Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 24 de març de 2013

La Setmana Santa a Terrassa


La Setmana Santa es celebrava a la nostra ciutat, amb un esperit de fervor religiós, de recolliment i dolor el dies Sants i amb forta alegria el Diumenge de Rams i la Pasqua. El 
El Diumenge de Rams 1927 / Fons Ragon-AMAT

Diumenge de Rams és de les poques manifestacions religioses que encara es celebren al carrer. Molts són els que amb les millors gales primaverals s'atansen en grups familiars a les esglésies per celebrar aquesta diada. Principalment es un dia pel menuts amb els seus palmons o rams de llorer que són beneïts al carrer a la sortida de l’ofici. El dijous i el divendres sants es celebren oficis religiosos a cada parròquia fins arribar al diumenge de Pasqua, dia de la “mona”, que és quan que els padrins obsequien als seus fillols amb el tradicional ou de xocolata o pastís. Actualment aquesta costum s’ha traslladat al dilluns de Pasqua o al diumenge següent, degut a la desbandada de vacances en la que s’han transformat aquests dies de festa. El diumenge de Pasqua també era el dia on la gent sortia a cantar caramelles. Antigament aquest costum estava molt arrelat i eren les societats corals aquelles que s'encarregaven de d'anar plaça per plaça, carrer per carrer, casa per casa a cantar-ne. És curiós observar com l'èxit d'aquesta pràctica va comportar que l’any 1921 s'arribés a celebrar un concurs de caramelles. Durant l’època franquista, en canvi, els cants van córrer a càrrec dels centre parroquials, principalment. El dilluns era també el dia d’anar a menjar la mona al camp, principalment durant els aplecs que es celebraven prop de Terrassa o sortides a la font de les Canyes, Can Gonteres, el pla del Bon Aire, entre molts d'altres.

Representació d'una processó del s. XVIII

De totes maneres, durant molts segles la manifestació religiosa més tradicional de Setmana Santa havia estat la processó del Sant Enterrament, anomenada també del Dijous Sant. La documentació més llunyana l’hem de cercar a principis dels segle XVII, tenint cura de la seva organització la Confraria de la Sang de Nostre Senyor. L’any 1667 es va fundar la Confraria del Sant Crist que va substituir a l’anterior en l’organització de la processó fins a la seva supressió l’any 1970.
La processó passant per la Font Vella / Fons Ragon-AMAT

La processó sortia a les nou del vespre de la parròquia del Sant Esperit i resseguia els carrers més cèntrics de la població. Obrien la marxa els soldats romans, popularment coneguts com “els armats”, que desfilaven amb un pas molt peculiar i que anaven precedits del “capità Manaia”. A continuació seguien els membres de la Confraria del Sant Crist, vestits amb les túniques o “vestes” negres amb els colls, punys i guants blancs portant les seves atxes enceses. Darrera desfilaven els prometents o penitents encaputxats, en molts casos, descalços i arrossegant cadenes. Després venien els vuit passos o escenificacions de la Passió de Crist en imatges: el Sant Sopar, l’Oració a l’hort, la Flagel·lació, l’Ecce Homo, el Crist amb la creu, la Verònica -obra de l’escultor Armiño-, el Sant Sepulcre -obra de Francesc Torras i Armengol reproduint el Crist Jacent de Martí Díez- i la Soledat- obra de Juventeny-. Tancava la processó el Sant Crist gros portat pels membres de la Confraria del Sant Crist, desfilant sota les notes solemnes de la Banda de Música.
La processó en els anys 50 / Fons Ragon-AMAT

Durant anys, la processó de Terrassa va tenir molta anomenada i eren molts els forans que la visitaven. Els ferrocarrils de Catalunya organitzaven trens especials per retornar tota aquesta gentada als seus llocs d'origen després de la processó. Tota la població terrassenca es recollia en silenci al pas de la processó o participant en la mateixa. Com que el dia de la processó la resta de Terrassa quedava molt despoblada, el sometent havia de fer batudes i vigilar les cases i les masies pels constants robatoris que es produïen aprofitant l’absència dels seus residents. L’any 1932, proclamada ja la República, es van prohibir les processons. 
Un pas al atri de l'Ajuntament / Fons Ragon-AMAT
A l’època franquista, en canvi, la processó va tornar a sortir amb més esplendor i monumentalitat que mai. L’any 1956 per decisió papal la processó va passar del dijous al divendres. Amb l’augment del parc automobilístic terrassenc es va arribar a prohibir la circulació rodada i, fins i tot per sortir de la ciutat era necessari un permís. Tot el comerç, inclosos els bars, tancaven les portes i a la mainada se’ls recomanava no fer soroll i no jugar. 
Un pas a la plaça Vella. 1930 / Fosn Ragon-AMAT

De fet, l’únic al·licient que tenien els més menuts era anar a veure els aparadors de les pastisseries per contemplar les novelles mones de pasqua i les artístiques construccions de xocolata. El divendres abans de la processó els terrassencs podien contemplar els passos de la processó a la plaça Vella i es desplaçaven a cada una de les diferents esglésies per contemplar o adorar els “Monuments”. També feien cap a les processons de tarda de les parròquies de la Sagrada Família i de Sant Cristòfol. Amb l’arribada de noves tendències, en esdevenir els dies Sants període de vacances i disposar la gent de cotxes, van provocar la desbandada de terrassencs perdent la processó gran part de la seva capacitat de convocatòria.

L’última processó es va celebrar l’any 1968 amb una minsa assistència. L’any 1969 estava prevista la seva celebració però es va suspendre degut a la forta pluja. L’any següent el regent del Sant Esperit, mossèn Josep Pons, davant l’evidència de la davallada presència d’assistents i seguint les directrius del Concili Vaticà II que recomanava la supressió de les manifestacions religioses al carrer, va ordenar que es deixés de fer la processó del Sant Enterrament pels carrers, passant a fer-se una íntima processó dins la Basílica del Sant Esperit.  Durant anys la imatgeria dels passos va restar guardada en un magatzem. Actualment es pot contemplar al nou Museu del Sant Esperit.



Fonts Consultades
AA.DD.: Terregada. Ajuntament de Terrassa, Edicions el Mèdol, Tarragona, 1991.
PALOMARES, Miquel.: El Dijous Sant, Confraria del Sant Crist, Terrassa, 1932.
AA.DD.: Terregada, Ajuntament de Terrassa, Edicions el Mèdol, Tarragona, 1991.
BOIXADOS, Jaume: “Semana Santa” a Diari de Terrassa, 14 abril 1981.
VERDAGUER, Joaquim, La Festa al carrer. Fundació Torre del Palau. Terrassa 2005

2 comentaris:

  1. "Germans,
    per l'amor de Déu,
    per cada almoina que fareu
    guanyareu
    quaranta dies de perdó!"

    Jo era petita quan es feia aquesta processó. La meva família hi anàvem a veure-la i a mi em feia molta por.

    ResponElimina
  2. Això és el que recitaven els penitents encaputxats i entre les espelmes, les cadenes i el silenci sepulcral al seu voltant, com ja he dit primer a mi em feien molta por.

    ResponElimina