El joc de la pilota i la cistella té el seu origen a Massachussets
(EE.UU.) vers l’any 1891. Va idear-lo James A. Naismilh, professor de l’escola
IYMCA Training de Springfield, especialitzada en la formació d’entrenadors i
educadors físics.
La història del bàsquet a Espanya, ressenyada en enciclopèdies i
llibres, marcava el començament del bàsquet l’any 1922, amb l’arribada del pare
escolapi Eusebi Millán, que, procedent de Cuba, el va introduir entre els seus
alumnes del col·legi dels Escolapis de Sant Anton de Barcelona. Però l’any
1986, dos estudiosos de l’Arxiu Tobella de Terrassa, Pere Figueras i Joaquim
Verdaguer, descobriren en un diari local, “Crònica Social”, del 4 de març de
1913, la següent notícia: “Bàsquet-ball”.
En el camp Vallparadís dintre de poc els petits alumnes de l’Escola del mateix
nom hi practicaran aquest nou esport desconegut fins avui per a nosaltres. Aquesta
notícia donava peu a creure que deu anys abans de la introducció del pare
Millán ja es va jugar a bàsquet. Degut a l’aparició de la noticia a la premsa
van començar sorgí altres probes; un alumne que havia jugat a l’escola, Josep
Armengol i Gall que als seus 84 anys va confirmà la notícia; “recordo que quan feiem una encistellada el
mestre tenia que treure la pilota de l’aro perquè la xarxa no estava foradada”
.
El fet ho corroborà el historiador Josep M. Ainaud de Lasarte explicant
que el director de l’Escola Vallparadís, Alexandre Galí, li havia comentat
temps enrera, i que el mateix Galí en deixà constància a la “Història de les
Institucions i del Moviment Cultural a Catalunya 1900-1936.
 |
| El primers jugadors / Maria Barcelò-Arxiu Tobella |
Un altre testimoni que aportà llum a aquest fet és el treball efectuat
per l’Institut d’Estudis Vallencs i l’Ajuntament de Valls l’any 1986 sobre la
figura d’Eladí Homs, que va portar el bàsquet a Espanya.
Per acabar de confirma el fet, Maria Martorell, filla del sotsdirector
de l’Escola Vallparadís, Artur Martorell, va adreçar a Joaquim Verdaguer uns
documents prou definitius. Eren fotocòpies del dietari escolar d’Alexandre Galí
i Artur Martorell on es podia llegir les activitats pedagògiques del centre.
Allí entre altres anotacions trobem les anotacions següents. “12 de febrer 1913: potser tindriem que
refredar un xic el basquet-ball perquè ara com son pocs no juguen bé i
s’aburreixen i expresament fan faltes” o
“ 24 de febrer 1913: demà am la escusa de què plou treure les cistelles de
basket i les arreglaré”.
 |
| Alexandre Galí a l'escola Vallparadís /Arxu Tobella |
La creació de l’Escola Vallparadís hem de situar-la al marc de la
renovació pedagògica catalana a principis del segle XX. La iniciativa sorgí d’un grup de pares terrassencs
preocupats per l’educació dels seus fills. Es tractava de famílies benestants
interessades en el cultura i la renaixença de l’esperit nacional català. El
1910, l’Escola comença a funcionar,
encarregant-se la direcció a un jove mestre, Alexandre Galí, que aleshores ni
tan sols estava titulat, Però el saber fer d’aquell home de 24 anys va
demostrar ben aviat, creant una escola que ha estat, en molts aspectes,un
model. Els pares donaven àmplies llibertats als mestres per a l’educació dels
nens, i controlava la gestió administrativa des del Patronat d’Ensenyament de
Terrassa. Galí va idear una “escola viva” on els nens no eren sotmesos, i no
se’ls pressionava amb premis i càstigs, sinó que se’ls ensenyava a fer-se
responsables dels propis actes. El català era l’idioma emprat a l’Escola, i s’instruïa
els alumnes en la cultura, el folklore i la història del nostre país. Es donava
una importància notable a la formació física i manual dels nens, així com els
jocs i a l’expressió corporal com a vehicle d’aprenentatge. Pel que fa a la
formació física es donà importància a esports innovadors i atractius com el
bàsquet.
 |
| Escolar al pati de l'escola / fons Ragon-AMAT |
Però com va arribar el bàsquet a l’Escola Vallparadís?. L’any 1907 un
mestre de 21 anys, Eladi Homs, va ser becat per l’Ajuntament de Barcelona per a
la recerca de nous sistemes pedagògics i esportius als EE.UU, concretament a
Chicago. La seva estada a Amèrica va durar 3 anys, i el 1910 retornava a
Catalunya amb un bon feix de noves idees pedagògiques. En un seminari de
l’Escola de Mestres, el director de l’Escola Vallparadís es va interessà per
aquest sistemes educatius i preguntà a l’Eladi Homs si havia vist algun esport innovador.
Eladi Homs li recomanà el basquet i el beisbol. Després de comprar a París un
reglament del joc, l’implantaren a l’escola. Jugaven al pati on tota competició
va quedar dintre del seu marc, ja que no hi hagueren competicions entre altres
escoles, jugaven entre els mateixos escolars dividits entre l’equip vermell i
l’equip blau, però van acabar suprimit aquest sistema perquè hi havia massa
rivalitat. Al final es feren els equips per sorteig.
Per l’Escola Vallparadís varen passar pedagogs tant insignes com
Alexandre Galí i Artur Martorell, aquest últim va ser un dels animadors de bàsquet.
Ambdós serien, durant la República
els grans impulsor de la renovació pedagògica catalana.
 |
| Eladi Homs / Institut d'Estudis Vallencs |
L’Escola era instal·lada als locals on hi havia hagut l’Agrupació Regionalista
i darrerament, la seu de l’EPIC, al carrer de Sant Antoni, al mateix lloc on
avui hi ha un pàrquing.
Diverses circumstancies, totalment alienes al funcionament pedagògic de
l’entitat, varen conduir a tancar l’escola el 1915, i amb ella, va perdre’s la
pràctica del bàsquet a Terrassa.
Tot això demostren ben clarament que Terrassa fou la primera població de
l’Estat on es va practicar el basquet. Fins i tot podria ser el primer lloc
d’Europa, doncs hi ha el dubte de si a París es va jugar un partit d’exhibició
el 1902. El que si es cert es que els soldats americans el practicaren a Europa
durant la primera Guerra Mundial.
Fonts consultades
VERDAGUER, Joaquim. El bàsquet a Terrassa. 75 anys d’història. Arxiu Tobella. Terrassa
1992.
GALÍ, Alexandre, Història
de les Institucions i del Moviment Cultural a Catalunya 1900-1936. Fundació
Alexandre Galí. Barcelona 1978.
LANZAS. Eloy M. El
Chicago que va conèixer Eladi Homs 1907-1910. Ajuntament de Valls. 1986
MARTÍ, Josep; LANZAS. Eloy M. La cronologia Bàsica d’Eladi Homs. Institut d’Estudis Vallencs.
1986
PI DE LA SERRA, Paulina. L’ambient Cultural a Terrassa 1877-1977. Caixa d’Estalvis de
Terrassa. 1977
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada