Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 1 de juny del 2012

La font de la Creu Gran


Al bell mig de la plaça quadrangular de la plaça de la Creu Gran i ha un abeurador que dona nom a la plaça i al carrer. Fou inaugurada l’any 1844 substituint un altre que hi havia en un costat de la plaça. La Creu no assenyala, com es creu erròniament,  la divisió dels termes de Sant Pere i de Terrassa (la línia termenal estava en el pont de Sant Pere). Si més no, està situada en el límits entre la parròquia de Sant Pere i la del Sant Esperit.

La Creu Gran 1890 / Fons Ragon-AMAT
 No se sap ben bé quan començaren a erigir-se aquestes creus a Catalunya ni quin ús específic tenien. (Segons J. Gudiol, “Aquest monuments sembla que responen a una tradició de què tenim notícies ja durant la primera meitat del segle XI. En aquell temps es plantava una creu en els terminals de les propietats, per fer constar fins on arribava el dret de cada propietari.”)
Sembla ésser que presenten una combinació simbòlica entre religiosa i civil, relacionada amb demarcacions o termes, i per això se les anomena popularment  creus de terme.

La creu en el Museu de Terarssa / Foto Rafael Aróztegui

La font raja de una peanya quadricular per quatre brocs metàl·lics que imiten meduses i l’aigua es recull en una pica circular on es recollia l’aigua com abeurador de les cavallerisses. Sobre hi ha un fust vuitavat de 118 cm. d’alçada amb una creu grega de les anomenades de terme, tot i que aquesta no marca cap divisió territorial.
La Creu Gran presenta la forma d’una creu grega, amb un nus o llanterna a la part inferior, fa 118x79x35 cm, té el núm. d’inventari 1.876 i es conserva al Museu de Terrassa.
Aquesta creu presenta un estil gòtic tardà i apareix profusament decorada amb ornamentació vegetal a les dues cares.

Broc de la font / Joaquim Verdaguer

A la cara anterior, s’hi representa el Crist crucificat al centre. Al braç dret de la creu apareix la Mare de Déu i al braç esquerre Sant Joan evangelista (tots dos de mig cos). Als peus de Crist es veu un personatge masculí estirat i dins d’un sarcòfag (possiblement representa una resurrecció). A la part superior de la Creu hi ha un relleu mutilat.
A la cara posterior, al centre, trobem un Crist entronitzat i als extrems de la creu es representen els símbols dels quatre evangelistes: àliga (sant Joan), lleó (sant Marc), bou (sant Lluc) i àngel (sant Mateu).
El nus, decorat amb motius foliacis, mostra quatre personatges dempeus, dels quals semblen identificar-se: un arcàngel, un pelegrí, la Mare de Déu amb el Nen Jesús, i un altre personatge masculí.

Iniciada la guerra civil, el 22 de juliol de 1936 la creu va ser abatuda per un grup d’anarquistes. L’actual creu es una copia ja que l’autèntica es conserva a les dependències del Museu de Terrassa.
La font amb la creu enderrocada 1936 / Fons Ragon-Amat

Acabat el conflicte bèlic s’instal·là una còpia de la creu, la veritat és que al parer de molts no gaire acurada, de ciment armat. L’autentica es resguardà al Museu de Terrassa.

Reposició de la Creu / Fons Ragon-AMAT

La font va patir un nou ensurt uns anys després. El 1966, una Brigada Municipal d’obres tornà a enderrocar-la, per un error burocràtic.

Un any després s’efectuà la reposició de la Creu amb una gran jornada lúdica organitzada pel veïnat. Finalment per la Festa Major de l’any 1983 es tornà a inaugurar una nova reposició mes propera a les dimensions antigues del fust i de la creu.
També cal recordar la gran festa de l’any 1944 per celebrar el centenari de la font. L’any 1999 es va inaugurar la nova remodelació urbanística de la plaça.
Actualment és l’únic abeurador que queda a la ciutat tal qual com era fa més d’un segle. Als anys cinquanta encara, tot i començar a passar cotxes, es podien veure carros amb els seus cavalls bevent a l’abeurador. 
 
La plaça de la Creu Gran 1998 / Francisco Rudda-AMAT
 Fonts Consultades
BOIX, Josep. Visita a la autèntica Creu Gran guardada en el Museu del Castell. Diari de Terrassa,  9 oct. 1997, p. 14
Reportatge. La pileta demoladora en acción. Creu Gran.Tarrasa Información, 30 agost 1966, p. 1
CASARRAMONA, Isabel i FERRAN, Domènech. La Creu Gran. Museu de Terrassa. Terrassa M.M.L., 1992

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada