El barri de Ca n’Anglada i la Parròquia de Sant Cristòfol

 El barri deu el nom a la masia de Ca n’Anglada, i la parròquia, a l’ermita romànica de Sant Cristòfol. El mas i la capella situats entre els carrers de Mossèn Àngels Rodamilans i de la Mare de Déu del Mar i la masia de Can Gorgs al nord de l’avinguda de Barcelona eren les úniques edificacions de tot una zona de camps de conreu, oliveres i vinyes situada entre el torrent de Can Gorgs o de Can Palet i la riera de les Arenes.

Terres de Ca n'Anglada des de la ctra. de Montcada / Fons Ragon-AMAT

Va ser a partir dels anys 40 quan una important massa immigrant, procedent en gran part d’Andalusia, Castella i Extremadura, van començar a construir-ne casetes unifamiliars, a la serralada que de nord a sud separa les dues vies fluvials. El que serà el carrer de Mossèn Àngel Rodamilans i a redós de la masia.

La Masia de Ca n'Anglada / Jeroni Font-AMAT

A principis dels anys cinquanta el que serà un nou barri es va configurar inicialment a manera d’eixampla barceloní, amb grans quadrícules. Tanmateix, posteriorment l’especulació va fer possible la parcel·lació d’aquestes quadrícules, donant lloc a una xarxa d’illes de cases molt més estretes.

L'església de Sant Cristòfol / Fotos Francino-AMAT

Paral·lelament, l’any 1955 el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, decretava la creació de la Parròquia de Sant Cristòfol.  Un any després s’obria al culte l’ermita de Sant Cristòfol de la masia de Ca n’Anglada com església provisional de la Parròquia i es posava la primera pedra de la nova església situada al mig del barri. El 21 de desembre el bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany  beneïa la cripta. L’any 1963 ja es disposava de la nau central i es col·locava la campana de l’església.

La creació de la nova parròquia va tenir una importància decisiva en la configuració del barri, tant en la vida espiritual, per la catequesis o grups de joves (JOBAC), com en les activitat lúdiques, entre elles la creació de l’equip de futbol Centro Parroquial de Sant Cristobal.

La processó de Setmana Santa 1958 / Fotos Francino-AMAT

L’augment de població posa de relleu l’existència de dèficits de tots tipus. Al principi no hi havia ni clavegueram ni aigua corrent. La llum hi va arribar l’any 1958. Pel que fa a l’ensenyament es va solucionar amb la construcció del parvulari Sant Cosme i del Grup Escolar Ramon i Cajal, inaugurat l’any 1961. Més tard, l’any 1963, es construeix el col·legi Parroquial Ramon Pont. Després de llargues gestions amb l’Ajuntament i el ministeri d’Educació s’inauguraven, l’any 1974 i 1977, les escoles Antoni Ubac i Magdalena Rosell, respectivament.

El 1963 el barri comença a créixer cap el nord, amb la construcció dels primers blocs de pisos de VITASA, que van donar a la zona el caràcter obrer, reivindicatiu i antifranquista que va convertir la plaça de Ca n’Anglada en la “Plaça Roja”.

A principis dels any setanta començà a funcionar la Junta de Veïns del barri de Ca n’Anglada, aquesta serà l’embrió de la Associació de Veïns que treballaria per la millora del barri: el 1971 es va asfaltar el primer carrer, el de Sant Tomàs i s’urbanitzà la plaça Pius XII (plaça de Can’Anglada). Progressivament es van asfaltant la gran majoria de carrers.

Son anys difícils per els moviments politics i sindicals que han de fer la seva tasca clandestinament. Hi ha una forta presència de militants del PSUC comandada pels capellans de la parròquia, Agustí Daura i Joaquim Garrit. Dins a l’església de Sant Cristòfol es van celebrar les primeres assemblees de Comissions Obreres.

Carrer de Santa Cecilia 1981 / Jaume Valls-AMAT

L’any 1980 té lloc una permuta de terrenys esportius entre la parròquia i l’Ajuntament. Es construir un nou camp de futbol a l’altre costat de la riera de les Arenes, en la zona anomenada El Pinar, i en els antics terrenys del carrer Sant Tomàs s’hi construí  una zona esportiva. Aquestes instal·lacions es completaren, l’any 1988, amb la construcció d’una piscina pública pel barri.

L’any 1984 una zona indefinida del barri, el sector de Can Gorgs, entre l’ Escola Industrial i l’avinguda de Barcelona es segregà del barri de Ca n’Anglada, creant-se el de l’Escola Industrial-Plaça de Catalunya.

Per la Festa Major de Ca n’Anglada, el dia 9 de juliol del 1994 va tenir lloc la inauguració del nou Centre Cívic “Montserrat Roig” del districte II, situat a l’avinguda de Barcelona cantonada amb el carrer de Sant Tomàs. L’acte el va presidir el conseller Antoni Comas i l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes.

Plaça de Pius XII / AMAT

El barri de Ca n’Anglada es podria dividir en dues zones ben diferenciades. Al sud «zona baja», predominen les petites cases d’autoconstrucció dels primers immigrats dels anys cinquanta, on ha envellit la població al produir-se la marxa del fills a la recerca d’habitatges millors. A la part nord, els pisos de la VITASA dels anys seixanta, on hi ha una major part dels nous immigrats dels col·lectius magrebí i equatorià, amb sobre-ocupació de les vivendes. La degradació urbanística va comportar l’establiment en aquesta zona de població amb rentes baixes.

Dins aquest escenari l’any 1991 va esclatar un incident entre joves que desfermà  l’enfuriment dels veïns contra la comunitat magrebí, en uns successos que els mitjans de comunicació, en ple més de juliol i mancats de noticies, van magnificar creant un descrèdit que encara s’arrossega avui dia. Tot i així el conflicte era present i l’Ajuntament intervingué creant una societat anònima per alleugerar les tensions. El pla tenia com a objectiu frenar els processos de marginalitat i d’exclusió social. Es van millorar alguns carrers, es va crear una biblioteca nova i es va posar com a fita la reforma dels pisos de la VITASA i la instal·lació d’ascensors en els mateixos. Més enllà de la política municipal hi ha col·lectius en el barri que treballen per a la integració tenint com a base el diàleg entre comunitats. Hi ha diverses associacions cíviques i culturals que actuen amb aquest propòsit. El barri té una vida comercial molt activa i alguns dels seus restaurants són molt reconeguts.

Fonts consultades
AA.DD. Coneguem Ca n’Anglada. Parròquia de Sant Cristòfol. Terrassa.1988

Junta de Museus. El Sarcógafo de Ca n’Anglada. Tarrasa información. 26 febr. 1959, p.1 i 5

PUIG, Marcelo. Ca n’Anglada. Tarrasa Información, 31 març 1973, p. 5

BATALLA, Vicenç. Ca n’Anglada, sintesi de les barriades obreres. Al Vent, núm. 87, març-abril 1986, p. 13-17

BALLARÍN, Cesar, CASAS, Just i MÁRQUEZ, Manuel. Història social de Ca n’Anglada: movimiento veinal. 1950 -1995. Terme. núm 12, nov. 1997. Centre d'Estudis Històrics -  AHCT