La capella de Sant Jaume, la Torre
Soteras, els murs de la Casa Salvans i el Museu Tèxtil;
Heus aquí quatre edificacions singulars ben diferenciades però que tenen, metafòricament en comú, el que avui en diríem
el mateix “ADN”: les pedres
 |
| La capella de Sant Jaume / Arxiu Tobella |
L’ermita de Sant Jaume, per la seva configuració gòtica, es donava per
fet que Jaume de Terrassa, castlà del castell de Vallparadís, fou el seu
promotor, els historiadors s’inclinen que va ser el seu pare Guillem III de
Terrassa qui la va fer construir a principis del segle XIII. Però hi ha
documents que evidencien la seva ascendècia romànica i potser preromànica. En
un document del 3 de novembre de l’any 1017 es tracta una venda en la qual, en
especificar-ne, s’esmenta “d’occiduo in terra de Sancti Jacobi Apostoli”, que
segons Salvador Cardús, podria tractar-se d’aquesta església. Per tant, sembla
ser que la capella ja existia abans de la construcció del castell l’any 1110 i
possiblement formava part de la construcció fortificada que sembla que hi havia
en el lloc on es va aixecar el castell. Probablement els castlans del segle
XIII aixecaren una nova capella en el lloc on hi havia la romànica
La reconversió del castell de Vallparadís en cartoixa i la conseqüent
construcció de l’església dins el propi monestir, va revertit amb el desfermat de
l’ermita forana, tot i que la seva longevitat la fes arribar fins el segle XX,
essent lloc d’acollida de romeries i aplecs. També als seus voltants es feien
servir d’era per batre el blat. Durant la Guerra del Francès les tropes napoleòniques van
profanar la capella fen-la sevir d’estable.
L’ermita va ser enderrocada a principis dels segle XX
El seu enderrocament dona pas a la construcció en el seu lloc
l’anomenada Torre Soteras. Part de la rosada de la façana de l’ermita es
conserva actualment al Museu de
Terrassa.
 |
| El castell i la Torre Soteras / Fons Ragon-AMAT |
La
Torre Soteras
era un edifici modernista del qual destacava la seva espectacular torre
quadrada coronada amb merlets. A cada banda de la torre i a l’alçada del segon
pis hi havia tres finestres geminades amb elements ornamentals clàssic. La va
construir l’arquitecte Salvador Soteras el 1909 com a vivenda particular. El
dia 24 de març de 1946 es va inaugurar, a la Torre Soteres la seu del
Institut Loyola dels pares jesuïtes per l’orientació psicològica i espiritual d’adolescents.
L’edifici va ser enderrocat a principis dels anys seixanta i en el seu
lloc es va construir
el Museu Tèxtil.
 |
| La Torre Soteras / Llibre "Tarrasa i los Tarrasenses" |
La Casa Salvans del carrer de Salmerón núm. 23,25 i 27 té al
seu darrera a tocar al torrent Monner, un mur de contenció i tanca modernista, obra de l’arquitecte Lluís
Muncunill, fet amb paredat comú que disminueix la mida de la pedra en sentit
ascendent, utilitzant còdols com a material bàsic. El mur acaba en una línia
sinuosa, feta també amb còdols, que a mida que va baixant el pendent del camí
(que mena al torrent de Monner), va augmentant d’alçada fins a convertir-se en
mur de contenció de terres. Aquest, a la part alta, presenta contraforts
lligats entre si per arcs cecs. En un punt d’inflexió hi ha un mirador en
voladís sobre el camí. Es una construcció catalogada com elements historicoartístic.
Aquest contrafort es va construir
l’any 1909, al mateix temps que l’arquitecte Salvador Soteras estava
enderrocant l’ermita de Sant Jaume, situada on ara hi ha el Museu Tèxtil, per construir-hi
la seva torre, i les venerables pedres de l’ermita estaven destinades a anar a
parar al sot dels fonaments. Ambdós arquitectes es van posar d’acord per
intercanviar les seves respectives pedres; per tant, les de la derruïda
església de Sant Jaume s’honoren de formar part del contrafort esmentat.
 |
| Murs Salvans 1998 / Jaume Valls-AMAT |
L’any 1946 Josep Biosca fundava el Museu Tèxtil Biosca amb seu a la Institut Industrial
(CECOT).
A mitjans dels anys 60 es va construir al carrer de Salmerón, en el lloc
on hi havia hagut la Torre
de Soteras, un nou edifici destinat a museu patrocinat per la Diputació de Barcelona.
Amb la construcció de l’edifici es van fer servir material de la casa enderrocada per els
fonaments i esplanació del terreny.
El dia 14 d’abril de 1970 s’inaugurava la nova seu amb el nom de Museu
Provincial Tèxtil. L’acte comptar amb la presència del ministre t’industria,
José Maria López de Letona, el president de la Diputació de Barcelona,
José M. Muller, l’alcalde Terrassa Josep Donadeu i el director del museu,
Francesc Torrella Niubó.
Un any després es celebrava el 25è aniversari de la creació del Museu
Biosca amb un homenatge als seus promotors, Josep Biosca i Torres, Josep
Badrinas i Sala i al Institut Industrial que va acollir a les seves sales la
col·lecció de Josep Biosca. Dels dos esdeveniments en queda constància amb la
col·locació de les seves respectives plaques.
 |
| El Museu Tèxtil / Foto Joaquim Verdaguer |
Fonts consultades:
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i
Palet. Terrassa 1966
VERDAGUER, Joaquim. Blanca de Centelles. Senyora del castell de Vallparadís. Ajuntament
de Terrassa. 1996
Reportatge. Museu
Tèxtil. - Terrassa, museus, monuments, lloc d'interès. 1988
TORRELLA NIUBÖ, Francesc. José Biosca, fundador del Museu Textil. Diario Terrassa, 10 març
1983, p. 10
PALOMARES, Miguel. Dos efemerides de la desaparecida iglesia de San Jaime. Tarrasa
Información, 27 febrer 1960, pàg. 1 i 5
Molt interessant!
ResponEliminaL'enhorabona Joaquim!
ResponEliminaSí, interessant, però jo no acabo d´entendre mai aquesta facilitat amb la que s´enterroquen aquests tipos d´edificis. Quina pena.
ResponElimina