Al bell mig de la plaça quadrangular de la plaça de la Creu Gran i ha un abeurador que dona nom a la plaça i al carrer. Fou
inaugurada l’any 1844 substituint un altre que hi havia en un costat de la
plaça. La Creu
no assenyala, com es creu erròniament,
la divisió dels termes de Sant Pere i de Terrassa (la línia termenal
estava en el pont de Sant Pere). Si més no, està situada en el límits entre la
parròquia de Sant Pere i la del Sant Esperit.
La Creu Gran 1890 / Fons Ragon-AMAT |
No se sap ben bé quan començaren a erigir-se
aquestes creus a Catalunya ni quin ús específic tenien. (Segons J. Gudiol,
“Aquest monuments sembla que responen a una tradició de què tenim notícies ja
durant la primera meitat del segle XI. En aquell temps es plantava una creu en
els terminals de les propietats, per fer constar fins on arribava el dret de
cada propietari.”)
Sembla ésser que presenten una combinació
simbòlica entre religiosa i civil, relacionada amb demarcacions o termes, i per
això se les anomena popularment creus de terme.
La font raja de una peanya quadricular per
quatre brocs metàl·lics que imiten meduses i l’aigua es recull en una pica circular
on es recollia l’aigua com abeurador de les cavallerisses. Sobre hi ha un fust
vuitavat de 118 cm.
d’alçada amb una creu grega de les anomenades de terme, tot i que aquesta no
marca cap divisió territorial.
La Creu Gran presenta la forma d’una creu grega, amb un nus o llanterna a la part
inferior, fa 118x79x35 cm, té el núm. d’inventari 1.876 i es conserva al Museu
de Terrassa.
Aquesta creu presenta un estil gòtic tardà i apareix profusament
decorada amb ornamentació vegetal a les dues cares.
Broc de la font / Joaquim Verdaguer |
A la cara anterior, s’hi representa el Crist crucificat al centre. Al
braç dret de la creu apareix la
Mare de Déu i al braç esquerre Sant Joan evangelista (tots
dos de mig cos). Als peus de Crist es veu un personatge masculí estirat i dins
d’un sarcòfag (possiblement representa una resurrecció). A la part superior de la Creu hi ha un relleu mutilat.
A la cara posterior, al centre, trobem un Crist entronitzat i als
extrems de la creu es representen els símbols dels quatre evangelistes: àliga
(sant Joan), lleó (sant Marc), bou (sant Lluc) i àngel (sant Mateu).
El nus, decorat amb motius foliacis, mostra quatre personatges dempeus,
dels quals semblen identificar-se: un arcàngel, un pelegrí, la Mare de Déu amb el Nen Jesús,
i un altre personatge masculí.
Iniciada la guerra civil, el 22 de juliol de
1936 la creu va ser abatuda per un grup d’anarquistes. L’actual creu es una
copia ja que l’autèntica es conserva a les dependències del Museu de Terrassa.
.
La font amb la creu enderrocada 1936 / Fons Ragon-Amat |
Acabat el conflicte bèlic s’instal·là una
còpia de la creu, la veritat és que al parer de molts no gaire acurada, de
ciment armat. L’autentica es resguardà al Museu de Terrassa.
Reposició de la Creu / Fons Ragon-AMAT |
La font va patir un nou ensurt uns anys
després. El 1966, una Brigada Municipal d’obres tornà a enderrocar-la, per un
error burocràtic.
Un any després s’efectuà la reposició de la Creu amb una gran jornada
lúdica organitzada pel veïnat. Finalment per la Festa Major de l’any
1983 es tornà a inaugurar una nova reposició mes propera a les dimensions
antigues del fust i de la creu.
També cal recordar la gran festa de l’any
1944 per celebrar el centenari de la font. L’any 1999 es va inaugurar la nova
remodelació urbanística de la plaça.
Actualment és l’únic abeurador que queda a
la ciutat tal qual com era fa més d’un segle. Als anys cinquanta encara, tot i
començar a passar cotxes, es podien veure carros amb els seus cavalls
bevent a l’abeurador.
La plaça de la Creu Gran 1998 / Francisco Rudda-AMAT |
Fonts Consultades
BOIX, Josep. Visita a la autèntica
Creu Gran guardada en el Museu del Castell. Diari de Terrassa, 9 oct. 1997, p. 14
Reportatge. La pileta demoladora
en acción. Creu Gran.Tarrasa Información, 30 agost 1966, p. 1
CASARRAMONA, Isabel i FERRAN, Domènech. La
Creu Gran. Museu de
Terrassa. Terrassa M.M.L., 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada