A principis del segle XV Blanca de Centelles era propietària i castlana del Castell de Vallparadís i del d’Eramprunyà i senyora de Calders. En nom del rei Jaume II, també ostentava la castlania del Castell-Palau de Terrassa.
 |
| La torre i el mas de la Castlania / Dibuix de Mateu Avellaneda |
No era gaire habitual a l’època que una dona exercís de castlà. Un o més castells eren propietat del rei, d’un comte o un senyor, el qual posava al capdavant d’aquests un castlà o castellà, que era el que vetllava per la defensa del castell i del cobrament dels tributs. Normalment si era una dona qui havia rebut la castlania en herència, era el marit qui administrava en nom de la muller aquesta castlania. Blanca de Centelles per drets propis i per la seva obstinació, després de la mort del seu marit, prengué possessió de la castlania del Castell-Palau de Terrassa, però la seva legitimació no quedà clara i, per tant, la dama pledejà i apel·là al rei Jaume II reclamant-li la castlania. La dama, molt influent a redós del rei, aconseguí que aquest, l’any 1323, ordenés al seu veguer del Vallès reconèixer a Blanca de Centelles com a castlana del Castell-Palau.
 |
| Mas de la Castlania / Fons Ragon-AMAT |
Entre els anys 1319 i 1321 va fer construir una casa forta amb la seva torre, en la que fixà la residència dels seus procuradors perquè tinguessin cura de l’administració i del cobrament del tribut de castlania dins el terme del Castell- Palau de Terrassa, i del terme de la Quadra de Vallparadís.
La situació topogràfica del Mas de la Castlania era en un punt estratègic pel domini del territori: a poc més de 8 metres del torrent i al costat del camí que portava a Barcelona per Sant Quirze, en l'actual carrer de Serrano.
 |
| Mas de la Cstlania 1885 / Fons Ragon- AMAT |
El Mas de la Castlania al pas del temps va perdre la seva funció fins a transformar-se en una masoveria. En segles posteriors era coneguda com la Torre d’en Bru i, ja en el segle XIX com a Cal Canela al ser els seus propietaris la família Canela.
La torre circular d’uns 4.70 m. d’amplada va ser enderrocada per deixar pas a un carrer que comuniqués amb el carrer de Serrano. Al nou carrer se’l va començar a conèixer popularment com el carrer de la Torre
Actualment el que queda i dóna constància de l’època en què va ser construïda, són les restes de la masoveria entre mitgeres, la qual passa desaparcebuda per la tanca d'obra que la separa del carrer.
Destaca la seva façana el seu portal adovellat de mig punt i a sobre el seu finestral gòtic d’arc conopial decorat amb uns dracs que lluiten contra d’altres animals. El mas havia tingut tres finestrals.
Entre el portal i la finestra destaquen tres pedres esculpides: la del centre, representa a l’arcàngel Sant Miquel espasa en mà i amb unes balances de la justícia a l'altra mà, matant al dimoni en forma de drac. El relleu de la dreta ens diu que estem en terra de molins i, el de l’esquerra, el més significatiu, hi ha una dona esculpida que té en una mà un jou i a l’altra un calderó. La figura representada, és ni més ni menys que Blanca de Centelles, senyora de Calders.
Tot i ser un edifici catalogat i protegit, actualment ofereix una imatge deplorable: la porta i les finestres estan tapiades en totxo, per prevenir el fenomen Okupa.
 |
| Finestre tapiada 2013 / Foto Rafael Aróztegui |
Fonts consultades:
VERDAGUER, Joaquim. Blanca de Centelles, senyora del castell de Vallparadís. Ajuntament de Terrassa.1996
CARDÚS, Salvador, “La Quadra de Vallparadís”. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa, Juliol-agost1926, núm, 17.
CARDÚS, Salvador. El Castillo Cartuja de Vallparadís, Junta Municipal de Museus. Terrassa, 1969.
CARDÚS, Salvador.Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.
D.A. “El Castell Cartoixa de Vallparadís”, Quaderns del Museu. Museu de Terrassa. Terrassa, 1995.
SOLER I PALET, Josep, “La Cartoixa de Vallparadís”, Butlletí Club Pirenenc de Terrassa, març-abril 1925, pàg. 133
La foto de la finestra tapiada es del 2013 i no del 2012 com indiques en el peu de foto.
ResponElimina