Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 27 de juliol de 2012

Els Salesians a Terrassa


A principis dels anys cinquanta l’arquitecte Manuel Baldric rebia l’encàrrec de la Diputació de Barcelona de planificà un pla d’ordenació de la ciutat de Terrassa. L’arquitecte presentà un planejament innovador i agosarat  per l’època, pensat per molts anys enllà a l’entrada del segle XXI. L’Ajuntament desestimà el Pla per exagerat i fantasiós a més, també, per les pressions rebudes pel novell i agressiu moviment especulador de l’època franquista.
La no acceptació o congelació d’aquest pla comportà l’anarquia urbanística dels anys propers i les seves conseqüències com per exemple la edificació vertical dels grups de Sant Llorenç i de Montserrat o la previsió nul·la en els nous barris com el de La Maurina. L’any 1958 amb set anys de retràs, és presentava la nova proposta que no arriba aprovar-se.

El barri comença a conformar-se a partir dels anys 40 del segle XX amb la forta arribada d’immigrants del sud d’Espanya. Les primeres construccions, modestíssimes, van generar la denominació de “Barrio de las Latas”. Les millores substancials que ha anat vivint aquest barri han fet que el denominatiu s’hagi ja gairebé perdut.

A la part sud del barri, què actualment forma part del barri del Roc Blanc les primeres caes es van construir prop de la carretera d’Olesa a finals dels anys 40, seguides d’altres als carrers de Bailén i Nàpols, al vessant de l’anomenat torrent de les Gueraldes on no s’aconseguirà l’enllumenat públic fins als anys setanta. Encara a principis dels 80 es coneixia el sector com les “Islas Perdidas”.
Acte de col·locació de la primera pedra / proc Parròquia Maria Auxiliadora
Per tal de solucionar en el possible la falta de serveis i altres deficiències es va crear, l’any 1956, la Comissió Local Pro Edificis Religiosos i Culturals a partir d’un grup d’antics alumnes del Salesians i persones vinculades a l’Ajuntament i les principals entitats econòmiques i financeres, per tal de aconseguir el recolzament per dotar els barris de serveis culturals i religiosos. La primera obra de la CLPERC va ser portà a Terrassa la comunitat Salesiana, fundant una Casa de Formació Professional dels Salesians a Terrassa, mes concretament al barri de la Maurina, prop de la carretera d’Olesa i arran el torrent de les Gueraldes
La nova escola va ser dissenyada pels arquitecte Armand Mas i Jordi Alsius. La construcció del primer pavelló formatiu, amb capacitat per 300 alumnes, va ser adjudicada  el juny de 1957 a Manuel Penyarroya. L’edifici s’inaugurava  el 31 de gener de 1958. El maig de 1961 s’acabava la segona fase amb noves aules i tallers.

El curs 1958-59 s’obria el col·legi amb vuitanta alumnes. L’any 1977 l’escola de EGB i la de formació professional sumava mil quaranta alumnes

En un principi l’Orde del Salesians envià a Terrassa, l’any 1957 al pare salesià Rómulo Piñol i Areste el qual va impulsar la obra i el col·legi de l’ordre salesiana a la ciutat. En un principi ajudat per la seva mare i un germà, seglar. Fins al cap d’un any, no vingueren a ajudar-lo un altre religiós i un jove estudiant. Van desenvolupar un  immens treball educatiu, social i humà en el barri de la Maurina. Va tenir un paper destacat en l’ajut a la gent pobre i en les seves necessitats bàsiques. Va promoure la construcció d’un grup d’habitatges socials al carrer de Sicília. Van crear un oratori festiu per aixoplugar els nens que jugaven pels carrers.

La parròquia de Maria Auxiliadora  fou creada l’any 1962 i regentada pels Pares Salesians, en un principi en un oratori fins que es va inaugurà el temple l’any 1964. El primer rector fou Rómulo Piñol que ostentaria el rectorat de la parròquia. El 1975 l’Orde hi va establir el noviciat.
Església de Maria Auxiliadora / Foto Joaquim Verdaguer
L’Obra Salesiana quedà completada amb l’establiment a la ciutat de la branca femenina de la Congregació creant l’Escola Maria Auxiliadora a la part alta del barri de la Maurina.

L’església tot hi tenir campanar no va gaudir de campana fins l’any 1995, el pare Àngel Pinto va promoure la instal·lació d’una campana procedent dels Salesians de Sarrià  Pertanyia a un joc de campanes que va modificar i augmentar i aquesta campana sobrava perquè no feia la nota que interessava. Com que era dels mateixos Salesians no va costar res. Pesa 80 quilos. Quan es va posar a tocar es va instal·lar un sistema electrònic perquè toqués a les hores de les misses. El sistema electrònic continua funcionant, però la part mecànica té deficiències.
Inauguració monolit dedicat a Rómulo Piñol / Foto Joaquim Verdaguer

El dia 30 de gener de 2011en un espai, al qual s’anomenà des d’aquest dia «Jardins de Rómulo Piñol», es va inaugurar un monòlit en homenatge a pare Rómulo, amb la presència de l’alcalde, Pere Navarro i membres de la comunitat salesiana i antics alumnes. El monòlit t obra de l’escultor Salvador Farrés porta un medalló de bronze amb l’esfinx del pare Rómulo Piñol, amb una inscripció a sota «Al pare Rómulo Piñol i Areste. Maials 1913 – Barcelona 2000. Fundador de l’obra salesiana a Terrassa 1957. En reconeixement a la seva tasca promoció educativa i social al nostre barri. Terrassa 30 de gener 2011».

Font consultades.
TRENCS, Marià. Terrassa 1877-1977 Cent anys de vida religiosa. Caixa d’Estalvis de Terrassa. 1977
FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Caixa de Pensions. Arxiu Tobella.Terrassa1985
WEB Colegio Saleciano Santo Domingo Savio

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada