Celebració de l'aniversari al Raval / Fons Ragon-AMAT |
El primer aniversari d'aquesta efemèride, el 26 de gener del 1940, es van celebrar diversos actes a tota la ciutat. Un d'ells va ser una gran manifestació, potser la més multitudinària celebrada a la ciutat. Aquesta manifestació d'entusiasme programat formada per persones addictes, per d'altres indeterminades o indiferents mogudes per l'expectació dels actes i per una majoria coaccionada per la patronal i el moment polític van omplir a vessar tots i cadascun dels actes. Baltasar Ragón ens fa una petita crònica d'aquesta manifestació pensada pel i per a megalòmans:
«A les tres de la tarda s'organitza una gran manifestació en la qual hi assisteixen tots els treballadors i patrons de les fàbriques i tallers formant un compacte número de gent com mai s'havia vist a la nostra ciutat. Quan passaven els últims pel cap del carrer de Gavatxons es veien els primers que arribaven a la plaça Major després d'haver passat pels carrer de Sant Pere, Nou, Creu, Sant Antoni, Passeig i Font Vella.»
Desfilada al raval / Fons Ragon-AMAT |
Dues d’aquestes commemoracions foren excepcionals. La de l’any 1942, puix que va coincidir amb la visita del dictador, Francisco Franco, i la de l'any 1944, que va coincidir amb la inauguració del Monument als Caiguts al capdamunt del passeig. També cal destacar la celebració d'aquesta commemoració política l’any 1964 que va ser intitulada pels mitjans de comunicació estatals i locals com a festa de los 25 años de Paz i que va comptar, entre diversos actes, amb el tradicional ofici religiós, les sardanes, l'envolada de coloms, els focs artificials, diverses exposicions i la inauguració d'un monument dedicat al 25è aniversari de l’alliberament de la ciutat ubicat als peus de la Rambla, prop de la carretera de Martorell i format per dos monòlits entrecreuats, un d'horitzontal i un altre de vertical, amb un sola inscripció: 26 de enero de 1939. Aquest monument va ser retirat a mitjans dels anys 70, per la planificació de l’entrada de l’autopista des de Barcelona per la Rambleta del Pare Alegre.
Festa de "Liberación" 1966 / Fotos Francino-AMAT |
Amb el pas de anys la festivitat va anar decaient i perdent el seu caràcter festiu. Fins i tot, el diari local Tarrasa Información es dolia l'any 1966 de la poca assistència a l’ofici religiós. Dos anys després, el 1969, el actes protocol·laris es van celebrar dins d'un clima molt tens pel moment polític, amb manifestacions obreres i universitàries i la declaració de l’estat d’excepció per part del govern central. A llarg dels anys 70 celebraven els actes un cercle reduït d’autoritats i els membres de les agrupacions franquistes. La mort de Franco l’any 1975 va suposar l'estocada final a la celebració d'aquesta diada, que no es tornaria a celebrar mai més a Terrassa de forma oficial.
Fonts consultades:
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella.Terrassa1985
VERDAGUER, Joaquim. Terrassa, la festa al carrer. Fundació Torre del Palau. Terrassa 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada