Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 27 de gener del 2013

La festa de “La Liberación”

El dia 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entraven a la ciutat de Terrassa, tot posant punt i final a la guerra civil espanyola a la ciutat. La retirada prèvia de les autoritats republicanes i de bona part de la població va fer que aquella mateixa jornada es fes efectiu el relleu de poder. Al llarg de tota la Dictadura franquista, des de 1939 a 1975, aquesta data va ser celebrada i concelebrada a la ciutat, tot convertint-se en una efemèride amb un programa d’actes oficials i oficialistes, com ara l'ofici a l’església del Sant Esperit, la ballada de sardanes al raval de Montserrat, la concessió d'honors i distincions o el reguitzell d'inauguracions urbanístiques. De fet, els actes eren concorreguts principalment per un bon feix de terrassencs addictes al règim, per les autoritats i pels diferents membres de les agrupacions franquistes (Movimiento, Guàrdia de Franco, Asociación de Excombatientes, entre molts d'altres), però també per àmplies capes de la població que eren comminats a participar de forma obligatòria en els actes multitudinaris en una diada que era volgudament coneguda com a Fiesta de la Liberación.

Celebració de l'aniversari al Raval / Fons Ragon-AMAT
 El primer aniversari d'aquesta efemèride, el 26 de gener del 1940, es van celebrar diversos actes a tota la ciutat. Un d'ells va ser una gran manifestació, potser la més multitudinària celebrada a la ciutat. Aquesta manifestació d'entusiasme programat formada per persones addictes, per d'altres indeterminades o indiferents mogudes per l'expectació dels actes i per una majoria coaccionada per la patronal i el moment polític van omplir a vessar tots i cadascun dels actes. Baltasar Ragón ens fa una petita crònica d'aquesta manifestació pensada pel i per a megalòmans:

«A les tres de la tarda s'organitza una gran manifestació en la qual hi assisteixen tots els treballadors i patrons de les fàbriques i tallers formant un compacte número de gent com mai s'havia vist a la nostra ciutat. Quan passaven els últims pel cap del carrer de Gavatxons es veien els primers que arribaven a la plaça Major després d'haver passat pels carrer de Sant Pere, Nou, Creu, Sant Antoni, Passeig i Font Vella.»

Desfilada al raval / Fons Ragon-AMAT
 Dues d’aquestes commemoracions foren excepcionals. La de l’any 1942, puix que va coincidir amb la visita del dictador, Francisco Franco, i la de l'any 1944, que va coincidir amb la inauguració del Monument als Caiguts al capdamunt del passeig. També cal destacar la celebració d'aquesta commemoració política l’any 1964 que va ser intitulada pels mitjans de comunicació estatals i locals com a festa de los 25 años de Paz i que va comptar, entre diversos actes, amb el tradicional ofici religiós, les sardanes, l'envolada de coloms, els focs artificials, diverses exposicions i la inauguració d'un monument dedicat al 25è aniversari de l’alliberament de la ciutat ubicat als peus de la Rambla, prop de la carretera de Martorell i format per dos monòlits entrecreuats, un d'horitzontal i un altre de vertical, amb un sola inscripció:  26 de enero de 1939. Aquest monument va ser retirat a mitjans dels anys 70, per la planificació de l’entrada de l’autopista des de Barcelona per la Rambleta del Pare Alegre. 
Festa de "Liberación" 1966 / Fotos Francino-AMAT
 Amb el pas de anys la festivitat va anar decaient i perdent el seu caràcter festiu. Fins i tot, el diari local Tarrasa Información es dolia l'any 1966 de la poca assistència a l’ofici religiós. Dos anys després, el 1969, el actes protocol·laris es van celebrar dins d'un clima molt tens pel moment polític, amb manifestacions obreres i universitàries i la declaració de l’estat d’excepció per part del govern central. A llarg dels anys 70 celebraven els actes un cercle reduït d’autoritats i els membres de les agrupacions franquistes. La mort de Franco l’any 1975 va suposar l'estocada final a la celebració d'aquesta diada, que no es tornaria a celebrar mai més a Terrassa de forma oficial.



Fonts consultades:

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet.          Terrassa 1966

FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella.Terrassa1985

VERDAGUER, Joaquim. Terrassa, la festa al carrer. Fundació Torre del Palau. Terrassa 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada