Els enginys per a mesurar el temps de la ciutat van
ser, primer, les campanes i després l’adaptació dels rellotges mecànics.
Finalment es complementen en aquesta faceta els rellotges digitals.
Un rellotge mecànic és un instrument que serveis per
mesurar el pas dels temps per mitja de l’oscil·lació d’un foliot, pèndola o
volant. La seva instal·lació, en un principi, anava incorporada al toc de les
campanes.
Un dels
primers rellotge que es va instal·la a Terrassa va ser del campanar de
l’església del Sant Esperit, tot i que no era visual, anava connectat amb les
campanes. Es per això que era conegut com el “rellotge de les hores (vegeu
article dedicat aquest tema)
 |
| Mercat de Sant Pere / Joaquim Verdaguer |
Escola industrial
L’Escola d’Arts i Oficis, creada l’any 1886, fou la
precursora de l’ensenyament superior especialitzat a Terrassa. L’any 1904
s’inaugurava l’edifici de l’Escola Industrial, obra de l’arquitecte Lluís
Muncunill. Es un edifici modernista neoclàssic que té un rellotge mecànic a la
seva façana.
Mercat de Sant Pere
Mercat, obra de l’arquitecte Melcior Viñals, situat a
la plaça del Triomf inaugurat el 1928 i que substituïa al quiosc de queviures
de la placeta de la Creu. El
rellotge de paret està situat sobre la porta principal
Rellotgeria Castin
Aquest rellotge situat sobre la que va ser la
rellotgeria Castín del raval de Montserrat, era un dels més usat o visionat
pels vianants del centre de la ciutat. Amb el tancament de botiga el rellotge
està aturat i fora de servei.
 |
| Rellotge de cal Castín / Joaquim Verdaguer |
Ajuntament de Terrassa
L’edifici de l’Ajuntament, d’estil modernista
neoclàssic es va acabar de construir l’any 1903 però no va ser fins l’any 1986
que es va acabar la façana amb un gablet central apuntat destinat al rellotge
Mercat de la Independència
El nom de l’edifici prové de la commemoració del
centenari de l’inici de la
Guerra del Francès l’any 1908, data en que es va inaugurar.
Actualment l’edifici no ha perdut el seu ús original, encara que petites
transformacions l’han adaptat a les necessitat contemporànies. Tè el rellotge a
la façana de la Rambla
amb el carrer de Goleta
Església de la Mare de Déu del Roser
Tot i que la parròquia és va crear 1932 no va ser
fins el 1951 que s’obri al culte l’any 1951. L’església es va edificar al camí
de l’estació actualment carrer Mossèn
Parramon. Té un rellotge en el campanar
 |
| Mercat de la Independència / J. Verdaguer |
Església de Sant Cristòfol
El bisbat decretava l’any 1955 la creació de la Parròquia de Sant
Cristòfol, obrint al culte com església parroquial l’ermita de Sant Cristòfol
de Ca n’Anglada, fins el 1958 que es va poder disposar del nou temple a la
plaça de Ca n’Anglada. Té un rellotge a la torre del campanar
Sala y Badrinas
Aquesta societat es va constituir oficialment l’any
1910 tot hi que tenia com a precedent l’empresa Sala y Hermanos. Dedicada a la filatura
i teixits va tancar el 1979. Té un rellotge a façana del carrer d’en Prim
Església de Sant Josep
L’any 1932 el bisbe Irurita erigia la nova parròquia
de Sant Josep.
Després de la Guerra
Civil es procedir a una reconstrucció general de la capella
sota les directrius de l’arquitecte Jan Baca Reixach. El 27 de juny de 1948 es
consagrava l’altar major donant per acabat el temple. Té dos rellotges a la
torre del campanar.
 |
| Rellotge Digital / J. Verdaguer |
Un rellotge digital
És un tipus de rellotge que basa el seu funcionament
en una base de temps digital per generar els impulsos de la freqüència necessària
(normalment 1HZ). Un rellotge digital és un rellotge en què la base del temps és
digital i la divisió de freqüencia, també.
La invenció, el 1956, del rellotge digital va suposar
una gran revolució en el camp de la rellotgeria perquè es va aconseguir fabricar
rellotges molt més barats i precisos que el de funcionament menànic.
Una mostra del
rellotge digital el trobem en columnes panels publicitaris situades en espai
concorreguts, que en marquen, simultàniament, hora i la temperatura. També els
troben en panels sobre farmàcies o rellotgeries
Sirenes
Amb la creació del Vapor a mitjans del segle XIX va
ser necessaria la col·locació de la campanes per marcar el temps de les
entrades i sortides del treball. Amb l’arribada de l’electricitat alguns vapor
adaptaren el sistema de la sirena o “pìto”. Altres fàbriques instal·laren
bombetes pilots per marca els temps. Amb les sirenes els ciutadans es regien
pel toc de les
 |
| Sirena de l'Anònima / Museu de Terrassa |
estridents aparatos. Com diu Jacint Morera en el seu llibre “A toc de pito” «Sirenes menys
harmonioses que les d’Ulisses, però d’un domini efectiu, ens fan anar a tots a
toc de pito. En reneguem; però quan callen, durant les vacances, aleshores fen
tard a dinar». Les sirenes també servien per avisar als bombers voluntaris de
districte on s’havia produït un incident. També es varen fer servir per l’avís
de bombardeig durant la Guerra Civil.
Dues de les fàbriques que usaven la sirena eren “Cal Isard” i “l’Anònima”
Treball de cap de l’autor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada