Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 8 d’agost del 2012

La capella de Sant Jaume, la Torre Soteras, Els murs de la Casa Salvans i el Museu Tèxtil


La capella de Sant Jaume, la Torre Soteras, els murs de la Casa Salvans i el Museu Tèxtil; Heus aquí quatre edificacions singulars ben diferenciades però que tenen,  metafòricament en comú, el que avui en diríem el mateix “ADN”: les pedres
La capella de Sant Jaume / Arxiu Tobella

L’ermita de Sant Jaume, per la seva configuració gòtica, es donava per fet que Jaume de Terrassa, castlà del castell de Vallparadís, fou el seu promotor, els historiadors s’inclinen que va ser el seu pare Guillem III de Terrassa qui la va fer construir a principis del segle XIII. Però hi ha documents que evidencien la seva ascendècia romànica i potser preromànica. En un document del 3 de novembre de l’any 1017 es tracta una venda en la qual, en especificar-ne, s’esmenta “d’occiduo in terra de Sancti Jacobi Apostoli”, que segons Salvador Cardús, podria tractar-se d’aquesta església. Per tant, sembla ser que la capella ja existia abans de la construcció del castell l’any 1110 i possiblement formava part de la construcció fortificada que sembla que hi havia en el lloc on es va aixecar el castell. Probablement els castlans del segle XIII aixecaren una nova capella en el lloc on hi havia la romànica
La reconversió del castell de Vallparadís en cartoixa i la conseqüent construcció de l’església dins el propi monestir, va revertit amb el desfermat de l’ermita forana, tot i que la seva longevitat la fes arribar fins el segle XX, essent lloc d’acollida de romeries i aplecs. També als seus voltants es feien servir d’era per batre el blat. Durant la Guerra del Francès les tropes napoleòniques van profanar la capella fen-la sevir d’estable.
L’ermita va ser enderrocada a principis dels segle XX
El seu enderrocament dona pas a la construcció en el seu lloc l’anomenada Torre Soteras. Part de la rosada de la façana de l’ermita es conserva actualment al Museu  de Terrassa.
El castell i la Torre Soteras / Fons Ragon-AMAT

La Torre Soteras era un edifici modernista del qual destacava la seva espectacular torre quadrada coronada amb merlets. A cada banda de la torre i a l’alçada del segon pis hi havia tres finestres geminades amb elements ornamentals clàssic. La va construir l’arquitecte Salvador Soteras el 1909 com a vivenda particular. El dia 24 de març de 1946 es va inaugurar, a la Torre Soteres la seu del Institut Loyola dels pares jesuïtes per l’orientació psicològica i espiritual d’adolescents.
L’edifici va ser enderrocat a principis dels anys seixanta i en el seu lloc es va construir 
                                                                                      el Museu Tèxtil.
La Torre Soteras / Llibre "Tarrasa i los Tarrasenses"

La  Casa Salvans del carrer de Salmerón núm. 23,25 i 27 té al seu darrera a tocar al torrent Monner, un mur de contenció  i tanca modernista, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, fet amb paredat comú que disminueix la mida de la pedra en sentit ascendent, utilitzant còdols com a material bàsic. El mur acaba en una línia sinuosa, feta també amb còdols, que a mida que va baixant el pendent del camí (que mena al torrent de Monner), va augmentant d’alçada fins a convertir-se en mur de contenció de terres. Aquest, a la part alta, presenta contraforts lligats entre si per arcs cecs. En un punt d’inflexió hi ha un mirador en voladís sobre el camí. Es una construcció catalogada com elements historicoartístic.
Aquest contrafort es va construir l’any 1909, al mateix temps que l’arquitecte Salvador Soteras estava enderrocant l’ermita de Sant Jaume, situada on ara hi ha el Museu Tèxtil, per construir-hi la seva torre, i les venerables pedres de l’ermita estaven destinades a anar a parar al sot dels fonaments. Ambdós arquitectes es van posar d’acord per intercanviar les seves respectives pedres; per tant, les de la derruïda església de Sant Jaume s’honoren de formar part del contrafort esmentat.
Murs Salvans 1998 / Jaume Valls-AMAT

L’any 1946 Josep Biosca fundava el Museu Tèxtil Biosca amb seu a la Institut Industrial (CECOT).
A mitjans dels anys 60 es va construir al carrer de Salmerón, en el lloc on hi havia hagut la Torre de Soteras, un nou edifici destinat a museu patrocinat per la Diputació de Barcelona. Amb la construcció de l’edifici es van fer servir  material de la casa enderrocada per els fonaments i esplanació del terreny.
El dia 14 d’abril de 1970 s’inaugurava la nova seu amb el nom de Museu Provincial Tèxtil. L’acte comptar amb la presència del ministre t’industria, José Maria López de Letona, el president de la Diputació de Barcelona, José M. Muller, l’alcalde Terrassa Josep Donadeu i el director del museu, Francesc Torrella Niubó.
Un any després es celebrava el 25è aniversari de la creació del Museu Biosca amb un homenatge als seus promotors, Josep Biosca i Torres, Josep Badrinas i Sala i al Institut Industrial que va acollir a les seves sales la col·lecció de Josep Biosca. Dels dos esdeveniments en queda constància amb la col·locació de les seves respectives plaques.
El Museu Tèxtil / Foto Joaquim Verdaguer
Fonts consultades:
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
VERDAGUER, Joaquim. Blanca de Centelles. Senyora del castell de Vallparadís. Ajuntament de Terrassa. 1996
Reportatge. Museu Tèxtil. - Terrassa, museus, monuments, lloc d'interès.  1988
TORRELLA NIUBÖ, Francesc. José Biosca, fundador del Museu Textil. Diario Terrassa, 10 març 1983, p. 10
PALOMARES, Miguel. Dos efemerides de la desaparecida iglesia de San Jaime. Tarrasa Información, 27 febrer 1960, pàg. 1 i 5

3 comentaris:

  1. L'enhorabona Joaquim!

    ResponElimina
  2. Sí, interessant, però jo no acabo d´entendre mai aquesta facilitat amb la que s´enterroquen aquests tipos d´edificis. Quina pena.

    ResponElimina