Tallers Abelló i cia

 L’any 1819 es fundava el taller serralleria de Francesc Abelló, a la cantonada dels carrers de la Rutlla i del Vall. Quan el seu fill Joan Abelló i Bufí aprengué l’ofici de manyà, el seu pare i ell es van associar posant el nom industrial de la serralleria «F. Abelló i fill». Essent insuficient el taller, varen traslladar-se a un local del carrer de Sant Francesc, número 18. Quan va morir el seu pare, Joan Abelló s’associà amb el seu cosí Isidre Abelló Espinach, creant la societat Tallers Abelló i cia. Traslladaren el taller vàries vegades de lloc fins que va establir la seva foneria al final del carrer de Viveret.

Els tallers Abelló i Cia 1880 / AMAT

Foren uns expert de maquinària tèxtil assessorant a empreses estrangeres. Les seves màquines funcionaven en fàbriques d’arreu del país; Barcelona,Sabadell, Alcoy, Bejar.

Joan Abelló va viatjar en diverses ocasions a França o Alemanya, sempre acompanyat per algun industrial terrassenc, on  requerien la seva presència per assessorar-se dels seus coneixements per noves innovacions. També els tallers que volien portar terme reformes consultaven als Abelló, no començaven les reformes sense abans tenir un dictamen de Joan Abelló.

Joan Abelló Bufí

El 1862 els industrials terrassencs Jacint Bosch i Pere Armengol van visitar la casa Mercier d’Elbeut de França, per fer una compra de dos assortiments. Les màquines no els va plaure’ls prou i varen tornar-les ajornant la comanda. De retorn exposaren a Joan Abelló els inconvenients i defectes que havien vist en les màquines. El constructor terrassenc es traslladà a la casa Mercier on els seus propietaris es posaren a les seves ordres adoptant tots els canvis que va proposar Abelló.

Una casa alemanya anunciava la substitució dels cilindres de les cardes per un sistema de barres rectes muntades amb agulles d’acer i proposava adoptar-lo a alguns dels nostres industrials. L’Abelló va visitar aquesta casa acompanyat dels industrials Joan Salvans i Francesc Alegre, i va fer veure els inconvenients de l’esmenta’t invent, evitant així grans perjudicis als industrials terrassencs .

L’any 1886 en els tallers es va construir una innovació; una màquina d’assecar la llana, després de rentada i passada pel tint. La nova màquina va substituir als hidro extractors o màquines centrífugues.

El seu cosí i soci Isidre Abelló Espinach és dedicà també a la política. L’any 1877 essent regidor de l’Ajuntament va exposar la conveniència de dotar a la vila d’un servei d’extinció d’incendis. D’entrada varen adquirir-ne dues bombes, sistema nord-americà «Coll de Cignes», que s’instal·laren momentàniament en els Tallers Abelló. Un any després, el 1878, Isidre Abelló esdevenia alcalde de la ciutat i capficat pels incendis que es produïen a Terrassa va proposar, el Consistori ho va acceptar, la creació d’un cos de bombers, el primer que va tenir Terrassa. També s’acordà facultar als regidors Francesc Giralt i Francesc Surrallés perquè es fessin càrrec de tot el material i fos instal.lat a l’Hospital Vell.

 

Joan Abelló Bufí va morir l’any 1890. El seu relleu el va agafar el seu germà Francesc Abelló i Bufí.

Després de la mort d’en Joan, l’Ajuntament va voler posar el seu nom al tram del carrer de Viveret on tenia la fonaria, però la família no va acceptar la designació. No serà fins l’any 1949 que el consistori va posar el seu nom a un carrer que es va obrir al Camp de Pedres, entre la Rambla d’Ègara i el carrer Giralt i Serrà.

Degut al creixement de l’empresa, els tallers es van traslladar al carrer de Baldric,101.

El 9 d’agost de 1904 el rellotger terrassenc Pau Riba presentà una bomba elevadora d’aigua amb funcionament de rellotgeria, inventada per ell i construïda pels Tallers Abelló i Cia.

Joan Abelló Puig

Un descendent de la família, Joan Abelló i Puig va ser un dels “Abelló” notables, tant com empresari metal·lúrgic com a polític. De jove exercí de professor de pràctiques de taller de serralleria a l’Escola Industrial. Després de la Gran Guerra va ser un dels primers empresaris  a vendre maquinària a Sud-Amèrica i, també a una Europa malmesa per la guerra. Se’l considerava un empresari emprenedor, innovador i viatger. En la vessant política, va ser tinent d’alcalde del Consistori de la ciutat; secretari de l’Agrupació Regionalista i de l’Agrupació Nacionalista. Va fundar l’Escola Choral i va ser un dels fundadors del Patronal de les Escoles Industrials.

Al voltant dels anys 20 imperava el “pistolerisme”. Obrés que disparaven o llençaven bombes contra els empresaris i sicaris dels patrons que mataven sindicalistes o obrers. Aquesta situació es va acabar amb el cop d’Estat i la dictadura del general Primo de Rivera, l’any 1923

El dia 12 de gener del 1921, a l’edat de 39 anys, era assassinat al carrer de Puig Novell, víctima dels tirs d’Isidre Tomàs obrer mecànic de la fàbrica Osul i Jufresa.

Fonts consultades:

AMAT. Llibres d’actes del Ple. A102, pàg. 31, 18 setembre 1989

Oller Joan Manel. El asesinato de Joan Abelló. Duari de Terrassa. 15 de febrer 1992, p. 9

Crònica Social. 13 gener 1921

El Dia 13 gener 1921

TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990

TAPIOLAS, Judit – PEREGRINA, Neus. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa 1996

MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986