Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 22 de juny de 2012

La llàntia votiva


És tradicional en els pobles de Catalunya pujar a Montserrat en romiatge, amb actitud penitencial, de pregària i de festa. Les primeres notícies de peregrinació terrassenca a Montserrat daten del segle XI.

Terrassa organitza la seva romeria conjuntament totes les parròquies, cap a la tardor, normalment pel mes d’octubre. Els terrassencs s’hi desplacen de diferents formes; o bé caminant, i en aquest cas emprenen el viatge el dia abans o de matinada per arribar a temps a la missa conventual, amb autocars o bé cotxes particulars i, amb tren, que va ser una de les maneres tradicionals d’acostar-se a la muntanya, però des que el cremallera va suspendre els seus viatges el 1957, només s’utilitzava per arribar al peu de muntanya i d’allí pujar amb l’aeri o caminant. L’any 2003 es va restablir el nou cremallera.
Després de la missa conventual i del cant del Virolai, els terrassencs són rebuts pel pare Abat. Cada any li correspons a una parròquia diferents l’organització de la romeria.

Una romeria terrassenca de principis del segle XX / AMAT
Cal destacar la presència massiva de terrassencs en les festes d’entronització de la Mare de Déu, l'any 1947.

Quan per la guerra del Francès el monestir va ser saquejat i destruït per les tropes napoleòniques del mariscal  Suchet, del seu altar major es van espoliar les llànties votives de plata. Un segle i mig després, durant les festes de l’entronització de la Mare de Déu  es va voler retornar al temple aquella lluminària espiritual amb la sensibilitat que cada comarca fes donació al monestir d’una llàntia votiva. A la comarca del Vallès Occidental es posà en marxa una col·lecta amb la qual cada població va contribuir proporcionalment al seu nombre d’habitants.
La comissió terrassenca “Abat Oliba”, encarregada de la col·lecta a la nostra ciutat, es va veure desbordada pels donatius i, després de fer la seva aportació comarcal, es va trobar amb un sobrant de diners suficients perquè Terrassa pogués aportar a Montserrat una llàntia votiva pròpia.

Romeria terrassenca 1928 / Proc. Francesc Puig Mirosa
El dia 1 d’abril de 1948, amb la presència de l’Abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, es va consagrar el nou altar i la nova imatge de la Mare de Déu de Montserrat a l’església parroquial del Sant Esperit. Dins l’acte el pare Abat va beneir la llàntia votiva, la qual va quedar exposada en aquest altar fins que va ser portada a Montserrat.
No es va esperar a la tradicional romeria terrassenca de la tardor, sinó que va ser la diada de l’Ascensió, el dijous 6 de maig, la data triada per fer l’ofrena organitzant una romeria extraordinària. A la matinada un tren especial apropà els pelegrins a Montserrat que, tot esperant la missa Pontifical, romangueren pels voltants del monestir o aprofitaren per fer la visita al cambril de la Verge. La missa va ser presidida per l’abat, Aureli M. Escarré, ocupant els llocs reservats les autoritats municipals encapçalades per l’alcalde Alfons Vallhonrat, les eclesiàstiques pel prior del Sant Esperit, Josep Castelltort i Marià Galí, president de la Comissió Abat Oliba terrassenca, promotora de l’acte. En el moment de l’ofertori les autoritats feren donació en nom de Terrassa de la llàntia votiva.
Acabada la missa, els romeus terrassencs feren vida pel temple, el cambril i els voltants del monestir, mentre les autoritats eren rebudes per l’abat i eren  convidades a compartir la taula conventual del migdia.
Amb aquest acte els terrassencs renovaven la devoció a la Mare de Déu, amb un present permanent que substituïa l’ofrena d’aquell llunyà ciri votiu de cera pura de l’any 1022. 
Es costum pel terrassencs que ho saben anar a cercà, dins la nau central, el lloc on està situada la llàntia.

La llàntia votiva

La llàntia va ser dissenyada per l’artista Eduard Blanxart i l’orfebreria fou encarregada a Emili Armengol. La llàntia de cristall amb l’oli i la flameta subjecta per tres braços, reposa sobre l’ornament de dos cercles que, juntament amb diversos encadenats i penjolls formen el conjunt del joiell. En el cercle superior i més petit hi ha la representació terrassenca a Montserrat al llarg del temps; tres escuts dels abats que ha donat la ciutat, Josep Costa, Plàcid Cortada i Antoni M. Marcet i, entre els escuts abacials, una plèiade de monjos i escolanets terrassencs amb actitud de cant. En aquest cercle destaca el text “cantarem els barons gloriosos i el nostres pares en generació, sàvies paraules en llur instrucció: recercaven les melodies musicals, posaven els poemes en escriptura”
En el cercle més gran i inferior està adornat amb un fris on hi ha representades les fileres típiques dels pelegrinatges terrassencs a la santa muntanya, amb el text “El vostre nom és bàlsam expedit: darrera Vostre correren a la sentor dels Vostres perfums”. Tres escuts esmaltats representatius de Terrassa  coronen aquest cercle; el de Terrassa, el poble civil; l’església, el poble a l’entorn dels temples; i l’Abat Oliba, el pastor que ens ensenyà l’Estrella de Montserrat.
Un penjoll inferior porta encerclada la torre del Palau pujada sobre una creu.
 
Fons colsultades:
ALBAREDA, Anselm M. Història de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1977
CARDÚS, Salvador. Espiritualitat montserratina a Terrassa. Comissió Abat Oliba. Terrassa 1949.
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
RAGÓN, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)
SANJUAN I DOMÈNECH, Roger. Romiatges terrassencs a Montserrat. Federació de Cristians de Catalunya. Terrassa 1995
Tarrasa (diari local). 7 maig 1948
VALLS I VILA, Jaume. De Terrassa a Manresa. L’autopista de Montserrat. Autema. Barcelona 1989


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada