Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 24 d’octubre de 2012

El Drac de Terrassa i altres bestioles


 
L’origen dels dracs es remunta a les representacions teatrals que es realitzaven per la festa de Corpus. A Terrassa, també fou així, i almenys des de 1868, es coneix l’existència d’un drac amb ales, d’aspecte endimoniat, que obria el pas a la processó de Corpus d’aleshores. A l’inventari municipal d’aquest any, on surt mencionat el drac, diu que tot plegat tenia un aspecte “muy usado”, de manera que la seva existència ha de ser clarament anterior a aquesta data. Es diu que anava acompanyat de quatre o cinc comparses que posaven els petards als ullals de la bèstia. Tampoc està clar, si sortia cada festivitat de Corpus o era opcional. Ens fa dubtar una notícia del Corpus de 1892 en que es diu que l’Ajuntament “ha resuelto la reaparición del Dragón o Drack”, com si amb anterioritat hi hagués hagut algun any en què no hagués sortit.
El drac de Terrassa 1929 / Fons Ragon-AMAT
Durant la primera meitat del segle XX encapçalava les processons del Corpus i les cercaviles de Festa Major.
El Drac en una processó de Corpus / Fons Ragon-AMAT

El 1946, l'Ajuntament va fer-ne un de nou que deixà d’existir quan va desaparèixer la processó del Corpus a finals dels anys seixanta. D’aquest drac no se’n va saber res més.
L’any 1977, un grup de joves del Centre Excursionista esbossen un projecte per tornar a instaurar la figura del drac en la cultura popular terrassenca. No és fins al Carnestoltes de l’any 1979 que es presenten amb un estrafolari drac anomenat popularment el Lagarto Jaén. Però serà l’any 1981 que es forma oficialment la colla del Drac de Terrassa, arran de la presentació de la reproducció de l’antic drac de la ciutat fet de cartró-pedra. Abans, dos estudiosos de la cultura popular; Jan Grau i Marc Galí, cercaren documentació històrica principalment fotogràfica per tal de reconstruir un nou drac a imatge de l’antic Drac de Terrassa. La imatgeria fou encarregada a Jordi Grau.
El Drac de Terrassa 2005 / Colla del Drac

La institucionalització dins el programa de festa major de “La baixada del Drac de la cova de Sant Llorenç” fa que el drac sigui el protagonista de l’obertura dels actes de les festes. El divendres de Festa Major el Drac baixa de Sant Llorenç per la carretera de Matadepera, per entrar seguidament a l’antic poble de Sant Pere on són obsequiats pel veïnats amb uns bons porrons de vi. Continuen Creu Gran avall fins arribar a la plaça de la Font Trobada, on espera fer la seva entrada al Raval, a les 8 del vespre per donar inici a la Festa Major
Les actuacions que li són pròpies a la Festa major de Terrassa: la Baixada del Drac de Terrassa (de Matadepera a Terrassa). Raval infernal. Cercavila. Correfoc. Sortida d’ofici.
Les característiques d’aquest Drac de cartró pedra eren les següents: 85 kg.; llargada 40 cms.; amplada 200 cms.; alçada 150 cms.
Des del 1991 es disposa d'una rèplica del mateix Drac, construït en fibra de vidre per Antoni Mujal, de Cardona, i amb un pes de 65 quilos.

El Grup del Drac de Terrassa ha participat arreu de Catalunya, Espanya i França: Festes de la Mercè (Barcelona), Múrcia (capital) i Yecla, cloenda dels Jocs Olímpics i inauguració dels Jocs Paralímpics (Barcelona 1992), Pamiers (França), Dragonada-91 Xè aniversari (Terrassa), la Bisbal d'Empordà, Arbúcies, Reus, el Vendrell, Banyoles; Reus, el Vendrell, Banyoles i Tortosa entre altres. Ha actuat en obres de teatre i tallers pirotècnics.
També forma part de la colla del Drac de Terrassa la “Cuca fera japonesa”. Estrenada l’any 1984 va ser construïda per Jordi i Josep Grau
També dins a la colla s’estrenava l’any 1998 el Drac Petit obra de Toni Mujal

La ciutat disposa d’altres dracs i bestioles dins els entremesos terrassencs:

La Pàjara: L’any 1982 surt al carrer aquesta nova figura, obra de l’artista Joan Ignasi Ros amb una estranya configuració de cap de llop, cos de dona i baixos de serp i ales d’esparver.
El Drac de Can Boada: Aquest drac forma part del conjunt del grup de les Bruixes de Can Boada format l’any 1983. El dia 23 març 1991 l’antic drac va ser cremat en el decurs d’una festa i  substituït per un de nou més gros
El Drac de Can Jofresa: L’any 1983 la joventut dels pisos de Can Jofresa estrenaven el seu drac.
El Bitxo del Torrent Mitger: Va néixer el 17 de febrer de 1985, durant la celebració del Carnestoltes. Sortí de la profunda foscor d’una cova del Torrent Mitger. El va construir Pepe Regar i Josep Ruiz
El Drac Baluk Astharot del Diables de Ca n'Aurell
El Drac Baluk Astharot: Aquesta bestiola forma part de la colla de Diables de Ca n’Aurell. Es va construït l'any 1992 obra d’Antoni Solans i està fet de cartró pedra i fibra.  El nom de Baluk, va ser posat per l’artista, i Astharot fa referència a un diable mitològic que cavalcava a sobre d'un drac. Fou batejat el 23 de Maig del 1993 a la Plaça del Progrés.
La Papallona: Bestiola del barri de Sant Pere que va veure el seu bateig el dia 7 de juny de 1992 dins els actes de la seva festa major. El seu autor Josep Regà la cedí al grup d’animació del barri com element aglutinador del Grup de Joves. La instauració de La Papallona va ser un homenatge a Rosa Mora, prop traspassada, que va dedicar-se de forma altruista i activa al moviment veïnal i al foment de la cultura popular del barri i de Terrassa en general.
L’estructura d’aquest entremès esta formada per un tronc amb un dipòsit d’aigua interior  que suporta una papallona amb un pes total del conjunt de cinquanta quilos. La bestiola tira aigua i esporàdicament, caramels i confetti.
La Bestiola dels Grups Montserrat. Forma part del Grup Cultural i Juvenil de la barriada de Montserrat. Va ser batejat el 8 de juny 1991
La Cuca de l’Escola Isaac Peral. inaugurada 6 juny 1997 amb motiu del vint cinc aniversari Escola.
El Sorrero. Drac dels veïns de les Arenes, La Grípia i Can Montllor. Va ser presentat el dia 11 de juny de 1988 dins la festa major del barri. Va ser cremat
El Drac Hipòlit. Drac de l’Associació de veïns de Sant Pere Nord. Va acabar cremat.
El Drac de la Cogullada. Bestiola de l’Associació de Veïns de la Cogullada. El van cremar.
La Dragona. De l’Associació de Veïns de Sant Llorenç. Va acabar cremada.

El dinosaure o drac de Roc Alabern / Joaquim Verdaguer
Per la Festa major de l’any 1986 es van fer diversos decorats arreu de la ciutat. Un d’ells va ser l’anomena’t «environament» obra de l’artista Roc Alabern. Es tractava d’una gran escultura que representava un dinosaure feta en velles carrosseries de cotxes tretes d’un desguàs. L’escultura va estar exposada a la plaça Clavé, davant l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Acabades les festes una empresa de fabricació de catifes per automòbil, Autotex, ubicada a Viladecavalls la va adquirir per decorar el recinte industrial. Amb el tancament de l’empresa l’Ajuntament, per iniciativa de la galerista Carme Casamada, aconseguí la cessió de l’escultura per la ciutat. Aquesta es va situar en un lloc visible però de difícil accés pels vianants, en precaució de la seguretat d’aquest i la possibilitat de convertir-se en lloc d’esbarjo de la canalla. Tot i què  el nom donat a l’escultura  «dinosaure » la veu popular l’anomena el Drac del Roc Alabern. L’escultura està emplaçada a la rotonda de la Nacional 150 (carretera de Montcada)

Fonts consultades:
DDAA. Terregada. Apunts sobre el folklore de Terrassa. Col·lecció L’Agulla, 5. 1991.
VALLS VILA, Jaume. De la nostra festa major. Ajuntament de Terrassa, 1981.
WEB de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya
PALOS, Santi.  El bitxo del Torrent Mitger cumple quince años de fuego y emociones.  Diari de Terrassa. 29 juliol 2000, p. 20
BARÖ, Enrique. Història del bestiari terrassenc.  Diari de Terrassa, suplement de festa major, 5 juliol 2003. pp. 1-5

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada