Les pintures del martiri de Thomas Becket

 El prelat anglès Thomas Becket va ser nomenat arquebisbe de Canterbury l’any 1162 pel rei Enric II d’Anglaterra. En aquells moments l’Església d’occident, dirigida pel papa Alexandre III, vivia uns moments difícils, ja que es veia pressionada pels interessos imperials de l’emperador alemany Frederic I Barba-roja a Itàlia; i a Anglaterra, el rei Enric II pretenia anul·lar la creixent independència de l’església anglesa respecta a la corona. Va ser en aquest punt que Thomas Becket va tenir, com a primat d’Anglaterra, enfrontaments amb el rei, fins al punt que diuen que el rei va exclamar “és que no hi ha ningú que ens lliuri d’aquest home rebel?”. Aquella insinuació va tenir una ràpida resposta, ja que, poc després, pel volts de Nadal de l’any 1170,  quatre cavallers de la cort van assassinar l’arquebisbe Thomas Becket al peu de l’altar, en el moment en què celebrava les Vespres. Tres anys després del seu martiri l’església el va canonitzar, fet inaudit que va tenir una enorme transcendència político-religiosa. Això explica el desenvolupament de la ràpida devoció pel sant a tot Europa. Consta l’existència d’un altar en honor del sant a la seu barcelonina, setze anys després de la seva mort. Un dels fets que va permetre la gran difusió dels esdeveniments va ser que aquests es va desenvolupar dins la catedral, i això va representar una violació dels drets més sagrats.

Les pintures de Thomas Becket / Joaquim Verdaguer

L’any 1917 el rector de Sant Pere, mossèn Josep Homs, feia enderrocar una paret de l’esglesiola que hi ha en el creuer sud de l’església de Santa Maria, i que sembla que va ser tapiada l’any 1612. Darrere hi havia unes pintures murals en un estat òptim de conservació, malgrat haver estat tres-cents anys amagades i perjudicades per l‘esquerda central, que va afectar la pintura de dalt a baix.

Si tenim en compte que aquestes pintures es van pintar a final del segle XII o principis del XIII, tan sols van passar uns trenta anys entre la nostra pintura de Santa Maria i els fets relatats d’Anglaterra. No se’n coneix l’autor, si bé es creu que segurament era un pintor transhumà de l’època, que anava de poble en poble o de monestir en monestir. S’ha volgut emparentar la pintura amb el frontal d’altar d’Espinelves, principalment per la semblança dels models iconogràfics i per la policromia. Per tant, l’autor podria ser l‘anomenat “mestre d’Espinelves”.

La pintura de l’absidiola està dividida en tres parts de tema diferent: a la part superior hi figura, com és habitual en l’època, la imatge del Crist Majestat o Pantocràtor, rodejat de l’arquebisbe Becket i de qui se suposa que era el seu diaca. La part central i principal desenvolupa l’escena del crim: a l’esquerra uns cavallers entren a la casa episcopal amenaçant Thomas Becket; al mig hi ha l’escena de la decapitació del sant, i a la dreta el seu enterrament mentre l’ànima del difunt ascendeix cap al cel ajudada per dos serafins. La part inferior de la pintura simula un cortinatge, tal com s’acostumava a fer en aquest tipus de pintures. A sota sobre una sanefa hi ha unes inscripcions molt defectuoses que en diuen: «...THOMAS BON...NUS S ANCTA PLUS VALENT ARTE SUA...AS QUE SEMP AMA...», i a la segona línia «MORI NON TANT VIVIT CUM...MAS QUEM SEMPER AMAVIT».

Completa la decoració d’aquest absis la simulació de l‘acostumat cortinatge de tradició clàssica, que arriba fins al paviment. Tota la pintura està realitzada al fresc i acabada al tremp.

Detall del Pantocràtor

El 18 de juliol de 1936 començà la guerra civil, i la resposta terrassenca a l’alçament del general Franco fou virulenta, amb excessos, assassinats i una onada anticlerical amb la crema dels temples. La ferma intervenció del pintor Josep Rigol i d’altres persones va fer possible salvaguardar les esglésies de Sant Pere i gran part dels seus tresors d'art.

Detalls del martiri de Thomas Becket

El 14 de febrer de 1937, en plena guerra civil, el bisbe de Canterbury, William Cosmo Gordon Lang, acompanyat del conegut arqueòleg Lluís Gudiol, feia una visita a les esglésies de Sant Pere per comprovar in situ l’estat de les pintures de Thomas Becket.

Fonts consultades

RIGOL, Josep. Les pintures de l'absidiola a l'església de Santa Maria. mort de l'arquebisbe de Canterbury. Centre Excursionista de Terrassa. des.1951

BLANXART I PÀMIES, Eduard.  Las pinturas existentes en la iglesia de Santa María de Tarrasa, sobre el tema de la muerte de Santo Tomás de Canterbury.  Tarrasa Información, 20 juny 1953

PADRÓS, Santiago. Pintura mural del martirio de Santo Tomás Becket. Boletin de la Cámara Oficial de Comercio e Industria de Terrassa, gen. 1946

TAPIOLAS, Judit.  Sant Tomàs Becket a l’església de Santa Maria de Terrassa. Impacte, núm. 76, 2 des. 1989, p. 7

AINAUD DE LA LASARTE, Joan. Les Esglésies de Sant Pere. Ajuntament de Terrassa. 1990

BORFO I BACH, Antoni.  Les pintures murals sobre el martiri de Sant Tomàs Becket..Terme, núm. 7, nov. 1992

GARRETA, Jordi.  El martirio de Santo Tomás Becket. Diario Terrassa, F.S., 23 gen. 1993, p. 9