En el terme de Viladecavalls, a la vall de la riera de Gaià, trobem l’antiga Quadra del Toudell, que actualment són els polígons industrials de Can Tries i de Can Mir.
La vinculació d’aquest territori amb Terrassa ve de lluny; de l’època medieval, ja que el terme del castell del Toudell depenia del castell de Terrassa. També formà part de la Universitat Forana de Terrassa que, l’any 1800 es va transformar en el terme del poble de Sant Pere. La jurisdicció d’aquest poble estava dividida en vàries parròquies. Les tres de ponent eren Santa Maria del Toudell, Sant Miquel del Toudell i Sant Martí de Sorbert. L'any 1849, aquestes aconseguien la independència unificant-se en una sola parròquia; la de Sant Martí de Sorbet, desapareixent les de Santa Maria i Sant Miquel del Toudell. També es fusionaren els nuclis de Viladecavalls, la Quadra de Clarà i el de Sant Martí de Sorbet, formant la municipalitat de Viladecavalls.
El nom de Toudell apareix per primera vegada l’any 986 en un precepte del rei Lotari de França en el que es pot llegir «alodio de Toldello». També en butlles dels papes Silvestre II l’any 1002, de Joan XVIII l’any 1007 i, de Benet IX l’any 1038 on podem llegir «Alaudem» o «alodum de Toldello». També en diplomes d’Urbà i Calixte II, els anys 1098 i 1120, respectivament, es fa menció del Toudell, per les quals es fa donació d’aquest al monestir de Sant Cugat del Vallès.
 |
| Restes del Castell del Toudell / Joaquim Verdaguer |
El castell del Toudell està situat dalt un turonet, al qual s’arriba per un camí que surt del km. 3’4 de l carretera antiga de Terrassa a Viladecavalls, just abans de passar el pont de la riera de Gaià. En resten solament dos murs formant un angle d’uns 3 m. de llargada al SW i uns 2 la NW: fa uns 4 metres d’alçada i el seu gruix és de 80 cm..Aquestes parets estan construïdes amb pedra lligada amb morter.
El primer document en què apareix esmentat el castell data de finals del segle XII, quan Ranulf concedeix a Pere de Salaverd i esposa, les oliveres del Mas Salaverd de la parròquia de Sant Miquel, en terme del castell de Toudell.
Un altre document de mitjans del segle XIII ens diu que el castell del Toudell, essent propietari Pere del Toudell, estava situat dins del terme del castell de Terrassa. Aquest cavaller Pere probablement és del que fa menció una làpida que hi ha sobre la porta de l’església de Santa Maria. Ja en el segle XIV el castell l’ocupava Romeu de Montornés, que poc després el vendrà a Jaume Parent. A partir d'aquest moment és probable que el castell iniciés un període de declivi, ja que pràcticament no se'n té notícia des d'aleshores.
 |
| Santa Maria del Toudell / Rafael Aróztegui |
Dins a la quadra hi han dues esglésies romàniques:
La de Santa Maria del Toudell consagrada l’any 1112, tot i que ja devia existir una capella pre-romànica tal com ho confirmen diversos documents: El 1085 una dona anomenada Sicardis feia donació d’un alou a Santa Maria del Toudell i al monestir de Sant Cugat. Un altre document es descriu com el papa Urbà II confirma a l’abat Berenguer el béns i possessions del monestir de Sant Cugat entre les que figura «eclesie s. Marie de Toldello».
L’ermita es troba dins el polígon de Can Tries, a pocs minuts de l’autovia de la Bauma. Està adossada a la masia de Can Tries. És una esglesiola de tipus rural d’una sola nau de 14 m. per 4’10 d’ample, amb l’absis de planta circular. La nau està coberta per una volta de mig punt. El seu airós campanar de considerable altura en comparació amb l’església, és de planta quadrada amb dos pisos sobreposats amb una finestreta geminada i unes altres dues, més avall, tapiades.
 |
| Mare de Déu del Toudell / Museu de Terrassa |
L’ermita de Sant Miquel del Toudell està situada dins el polígon industrial de Can Mir prop de la masia del mateix nom, a l’altura del k. 3 de la carretera vella de Terrassa a Viladecavalls. Tot i que la primera menció documental és del segle XII, sembla que la capella podria ser pre-romànica tal com sembla indicar el seu absis que queda molt més baix que la volta de canó romànica de la capella. Té una sola nau de planta rectangulars i un absis exterior amb arcuacions llombardes. La façana amb una porta que fou modificada, amb un ull de bou i amb un campanar de cadireta, desplaçat del centre de la façana amb espai per a dues campanes. L’ermita ha estat reconstruïda en diferents èpoques.
 |
| Sant Miquel del Toudell / Rafael Aróztegui |
La capella va ser cedida l’any 1157 per Alegret del Toudell a Guerau, prior del monestir de canonges de Sant Ruf (Santa Maria d’Ègara), amb les seves pertinències i els delmes i primícies.
En un dels documents de l’any 1336 ja es menciona com a parròquia de Sant Miquel del Toudell.
L’església com a parròquia tenia el seu propi cementiri, actualment desaparegut. El historiador Cardús ens parlà d’una necròpolis romana situada en aquest lloc.
L’any 2012 es va constituir l’associació Amics de Sant Miquel del Toudell que, el 30 de setembre van organitzar l’Aplec de Sant Miquel amb la participació de prop de 300 persones. Després de la plantació d'un arbre, concretament un cedre d'uns dos metres, a l'entorn verd de l'ermita, es va poder gaudir de les
actuacions de l’Esbart Egarenc i els Bastoners de Terrassa.
Fonts consultades:
CARDÚS, Salvador. La ciutat i la seu episcopal d’Égara. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1954
BURON, Vicenç. Esglésies Romàniques Catalanes. Artestudi Edicions. Barcelona 1981
BURON, Vicenç. Castells romànics catalans. Edicions Macús. Barcelona 1989
BALLBÈ, Miquel, Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls.
Ajuntament de Matadepera i Terrassa. 1987
GORINA, Pau. Santa Maria del Toudell. Butlletí Cambra Oficial Industria de Terrassa. Abril 1953
CAMPILLO. A. Speculum Officialatus. Volum. 3 foli 7.
PLAYÀ, Joan. Sant Miquel del Taudell. Butlletí Club Pirinenc de Terrassa. Nov.des. 1927 p. 9 i 10.
Bon dia Joaquim,
ResponEliminaDiumenge passat (31 de març del 2013) vaig anar a visitar les restes del castell del Toudell. Realment estan en un estat lamentable. L'accés és dificilíssim, hi ha restes del que un dia van ser els murs del castell escampats per tot arreu, les dues parets existents s'aguanten per art de màgia...
En fi, és una llàstima que deixem perdre el poc que en resta. I més, si tenim en compte que el 2005 se'n féu una intervenció arqueològica. No ho podrien haver deixat una mica millor?
Gràcies pels teus articles. Em fan descobrir el nostre patrimoni. Bé, el poc patrimoni que ens queda, en aquest cas.
Eloi