Els Armats de Terrassa

Terrassa durant molts segles la manifestació religiosa més tradicional de Setmana Santa havia estat la processó del Sant Enterrament, anomenada també del Dijous Sant. La documentació més llunyana l’hem de cercar a principis dels segle XVII, tenint cura de la seva organització la Confraria de la Sang de Nostre Senyor. L’any 1667 es va fundar la Confraria del Sant Crist que va substituir a l’anterior en l’organització de la processó fins a la seva supressió l’any 1970.

Els Armats 1900 / Fons Ragon-AMAT

La processó sortia a les nou del vespre de la parròquia del Sant Esperit i resseguia els carrers més cèntrics de la població. Obrien la marxa els soldats romans, popularment coneguts com “els armats”, que desfilaven amb un pas molt peculiar i que anaven precedits del “capità Manaia”.

La Tradició dels Armats és molt estesa arreu de Catalunya. Tot i l’abolició de la majoria de processons, les colles de Armats, manaies o manipuls són ben presents en el principat formant part de la cultura popular. A Catalunya hi han una quarantena de colles i, en tres diades han organitzat sengles trobades; el 1990 a Girona, 1999 a Banyoles i el 2004 a Mataró.

Els Armats al carrer de l'Església / Fons Ragon-AMAT

L’origen de la tradició llegendària dels soldats romans prové de quan Pons Pilat envià una cohort per comprovar si Jesucrist havia ressuscitat després de la seva mort.

Sobre els armats terrassencs el que fora president Confraria del Sant Crist, Jeroni Font fa la explicació següent; «els soldats romans o armats desfilaven amb un pas molt propi d’ells i, al mateix temps molt peculiar; avançaven el peu esquerra alhora que donaven un cop de llança a 

Assaig al pati del Social / Foto CC El Social

terra amb la mà dreta i, després, arrossegaven el peu dret fins a unir els dos peus i començar una altra passa. Ens consta que cada any s’havien de posar soles i talons nous a les sandàlies, perquè quedaven completament desgastades. Aquest pas tan compassant es reforçava amb el so de la tuba i la percussió fúnebre del timbal, que marcaven el ritme».

«Qui dirigia tot el grup – uns 24 homes – era el “capità manaia”, que anava al davant portant una espasa i un guió amb les inicials SPQR (Senatuts Populusque Romanus). Ell manava les diferents evolucions dels passos que feien els armats quan la processó s’aturava. Aquests passos, amb els típics encreuaments dels soldats, havien estat assajats amb anterioritat tots els diumenges de quaresma als jardins del Centre Social Catòlic»

La tarda del dijous feien una passada pels carrers cèntrics de la ciutat fent actuació davant les cases que ho havien sol·licitat, majoritàriament de gent benestant.

El grups d’armat no era una colla pròpiament de cultura popular, sinó un conjunt de voluntaris que rebien una gratificació a més del que aconseguien recaptar en les seves actuacions.

Amb l’esdeveniment de la república, l’any 1932 el pas de la processó es va prohibir, recuperant-se el 1940.

Els Armats al Passeig / Carles Duran-AMAT

La última processó es va celebrar l’any 1968 amb una minsa assistència. L’any 1969 estava prevista la seva celebració però es va suspendre degut a la forta pluja. L’any següent el regent del Sant Esperit, mossèn Josep Pons, davant l’evidència d’assistents va ordenar que es deixés de fer la processó del Sant Enterrament pels carrers, passant a fer-se una íntima processó dins la Basílica dels Sant Esperit. Durant anys la imatgeria dels passos va restar guardada en un magatzem així com també el vestuari dels armats. 

Fons consultades:

FONT i CASALS, Jeroni. La processó dels Dijous Sant. Terregada, apunts sobre folklore de Terrassa. Col·lecció l’Agulla Edicions El Medol. Tarragona 1991

PALOMARES, Miquel. El dijous Sant. La Santa confraria del Sant Crist. Terrassa 1932.

BOIXADOS, Jaume. Setmana Santa. Diari de Terrassa, 14 abril 1981