova bandera de Terrassa va ser acollida popularment i la seva representació es va veure arreu de la ciutat en tota mena de festes, actes i certàmens, fins a figurar al balcó de la Casa de la Vila junt amb les altres banderes institucionals. També la podem trobar permanentment dalt la torre del Palau
La bandera de Terrassa presenta les següents característiques tècniques: la primera partició de la bandera, la que està al costat de l’asta, ocupa una tercera part del total de la divisa, on figuren, sobre camp d’or, els quatre pals de güella que representen les armes dels comtes reis catalans dels quals depenia el castell de Terrassa. A les altres dues parts de la senyera, sobre camp de güella, hi ha representat un castell de plata amb tres torres coronades amb merlets. El castell simbolitza el castell palau de Terrassa.
 |
| La bandera a la Torre del Palau / Fotoa Jaume Valls-AMAT
Fons Consultades:
CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER,
Joaquim. El noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007
MASDEU, Ramiro. Sobre el nombre de la ciudad y algunas
discrecancias entre la bandera y el escudo Tarrassa Información, 24 des. 1968, p. 39
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada