Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 27 de juny de 2012

La Festa Major de Terrassa

 
La Festa Major de Terrassa es celebra el primer diumenge després de Sant Pere (29 de juny), és per això que normalment s’escau el primer diumenge de juliol, menys en alguna ocasió que és el 30 de juny. Els motius pels quals va triar-se una data com aquesta vénen de temps molt llunyans: des de l’edat mitjana la vila de Terrassa pertanyia a la parròquia de Sant Pere i, per això, la Festa Major s’esqueia per la diada de Sant Pere. Però, quan l’any 1800 es va concedir, per part del rei, la total independència del poble de Sant Pere respecte de Terrassa, la vila acordà celebrar la seva Festa Major el diumenge següent a Sant Pere per no coincidir amb la del poble.
La Festa Major es celebra en honor dels seus sants patrons: Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí. El contingut dels actes de la Festa Major, al llarg dels anys, ha anat variant, però alguns són els mateixos pel seu caràcter tradicional i s’han mantingut fins avui: l’ofici en homenatge als sants patrons, la traca a la plaça Vella, la missa de difunts, la festa de la quitxalla... Al llarg del segle XX s'hi han anat incorporant altres actes que han agafat el caire de tradicionals, com la Festa de la Flor o les cavalcades dels anys 60, que van deixar de fer-se o altres que han arrelat, com el Ball de plaça, la revetlla, el castells de focs...

La traca de Festa Major 1912 / Fons Ragon-AMAT
Durant el segle XX la Festa Major ha patit les inclemències polítiques, socials i econòmiques i ha estat un reflex de la vida col·lectiva i social de cada moment, que més d’un cop ha fet trontollar el seu tarannà; els anys 1901 i 1902, per exemple, no es va celebrar la Festa Major pel mal moment de greu crisi econòmica i el seu pressupost es destinà als obrers en atur forçós. Tampoc es va celebrar la de l’any 1911, en un moment en què la ciutat tenia uns 2.400 treballadors en vaga i en què el moviment obrer estava molt radicalitzat. Durant la República, oficialment es van suprimir els actes religiosos, tot i que es van seguir celebrant.  Els anys 1937  i 1938 no es va celebrar, amb motiu de la guerra civil. Durant l’època franquista, amb la limitació de l’associacionisme, la festa agafa un caire institucional amb una forta presència religiosa i es busca el popularisme amb les inauguracions, les revetlles i, més tard, amb les grans cavalcades. Durant la segona meitat de la dècada dels 70 la Festa Major va viure el moment més baix de la seva història. La incertesa administrativa després del Franquisme i la crisi del sector tèxtil fan minvar els actes fins a provocar la defecció municipal en la de l'any 1978 que, amb un caire reivindicatiu, va ser organitzada per l’Associació de Veïns de Terrassa. 

Ball de Bastons 1934 / Fons Ragon-AMAT
 A principi de la dècada dels anys 80, amb l’entrada dels ajuntaments democràtics i de l’explosió de la cultura popular, la Festa Major ja va quedar més estructurada amb un ventall d’actes de recuperació tradicional i oferint per escenari un vertebrat centre de la ciutat deslliurat del trànsit de vehicles.  Aquest nou model serà l’eix en què es basarien les noves incorporacions i els estudis sobre el tarannà futur de la festa, emmirallant-se amb el passat, segons el Grup d’Estudis sobre la Festa Major.  L’any 1998 eren aprovats el Protocols de la Festa Major de Terrassa que donaven contingut oficial als actes a desenvolupar marcant les pautes a seguir. Els actes que configuren la columna vertebral de la Festa Major de Terrassa són: el divendres a la tarda: baixada del drac, repic de campanes, obertura de la festa (pregó, ball de gegants, bastoners i nans), descobriment del Capgròs de l’any, Raval Infernal; el dissabte, cercavila i la traca de la revetlla; el diumenge, Ofici solemne, sortida d’ofici (Ball de plaça, balls de nans, bastoners, drac i gegants) i els castells; el dilluns, festa infantil; el dimecres, comiat de la Festa Major amb un castell de focs.

La Cercavila a la plaça Vella 2006 / Foto Joaquim Verdaguer
Prenent com a base aquest llegat del patrimoni cultural tradicional la Festa Major es complementa amb una gran farcell d’activitats més o menys conceptuades que omplen els sis dies de Festa Major.
 
Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Protocols de la Festa Major de Terrassa. Gaseta Oficial núm. 60, 18 maig 1998. Terrassa 1998
BAULIES, Jordi. El municipi de Terrassa 1877-1977. Caixa d’Estalvis de Terrassa.1977 
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
FIGUERAS, Pere i TAPIOLAS, Judit. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990
GARRETA, Jordi. Un recorregut històric per la Festa Major. Diario de Terrassa. 1 juliol 1989
Terrassa, 23 juliol 1981, pàg..14
MASSAGUÉ, Josep. La Festa Major del 1884. Diario de Terrassa  15 juny 1984
MASSAGUÉ, Josep. La Festa Major del 1929. Diario de Terrassa  27 juny 1984
MASSAGUÉ, Josep. La Festa Major del 1936. Diario de Terrassa  19 juliol 1984
 MATEU i PALAU, Enric. Terrassa 1994. Arxiu Tobella. Terrassa 1995
OLLER, Joan Manuel. La primera Festa Major de la democràcia. Diario de Terrassa. 2 juliol 1994
PI DE LA SERRA, Paulina. Un diumenge de Festa Major. Diario de Terrassa. 2 juny 1983
TAPIOLAS, Judit. La Festa Major Ahir. Impacte. 30 juny 1988
VALLS i VILA. Jaume. De la nostra Festa Major. Opuscle. Ajuntament de Terrassa. 1981
VILLATORO, Vicenç. 80 años de Fiesta Mayor de Terrassa. Diario de Terrassa. 30 juny 1979 VILLATORO. Vicenç, LLOCH, Jordi i SABRIÀ, Salvador. Terrassa 1964-1977, Arxiu Tobella. Terrassa 1981.
VERDAGUER. Joaquim Terrassa. La festa al carrer. Fundació Torre del Palau. Terrasa 2005

3 comentaris:

  1. Hola Quim,
    Sóc la Montse Rodríguez. El divendres passat, començament de la Festa Major, vaig anar a veure les fotos del Sr. Boix a l'Arxiu Tobella. Tan de bó hagués tingut una persona com tu al costat per anar-me explicant la història. Per sort podem continuar tenint la informació i les fotos en aquest blog teu, tan xulo. Escrius molt be.
    Gràcies per aquest regal!
    Montse R

    ResponElimina
  2. joaquim, soc rosendo,dintre del escrit que has fet de la Festa Major de Terrassa,per cert molt interessant,trobo a faltar més informació del ball de Plaça de Terrassa,que fà més de 50 anys que el balla l´Esbart Egarenc.Hi han fotos de la primera actuació.

    Una abraçada

    Rosendo

    ResponElimina
  3. Amic Rosendo
    Si en el buscador de la dreta escrius Ball de plaça, en portarà al tema exclusivament del Ball de plaça
    Joaquim

    ResponElimina