A Terrassa l'estiu
del 1909 quan encara bategaven els records de la guerra de Cuba i les vagues de
l'any 1902, el govern de Madrid va ordenar la mobilització de reservistes per
lluitar a la guerra del Marroc. El fet que l'embarcada de les lleves es
concentrés al port de Barcelona va provocar
el moviment dels barcelonins contra la mobilització de mossos,
produint-se manifestacions populars i vagues contra la guerra. La situació
s'agreujà quant grups dispersos generaren una autèntica revolta amb l'incendi
de temples i convents, fent front a les tropes regulars amb barricades als
carrers.
Altres poblacions
es van veure arrastrades pels esdeveniments de Barcelona.
Terrassa va viure
un preludi de situació tensa a mitjans del mes de juliol: el dia 21 va tenir
lloc a la ciutat un gran acte que va reunir els principals polítics esquerrans
de Catalunya, aconseguint per primera vegada l'acostament de socialistes i
anarquistes. La declaració consensual coneguda per "moció de
Terrassa" anava adreçada contra la burgesia i la guerra del Marroc.
L'endemà la ciutat celebrava la festa
cívica del 22 de juliol en memòria dels fet de l'any 1872 amb l'adhesió a la
mateixa de l'Ajuntament i els republicans, mentre els partits conservadors
mostraven el seu rebuig.
El foc d'encenalls
es va encendre el diumenge 25, diada de Sant Jaume quan un grup de joves
assabentats dels aldarull de Barcelona van presentar-se a les sales de ball,
casinos cinemes i bars induint el seu tancament per afegir-se a la protesta
contra la guerra.
El dilluns 26 els
piquets s'endinsaren dins les fàbriques obligant a aturar la producció. A la
tarda la ciutat estava submisa en una vaga general.
Davant dràstica
situació, el capità general de Catalunya declarava l'estat siti i desplaçava a
Terrassa un escamot de tropes a les ordres del tinent coronel Alfredo Valero,
mentre un grup de radicals cremaven els ponts de la via del tren de les rieres
del Palau i de les Arenes parant el trànsit ferroviari, així com el tall de les línies telefòniques i telegràfiques.
També obligaren als guardes de consums a abandonar els burots procedint a la
crema d'algunes d'aquestes oficines.
L'endemà després
d'assaltar l'estació del tren, en el punt del camí del Pla de l'Ametllera prop
els pas a nivell i així com també en el de Can Boada, es desenvolupar una
batalla campal entre els revoltats i la Guardia Civil, amb
el balanç favorable a aquest últims i amb varis ferits de bales en el grup dels
primers.
 |
| Noticia a la premsa Terrassenca |
A la tarda hi hagué
una crida per fer una gran manifestació de protesta davant la casa de la vila.
Els manifestants després de recorre els carrers cèntrics, amb pancartes
blanques on es llegia "abaix les armes" i cridant aquesta consigna,
baixaren pel carrer Sant Pere i arribats a la part més estreta es trobaren, a la Font Trobada, amb un
escamot de soldats arrenglerats amb una filera dreta i una altre de genoll a
terra en posició de disparar. El moment era tens, els primers manifestants
quedaren paralitzats mentre que la cua empenyia sense sabé que passava al
davant. Un crit malsonant d'una part o un gallet tremolós de l'altre podia
desencadenar una tragèdia. Es deixaren sentir dos tocs d'atenció militars que
encara portaren més confusió i angoixa a la multitut. La ferma presència de
l'alcalde Josep Rigol al bell mig de la placeta demanant calma i serenitat va
evitar el possible enfrontament tot pregant al comandant Torrente, cap de la Zona Militar la
retirada de l'escamot fent-se responsable i garantint l'ordre públic.
Els soldats es
retiraren a la casa de la vila i els manifestants pogueren arribar fins al
raval on una comissió entregà un document amb els motius de la protesta per tot
seguit dissoldre ordenadament la manifestació.
Durant tota la
resta de la setmana la ciutat quedà a mercè dels soldats i del Somatent quedant
establert el toc de queda a partir de les nou del vespre, fins el diumenge
següent que és reprengueren les activitats lúdiques i l'endemà dilluns les
laborals.
El de Terrassa fou
un cas atípic si el comparem amb altres poblacions com Sabadell on la
virulència fou extrema. Els terrassencs s'atansaven als turons proper a la Terrassa per contemplar
les fumeres de la veïna ciutat on cremaven temples, convents i altres edificis.
Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Llibre d'actes de Ple núm. 35. fol. 217
OLLER, Joan Manuel. Nuestra
semana trágica fue menos violenta. Diario de Terrassa, 19 març
1988
PERALTA. Miquel. La semana
trágica. Diario de Terrassa, 24 juliol 1980
Diario de Terrassa, 26 juliol 1980
Diario de Terrassa, 25 agost 1980
PUY, Josep. Semana trágica. Diario
de Terrassa, 19 agost 1980
RAGÖN, Baltasar. Coses de
Terrassa Viscudes. Terrassa.
Comarca del Vallès. Los Pasados
sucesos. 2 agost 1909. pàg. 1 i 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada