L'any 1986
Terrassa aconsegueix un dels seus somnis; el soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat o del
"tren de baix". Abans hom s'havia acostumat a la presència de
l'antiga estació i al seu traçat al llarg del lateral de la Rambla d'Ègara i a les
rondinades que provocava el pas a nivell de la Carretera de Montcada.
Però aquesta construcció ferroviària no estava concebuda tal com l'hem conegut.
El 29 d'octubre de 1908, el Ple de l'Ajuntament aprovava
l'exposició pública del projecte presentat per la SA El Tibidabo de la
construcció d'un tren tramvia mogut per tracció elèctrica que uniria Barcelona
amb Terrassa, per facilitar el transport ràpid en aquesta zona del Vallès. Es
projectava fer arribar el tren pel sud de la ciutat paral·lel a la carretera de
Rubí, entraria a Terrassa des de la cruïlla del passeig N. (avda. de Santa
Eulàlia) i es bifurcaria per la cruïlla del carrer del Mestre Trias, seguint la
línia, pels carrers de Rubí (actual de Pare Font), de Sant Francesc, la Rutlla, de l’Església, fins
a anar a parar a la plaça Major (Vella) on a la seva part de llevant, davant
del Sant Esperit, es volia instal·lar l'estació, naturalment i en aquells
temps, a cel obert.
El projecte no es portar a terme, ja que depenia de
l'arribada del tren des de Barcelona per l’Arrabassada, la qual cosa es va
desestimar.
Tres projectes d'arribada del tren / AHC |
No és fins al 1917, arran la projectada prolongació de la
línia de Sarrià cap el Vallès per l'empresa "Barcelona Tracción Light
Power", que es va tornar a parlar del tema.
La imminent arribada de la línia que ja anava prosperant
vers Sant Cugat i Rubí, endegà una encesa polèmica a Terrassa, no per la línia
en sí, sinó per on s'havia de situar la nova estació. Els projectes a discussió
eren tres; el primer, pujar el traçat de la línia al llarg del carrer Vinyals
ubicant l'estació prop el portal de Sant Roc. Un altre, era continuar riera
amunt emplaçant l'estació a la cruïlla amb el carrer de la Goleta, amb l'estació de
mercaderies on ara hi ha el cinema La
Rambla; i el tercer projecte amb arribada de la línia pel
vessant esquerra de la riera del Palau fins a la plaça Vella. Com anècdota, la
conversa entre l’enginyer de l’obra, el doctor Pearson, i l’estanquera de la plaça Vella. Aquesta li
deixà anar “Vostè no s’hi ha fixat oi?. Aquí hi ha un Sant Antoni, i allà baix
un Sant Roc que no es deixaran treure de casa”. Quan li traduïren a l’americà
es van fer un far de riure tot fent broma. És de suposar que el projecte era
soterrar el tren fins a la plaça Vella, doncs seria absurd que volguessin
enderrocar les cases del carrer Major.
Aquí va fallar estrepitosament el Consistori terrassenc al
no obligar que s’introduís el ferrocarril a traves d’un túnel fins a la plaça
Vella. A Sabadell la prolongació fins a la estació de la Rambla no va arribar fins
l’any 1925 perquè les autoritats van pressionar perquè fos subterrani.
Projecte d'estació al carrer de la Goleta / AHT |
Finalment l’arribada
de la línia va sorprendre els terrassencs sense un consens sobre la ubicació
definitiva de l’estació. Per tant es va construir un baixador provisional a la
vorera de la riera del Palau a l’altura del carrer Infant Martí, fins que es va
decidir construir l’estació uns metres més amunt arran el portal de Sant Roc,
on sempre l’hem vist; això sí, amb l’opinió contrariada dels que deien que «d’indret era molt apartat del centre».
El dia 2 de juliol de 1921, en plena Festa Major, s’inaugurava la nova estació.
L'estació als anys 20 / Fons Ragon-AMAT |
L’any 1951 l’arquitecte Manuel Baldrich, depenent de la Diputació de Barcelona,
presentava el seu Pla d’Ordenació amb un plantejament innovador i agosarat.
Entre els projectes que presentava hi havia el soterrament dels Ferrocarrils de
Catalunya i la seva prolongació fins a Matadepera. El Pla en la seva totalitat
fou desestimat per exagerat i fantasiós a
més, també, per les pressions rebudes pel novell i agressiu moviment
especulador de l’època franquista
L'estació anys 30 / Fons Ragon-AMAT |
L’any 1977 la línea per motius financers va ser transferida
a Ferrocarriles de Via Estrecha (FEVE), fins que amb la restauració de la Generalitat de
Catalunya, el Govern d’Espanya va traspassar a la Generalitat la gestió
del Ferrocarrils de Catalunya, fins que va esdevenir-se la creació de l’empresa
Ferrocarrils de la
Generalitat.
Finalment en els anys vuitanta es porta a terme la obra anhelada
pels terrassencs; el soterrament de la línia des del final de la rambleta del
Pare Alegre fins al Portal de Sant Roc. Aquesta obra, llarga i molesta va ser
inaugurada pel president de la
Generalitat el 16 de maig 1986.
El resultat del soterrament fou la reordenació urbanística
de la part baixa de la Rambla,
un accés sud de la ciutat més accessible, l’obertura de nous espais verds com
el Parc de Catalunya i dels carrers fins ara tallats per enllaçar amb la rambla.
L’any 1988 s’enderrocava l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat.
L’any 1996 es posà
en marxa el Metro del Vallès, augmentant els serveis i la freqüència de pas
dels trens
El 2001 es va aprovar la prolongació del Ferrocarrils de la Generalitat en direcció
nord. La tardor del 2003 s’iniciaven les obres del
perllongament de la línia S1 a Terrassa amb tres noves estacions: una a tocar
de la
Universitat Politècnica de Catalunya i Vallparadís, una que
faria d’intercanviador amb l’estació central de la línia Barcelona-Manresa i
una darrera parada al barri de Can Roca, a l’extrem nord-oest de la ciutat.
L’any 2011 s’enllestien els túnels però en l’actualitat (2012), les obres
estant paralitzades per la crisi econòmica.
Per cert, el terrassencs des de sempre han anomenat als
Ferrocarrils de la
Generalitat com “El Tren de Baix” o “Els Catalans”. Aquesta
ultima expressió és errònia, ja que la línea del Vallès estava gestionada per
l’empresa Ferrocarrils de Catalunya. La dels “catalans” era la línea de
Martorell-Monistrol-Manresa que l’administrava la companyia dels Ferrocarrils
Catalans
Fonts consultades:
Comarca del Vallès. Ferrocarrils
de cremallera de Barcelona a Terrassa. dia 4 de març, pàg. 1.
Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Exp. de foment núm.
47/1908.
Arxiu Històric Comarcal. Exp. 20/1906 obres publiques.
Projectes no realitzats
Butlletí de la
Província de 4 novembre 1908.
RAGON, Baltasar.
Baltasar. Coses de Terrassa
viscudes. Terrassa (any?)
BELLÉS, Núria i LÓPEZ, Elvira: Camins de ferro que comuniquen Terrassa. Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. 1980.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada