El tren de Baix

L'any 1986 Terrassa aconsegueix un dels seus somnis; el soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat o del "tren de baix". Abans hom s'havia acostumat a la presència de l'antiga estació i al seu traçat al llarg del lateral de la Rambla d'Ègara i a les rondinades que provocava el pas a nivell de la Carretera de Montcada. Però aquesta construcció ferroviària no estava concebuda tal com l'hem conegut.

El 29 d'octubre de 1908, el Ple de l'Ajuntament aprovava l'exposició pública del projecte presentat per la SA El Tibidabo de la construcció d'un tren tramvia mogut per tracció elèctrica que uniria Barcelona amb Terrassa, per facilitar el transport ràpid en aquesta zona del Vallès. Es projectava fer arribar el tren pel sud de la ciutat paral·lel a la carretera de Rubí, entraria a Terrassa des de la cruïlla del passeig N. (avda. de Santa Eulàlia) i es bifurcaria per la cruïlla del carrer del Mestre Trias, seguint la línia, pels carrers de Rubí (actual de Pare Font), de Sant Francesc, la Rutlla, de l’Església, fins a anar a parar a la plaça Major (Vella) on a la seva part de llevant, davant del Sant Esperit, es volia instal·lar l'estació, naturalment i en aquells temps, a cel obert.

El projecte no es portar a terme, ja que depenia de l'arribada del tren des de Barcelona per l’Arrabassada, la qual cosa es va desestimar.

Tres projectes d'arribada del tren / AHC

No és fins al 1917, arran la projectada prolongació de la línia de Sarrià cap el Vallès per l'empresa "Barcelona Tracción Light Power", que es va tornar a parlar del tema.

La imminent arribada de la línia que ja anava prosperant vers Sant Cugat i Rubí, endegà una encesa polèmica a Terrassa, no per la línia en sí, sinó per on s'havia de situar la nova estació. Els projectes a discussió eren tres; el primer, pujar el traçat de la línia al llarg del carrer Vinyals ubicant l'estació prop el portal de Sant Roc. Un altre, era continuar riera amunt emplaçant l'estació a la cruïlla amb el carrer de la Goleta, amb l'estació de mercaderies on ara hi ha el cinema La Rambla; i el tercer projecte amb arribada de la línia pel vessant esquerra de la riera del Palau fins a la plaça Vella. Com anècdota, la conversa entre l’enginyer de l’obra, el doctor Pearson,  i l’estanquera de la plaça Vella. Aquesta li deixà anar “Vostè no s’hi ha fixat oi?. Aquí hi ha un Sant Antoni, i allà baix un Sant Roc que no es deixaran treure de casa”. Quan li traduïren a l’americà es van fer un far de riure tot fent broma. És de suposar que el projecte era soterrar el tren fins a la plaça Vella, doncs seria absurd que volguessin enderrocar les cases del carrer Major. 

Aquí va fallar estrepitosament el Consistori terrassenc al no obligar que s’introduís el ferrocarril a traves d’un túnel fins a la plaça Vella. A Sabadell la prolongació fins a la estació de la Rambla no va arribar fins l’any 1925 perquè les autoritats van pressionar perquè fos subterrani.

Projecte d'estació al carrer de la Goleta / AHT

Finalment l’arribada de la línia va sorprendre els terrassencs sense un consens sobre la ubicació definitiva de l’estació. Per tant es va construir un baixador provisional a la vorera de la riera del Palau a l’altura del carrer Infant Martí, fins que es va decidir construir l’estació uns metres més amunt arran el portal de Sant Roc, on sempre l’hem vist; això sí, amb l’opinió contrariada dels que deien que «d’indret era molt apartat del centre». El dia 2 de juliol de 1921, en plena Festa Major, s’inaugurava la nova estació.

L'estació als anys 20 / Fons Ragon-AMAT

L’any 1951 l’arquitecte Manuel Baldrich, depenent de la Diputació de Barcelona, presentava el seu Pla d’Ordenació amb un plantejament innovador i agosarat. Entre els projectes que presentava hi havia el soterrament dels Ferrocarrils de Catalunya i la seva prolongació fins a Matadepera. El Pla en la seva totalitat fou desestimat per exagerat i fantasiós a més, també, per les pressions rebudes pel novell i agressiu moviment especulador de l’època franquista

L'estació anys 30 / Fons Ragon-AMAT

L’any 1977 la línea per motius financers va ser transferida a Ferrocarriles de Via Estrecha (FEVE), fins que amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió del Ferrocarrils de Catalunya, fins que va esdevenir-se la creació de l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat.

Finalment en els anys vuitanta es porta a terme la obra anhelada pels terrassencs; el soterrament de la línia des del final de la rambleta del Pare Alegre fins al Portal de Sant Roc. Aquesta obra, llarga i molesta va ser inaugurada pel president de la Generalitat el 16 de maig 1986.

El resultat del soterrament fou la reordenació urbanística de la part baixa de la Rambla, un accés sud de la ciutat més accessible, l’obertura de nous espais verds com el Parc de Catalunya i dels carrers fins ara tallats per enllaçar amb la rambla. L’any 1988 s’enderrocava l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat.

 L’any 1996 es posà en marxa el Metro del Vallès, augmentant els serveis i la freqüència de pas dels trens

El 2001 es va aprovar la prolongació del Ferrocarrils de la Generalitat en direcció nord. La tardor del 2003 s’iniciaven les obres del perllongament de la línia S1 a Terrassa amb tres noves estacions: una a tocar de la Universitat Politècnica de Catalunya i Vallparadís, una que faria d’intercanviador amb l’estació central de la línia Barcelona-Manresa i una darrera parada al barri de Can Roca, a l’extrem nord-oest de la ciutat. L’any 2011 s’enllestien els túnels però en l’actualitat (2012), les obres estant paralitzades per la crisi econòmica.

Per cert, el terrassencs des de sempre han anomenat als Ferrocarrils de la Generalitat com “El Tren de Baix” o “Els Catalans”. Aquesta ultima expressió és errònia, ja que la línea del Vallès estava gestionada per l’empresa Ferrocarrils de Catalunya. La dels “catalans” era la línea de Martorell-Monistrol-Manresa que l’administrava la companyia dels Ferrocarrils Catalans

Fonts consultades:

Comarca del Vallès. Ferrocarrils de cremallera de Barcelona a Terrassa. dia 4 de març, pàg. 1.

Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Exp. de foment núm. 47/1908.

Arxiu Històric Comarcal. Exp. 20/1906 obres publiques. Projectes no realitzats

Butlletí de la Província de 4 novembre 1908.

RAGON, Baltasar.  Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)

BELLÉS, Núria i LÓPEZ, Elvira: Camins de ferro que comuniquen Terrassa.  Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. 1980.